Poder judicial
L'elecció de batlles planteja la reforma de la Constitució
El ministre d’Interior obre la porta a modificar la Constitució perquè els jutges no hagin de renovar el càrrec cada sis anys
L'elecció de batlles planteja la reforma de la Constitució
El Govern obre la porta a reformar la Constitució per garantir que el càrrec de batlle sigui vitalici i no s’hagi de renovar cada sis anys, com estableix actualment la Carta Magna. El ministre d’Interior, Xavier Espot, va posar de manifest ahir en l’acte d’obertura de l’any judicial que “hauríem de caminar cap a un sistema de nomenament dels batlles que no requerís la renovació o nou nomenament cada sis anys”. El ministre va fer aquestes declaracions als periodistes després que la degana del Col·legi d’Advocats, Sophie Bellocq, assegurés en el seu parlament que “cal reformar la Carta Magna per garantir la independència dels magistrats” i una separació efectiva dels tres poders. Tot i que Espot va destacar que no hi ha una problemàtica perquè la Llei de la justícia estableix uns supòsits “molt clars” respecte quan es revoca la renovació, “evidentment algun dia s’haurà d’encarar” la reforma, tot i que va deixar clar que és “una reflexió d’abast general” que s’haurà d’emprendre de manera àmplia tant des del Govern com des dels grups parlamentaris. “En el moment que s’encari jo també en sóc partidari”, va concloure.
Una particularitat, la de la renovació, que va confirmar el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Enric Casadevall, que va destacar que fins i tot des del Consell d’Europa “s’ha criticat que el càrrec de batlle s’hagi de renovar”, perquè “a tot arreu” és un càrrec per a tota la vida. No obstant això, tot i que “possiblement és una de les coses que es podria retocar”, va afirmar que “és molt aviat per fer retocs”, i va remarcar que no es pot canviar el text “només per això”.
Més recursos
La necessitat de dotar la Justícia de més recursos va ser una de les principals reivindicacions que es van posar sobre la taula a l’acte d’obertura de l’any judicial, que es va celebrar ahir al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. El magistrat Josep Maria Pijuan va indicar que “la major càrrega de treball ha de correspondre a una major dotació pel que fa a recursos humans”, i va fer referència a l’augment del volum de feina que ha comportat l’increment de les causes per blanqueig de capitals.
Casadevall, de la seva banda, va destacar que l’afer BPA ha provocat que “anem una mica a remolc d’unes circumstàncies especials” que han fet que “necessitem més recursos”, sobretot pel que fa a policia judicial, i en aquest sentit va detallar que s’han demanat “dos o tres policies més” i “l’ajuda de dos especialistes francesos” que a França treballaven en temes de blanqueig. Espot va admetre que “estem tensionats pel que fa a recursos humans” i va explicar que el grup de blanqueig es podrà reforçar un cop es cobreixin les 30 vacants al cos de policia. El ministre va recalcar, però, que en els darrers cinc anys s’han contractat tres fiscals i tres batlles gràcies a un increment pressupostari que ha desembocat en “un descens importantíssim de les causes pendents d’enjudiciar”.
El fiscal general, Alfons Alberca, també va coincidir a recalcar que “és necessari implementar serveis de policia judicial adscrits als batlles”, i va destacar l’aportació que els comisos suposen per a les arques de l’Estat. En aquest sentit, va revelar que els comisos per causes de blanqueig han ascendit als 30,2 milions d’euros des del 2010, i va demanar que aquests diners reverteixin per dotar de més mitjans la Justícia.
AGILITZAR ELS CASOS AMB MENORS
Els responsables dels òrgans judicials van coincidir a demanar canvis i recursos per agilitzar les causes amb menors d’edat implicats. Per Casadevall, és “urgent” que hi hagi un batlle de família que porti tots els casos que concerneixin infants i es pugui “anar molt més ràpid”. Alberca, de la seva banda, va destacar la urgència d’una reforma del Codi Penal orientada a “donar solucions immediates i properes” perquè els menors “necessiten una resposta per part de l’Estat d’una protecció evident”. Entre el 2015 i el 2016, la justícia va resoldre 72 de les 77 causes que hi va haver amb menors implicats, mentre que en té 23 pendents de cursar.
