Poder judicial
Els delictes de drogues cauen prop de l'11% i baixen per segon any
Els casos per blanqueig passen de 14 a 33 i Espot ho atribueix als reforços per lluitar-hi
Els delictes de drogues cauen prop de l'11% i baixen per segon any
Els delictes contra la salut pública, els relacionats amb el consum i la venda de droga van disminuir per segon any consecutiu, segons les dades que va publicar ahir la fiscalia, corresponents al tancament de l’any judicial. En concret, van baixar prop de l’11% respecte a l’exercici anterior. Es van instruir 864 procediments penals contra la salut pública, mentre que durant el curs 2014-2015 se’n van registrar 969. Aquest era el segon exercici consecutiu que descendia, ja que en el del 2013-2014 van pujar fins als 1.198, xifra que va suposar un increment del 62% enfront de l’exercici anterior.
Del total de procediments penals, 629 van ser de diligències prèvies, 172 contravencions penals (vuit provenen d’anteriors diligències prèvies i 7 de procediments de jurisdicció de menors), 65 sumaris de delictes menors i quatre sumaris de delictes majors.
Pel que fa al tipus de droga, la gran majoria dels delictes, 796, són referits a l’haixix o substàncies similars, mentre que 50 són de cocaïna, 12 són d’altres psicotròpics, cinc d’heroïna i només un és per speed. En tots els casos es va reduir el tipus de delicte respecte a l’exercici anterior.
Puja un 3,13% la delinqüència
D’altra banda, la fiscalia va ressaltar que aquest exercici es va incrementar la delinqüència el 3,13%, així es desprèn del fet que es van instruir 5.169 infraccions penals respecte a les 5.012 de l’any anterior. També es va incrementar l’inici de causes penals que han passat de les 4.604 en el període judicial anterior a les 4.757 de l’actual. En referència als procediments incoats, la majoria, 3.938, són per diligències prèvies, però 2.240 es van acabar sobreseient, ja que eren contra una persona desconeguda. A més, també es van iniciar 464 sumaris de delictes menors, 220 contravencions penals, 109 sumaris de delictes majors, 21 de jurisdicció de menors, tres comisos i dues extradicions.
Pel que fa a l’escala global de delinqüència, la majoria dels crims pels quals es van obrir procediments judicials són per delictes contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic. En total es van obrir 1.793 processos, el que representa el 31,61% del còmput global. En aquest cas, són infraccions com robatoris, furts, apropiacions indegudes o estafes, entre d’altres. L’exercici anterior, aquest tipus de delicte també liderava el rànquing amb el 32,9% dels procediments incoats.
En segon lloc, amb prop del 17,3% dels casos, es troben els delictes contra les persones, amb 980 procediments. En aquesta ocasió també s’ha incrementat el nombre de processos en comparació amb l’exercici anterior, quan representava el 16,3% de les infraccions contra la vida i la integritat, l’honor, la llibertat, la intimitat, la dignitat o de comportament sexual, entre d’altres.
El fet que s’hagi reduït el nombre de processos contra la salut pública, que l’exercici anterior representava gairebé el 18% dels casos i actualment el 15,23%, ha comportat que els delictes contra la societat se situïn en un tercer lloc. Per aquest motiu, durant l’exercici 2015-2016 es van obrir 909 procediments, el que representa el 16% del total d’infraccions incoades, mentre que l’any passat es va situar en el 12,73%. En aquest apartat s’inclouen delictes contra l’economia, la fe pública, la família o el medi ambient.
Bona part d’aquest increment és perquè han augmentat considerablement les causes obertes per delictes econòmics. En concret, aquest any es van iniciar 794 procediments, enfront de les 466 infraccions de l’exercici anterior, cosa que representa un augment de prop del 70,4%. Això es deu al fet que les instruccions per causes de moneda falsa o de clonatge de targeta de crèdit han pujat dels 452 als 761. A més, els de blanqueig de diners s’han enfilat dels 14 als 33. Pel ministre de Justícia, Xavier Espot, això és conseqüència que “des de l’any passat s’ha reforçat substancialment el personal adherit” a la lluita contra el blanqueig que, a més, són treballadors “especialitzats”.
CORTS DEMANA QUE S'AGILITZI LA PRESÓ PROVISIONAL
El president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan, va demanar ahir durant el tancament de l’any judicial que es doti el sistema de recursos per agilitzar la presó provisional. En el centre penitenciari, que té capacitat per a 145 persones, hi ha 48 reus, dels quals 26 són preventius mentre que de penats en són 24. Pijuan va exposar que el nombre de presos provisionals a Andorra és de 50 per cada 100.000 habitants, mentre que a Espanya és de 131,9 per cada 100.000 habitants, i a França, 115 per 100.000 habitants. Tot i així, va ressaltar que al Principat el problema rau que hi ha més presos preventius que penats. “Ara bé, cal fer autocrítica; el nombre dels presos preventius en relació amb els penats segueix sent més elevat que als països veïns”, i és per això que el president del Tribunal de Corts va considerar que això es deu a “problemes estructurals”. Per aquest motiu va destacar que el cos judicial ha “d’assumir el tracte d’evacuar més diligentment els presos preventius”. No obstant això, el president del Consell Superior de Justícia, Enric Casadevall, va treure ferro a aquesta qüestió en declaracions a la premsa posteriors a l’acte. “Estem força millor que fa un any o dos quant a presos provisionals”, va ressaltar.
