La UIFand ja va obrir el 2013 un expedient a BPA
L’informe no es va arribar a concloure perquè abans de quedar tancat va arribar la nota del Tresor i el cas va quedar judicialitzat
La UIFand ja va obrir el 2013 un expedient a BPA
La unitat d’intel·ligència financera d’Andorra (UIFand) va obrir el 2013 un expedient administratiu sancionador contra Banca Privada d’Andorra, segons es desprèn de la comunicació que va realitzar l’organisme a la Batllia dins de la instrucció del cas BPA. La UIFand, en un document del 21 de març d’aquest any, explica a la batlle Canòlic Mingorance que l’expedient administratiu sancionador 01-13 Pro AMD ja es va lliurar íntegrament “als efectes escaients” amb “còpia de la totalitat del mateix”.
Les actuacions, però, van quedar suspeses per una decisió de la mateixa UIFand presa el 6 de maig del 2015. La decisió es motivava que un cop intervingut el banc i amb la judicialització del cas no tenia cap sentit continuar amb un expedient sancionador. Carles Fiñana, cap de la unitat d’intel·ligència, comunica aquesta decisió a la batlle i al fiscal general el 8 de maig. A la carta no s’especifica, però, quin és el contingut de l’expedient ni quins van ser els motius per obrir-lo.
Teòricament l’expedient es troba, segons el document, “en suspensió temporal” per trobar-se la causa en “prejudicialitat penal” i, per tant, ja serà per aquesta via com es puguin castigar les actuacions que puguin ser punibles segons la justícia. En aquest aspecte, Fiñana fa saber a la batlle Mingorance que “la UIFand es troba a l’espera de decisió judicial penal al respecte i doncs no ha resolt definitivament i per via administrativa aquest [expedient], per tot el qual no se’n pot facilitar coneixement a tercers”. És aquesta condició confidencial de l’expedient la que fa que no apareguin les motivacions que el provoquen ni les conclusions a les quals havia arribat la unitat d’intel·ligència.
Advertència pel ‘cash’
Entre la informació que la UIFand tramet a la batlle s’inclou que “de manera particular i dirigida a BPA, en la nota informativa de juliol del 2014 aquesta unitat manifesta que, efectuat l’anàlisi de l’auditoria externa de l’entitat corresponent a l’exercici 2013 i del complement d’auditoria es recomana ‘en relació als límits operacionals establerts per l’entitat, vulguin valorar que aquests siguin establerts en funció de l’import, del nivell de responsabilitat dins l’entitat i en funció del país d’origen o de destí’”. Fiñana destaca al text (del 22 d’agost del 2016) que els “límits operacionals” que es recorden a BPA es refereixen, “entre altres, als de les operacions de diners en efectiu”. La UIFand destaca en aquesta comunicació a la batlle que l’auditoria del 2013 és l’última que BPA va presentar i per tant ja no es va poder fer més seguiment de com havien evolucionat les actuacions el 2014.
La unitat explica que havia comunicat a tots els bancs les situacions en què calia “aplicar mesures de diligència deguda reforçada”. Un dels indicadors de risc que s’havien posat en relleu era “la utilització de comptes múltiples per col·lectar fons que després són transferits als mateixos beneficiaris d’un tercer país”. Pel que fa a països, s’havia avisat que calia tenir especial cura a l’hora de fer operacions per exemple amb el Panamà.
SOSPITA SOBRE L'OFICINA A VENEÇUELA I 2.000 MILIONS D'EUROS
Les investigacions a Veneçuela sobre la suposada malversació d’11.000 milions de dòlars relacionats amb Petróleos de Venezuela (PdVSA) han derivat en sospites envers l’activitat que hauria fet en aquell país una oficina de representació oberta per BPA. Aquesta oficina estava situada a la torre A del Centro Ciudad Comercial Tamanaco, a Caracas, i se sospita que un dels objectius era “captar els múltiples fons que controlaven els funcionaris [chavistes] i els seus testaferros enmig de la bonança que atorgava el petroli”. Les informacions publicades a Veneçuela indiquen que BPA oferia a Veneçuela l’opció d’eludir el rígid sistema del canvi a dòlars on hi havia beneficis multimilionaris en ser el canvi oficial dòlar-bolívar una xifra ridícula en comparació amb el que s’oferia al mercat negre. S’oferia la negociació al Panamà, d’on depenia l’oficina veneçolana, de bons veneçolans utilitzant empreses fantasma. Les companyies es creaven a BPA Panamà i s’obrien comptes al seu nom que servien com a canal per acabar enviant els diners a BPA Andorra. Aquesta línia coincideix amb la investigació de la Batllia d’Andorra sobre el blanqueig al Principat de fons de Petróleos de Venezuela. La batlle investiga la creació d’un sistema de comissions que havien de pagar les empreses que volien licitar obres que contractava PdVSA. El licitador estava obligat a contractar una empresa per a assessoraments falsos i així pagava el suborn que després li servia per quedar-se el milionari contracte amb la petroliera. Amb aquest sistema s’haurien aconseguir dos mil milions d’euros.