'Afer BPA'
Els funcionaris exigeixen la dimissió d'Alcobé
Els sindicats de l’administració veuen “escandalós” que treballés per a BPA tot i ser ministre
Els funcionaris exigeixen la dimissió d'Alcobé
Els sindicats de la funció pública del país exigeixen la dimissió del ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, ja que veuen “escandalós” que treballés com a assessor per als anuaris de Banca Privada d’Andorra (BPA) fins almenys un any i mig després de prendre possessió. Els col·lectius consideren que Alcobé no hauria de seguir pilotant la reforma de la Llei de la funció pública després d’escoltar les explicacions que va donar a la compareixença que va fer dijous passat per trobar-se implicat amb els afers Meritxell Mateu i BPA.
Tots els sindicats de l’administració, és a dir el Sindicat de Funcionaris de Duanes (SFD), el Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP), el Sindicat d’Institucions Penitenciàries (SIP), l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA), l’Associació de Bombers A118, el Col·lectiu de Funcionaris de la Policia d’Andorra (CFPA), el Sindicat Penitenciari d’Andorra (SPA) i la Unió Sindical d’Andorra (USd’A) –aplegats a la Plataforma de Funcionaris– van fer públic ahir un manifest on demanen al cap de Govern, Toni Martí, que faci dimitir Alcobé. Segons afirmen, “el fet de treballar per a l’entitat bancària BPA, coincidint més d’un any amb el càrrec polític de ministre, hauria de ser totalment incompatible, com ho és el fet d’ésser funcionari i no poder treballar en l’àmbit privat”.
El secretari general del SEP, Gregori Gutiérrez, com a portaveu de la plataforma, assegura que “una persona política involucrada amb sospites de corrupció o d’haver cobrat de les dues bandes ha de dimitir”. “No és la persona idònia i menys per gestionar la reforma de la Llei de la funció pública”, va asseverar. “Ens va sorprendre bastant el que va explicar i que el cap de Govern no acceptés la dimissió”, va afirmar, ja que considera que “si algú vol dimitir no ha de posar el seu càrrec a disposició si no dimitir i punt”. Gutiérrez va posar de manifest que el que està en qüestió no són les “capacitats” del ministre per culminar la reforma del sector, sinó la seva “ètica” i va indicar que “aquests fets ens perjudiquen tant en l’àmbit nacional com internacional”.
Els sindicats consideren que cal “començar la reforma de l’administració amb bon peu, sense persones relacionades amb possibles implicacions de trames d’interessos privats”. Amb tot, no han decidit si seguiran reunint-se amb l’executiu per abordar la reforma o bé abandonaran les converses. Tot i lamentar que Alcobé “continuï com si no hagués passat res”, Gutiérrez va admetre que “no el podem forçar a dimitir” i en aquest sentit va plantejar que “si bloquegem el procés i decidim no participar-hi el Govern tirarà endavant la reforma igualment”.
Els treballs per a la reforma van arrencar al setembre amb una primera trobada on els responsables del ministeri van exposar el full de ruta. Gutiérrez va valorar positivament que el procés sigui participatiu tot i que “caldrà veure fins a quin punt ho és”.
LD'A SOSTÉ QUE MATEU HAVIA D'INFORMAR SOBRE BPA
Liberals d’Andorra (Ld’A) creu que l’exconsellera general demòcrata Meritxell Mateu hauria d’haver informat el president del grup parlamentari de DA, Ladislau Baró, de les seves activitats per a BPA i que aquest, al seu torn, hauria d’haver posat al corrent la Junta de Presidents. El partit veu “obvi” que si és obligat notificar quants càrrecs electes fan jornada sencera –era el cas de Mateu–, “és també lògic” que es comuniquin “les variacions que puguin produir-se”, cosa que –diu– “no va succeir” ja que “les condicions de Mateu van canviar i no es van comunicar”. Així es posa de manifest a l’informe que ha elaborat la comissió d’afers jurídics de Ld’A, que critica que l’estudi dels serveis jurídics del Consell General “interpreta les incompatibilitats des d’una visió absolutament restrictiva” de l’ordenament jurídic i “obvia” el que es va acordar per la Junta de Presidents i també els articles del Reglament del Consell General que obliguen els síndics generals a “vetllar perquè els treballs de la cambra es realitzin amb normalitat, sense pressions” i “intentant que no s’exerceixi cap influència aprofitant situacions de prevalença de càrrecs”.
