Higini Cierco reconeix que la seva dona va enviar els WhatsApp
Higini Cierco diu que la seva esposa va enviar els missatges al Govern amb bona fe per trobar una via negociada i demana excuses en nom seu
Higini Cierco va explicar ahir que els missatges de WhatsApp que es van enviar a Gilbert Saboya i Toni Martí els havia escrit la seva dona, i que estaven fets “amb bona fe” i amb la voluntat de buscar una via de diàleg per solucionar l’afer Banca Privada. Cierco, en compareixença davant de la comissió parlamentària del cas BPA, va assegurar que en els missatges no hi havia cap voluntat d’amenaçar i que havien estat escrits en un context de molta pressió a causa que el Govern no acceptava dialogar. Respecte al WhatsApp enviat a Gilbert Saboya en què se l’advertia que “estas en la LLISTA”, va argumentar, segons diferents consellers generals presents a la compareixença, que la seva dona es referia a la llista de les persones que sabien de la voluntat negociadora de la família Cierco. L’antic màxim accionista del banc (dins del paquet d’accions familiar d’un 75% de l’entitat) va demanar excuses en nom de l’autora dels missatges.
Higini Cierco va fer una valoració molt positiva de la tasca que Jordi Alcobé havia fet col·laborant amb Banca Privada. Va ratificar que durant el primer any i mig de ministre Alcobé va compaginar el càrrec amb treballs per a l’Anuari socioeconòmic de Banca Privada. El banquer va comentar que en tot cas no li corresponia a ell valorar la compaginació de les dues tasques. I hi va afegir que Alcobé també havia participat en la venda d’un edifici relacionat amb BPA i que havia cobrat una comissió per aquesta intermediació.
Proves de la ‘policia patriòtica’
Cierco va desgranar la seva versió sobre el cas BPA considerant que tot ha derivat de la guerra de la policia patriòtica espanyola contra el procés sobiranista. Segons aquest relat, la voluntat de tenir informació de comptes a Andorra dels líders independentistes va portar la policia espanyola a coaccionar BPA perquè se li entreguessin les dades bancàries dels Pujol. Una vegada entregades se suposa que no devia ser suficient i, segons Cierco, des d’Espanya es va instar organismes dels Estats Units perquè s’actués contra Banca Privada. El banquer va deixar clar que es disposa de proves sobre la implicació de la policia espanyola en les coaccions a BPA perquè entregués la informació relativa als comptes de la família Pujol. També va indicar que ell no estava a l’entrega de documents dels Pujol al comissari Marcelino Martín Blas. La fotografia en què, segons la premsa espanyola, se’l veu amb Joan Pau Miquel a l’hotel on es va donar la documentació dels Pujol no correspon, segons Cierco, al dia que va tenir lloc l’entrega, sinó que és una altra jornada en què era a la capital d’Espanya per temes relacionats amb Banco Madrid.
Les pròximes i últimes compareixences previstes a la comissió BPA són les de Jaume Bartumeu (primera quinzena de novembre) i Toni Martí (segona).
ANUNCIA PROVES QUE UNA INSTITUCIÓ DEL PAÍS SABIA LES INTENCIONS DEL FinCEN
Higini Cierco va indicar als consellers generals que properament s’aportaran les proves que demostraran que “institucions oficials d’Andorra” coneixien amb antelació la voluntat de la FinCEN d’actuar contra BPA. No va especificar quines, però els consellers presents, segons diverses fonts, van interpretar majoritàriament que es referia a alguna institució com la UIFand o l’INAF perquè Cierco va evitar expressament fer una referència directa a l’executiu.
En el torn de preguntes els consellers demòcrates Ladislau Baró i Miquel Aleix van ser els més incisius, segons fonts de diferents partits presents. El banquer va repetir múltiples vegades que “no ho sabia”, al voltant de totes les preguntes sobre que s’hagués creat una estructura organitzada per blanquejar dins de BPA tal com assegura la instrucció judicial de la causa. Va reiterar diversos cops que la tasca executiva no corresponia al consell d’administració i que no tenia constància que s’haguessin produït actuacions de blanqueig. També va assegurar no saber que hi havia una “caixa B” (a través d’una societat panamenya anomenada Landstreet) on es feien pagaments i primes en negre.