'Cas BPA'
Un advocat mexicà famós demanda l'AREB perquè segueix a BPA
Juan Collado Mocelo presentarà accions legals a Andorra i a Mèxic i reclama indemnització
Un advocat mexicà famós demanda l'AREB perquè segueix a BPA
Juan Collado Mocelo és un dels advocats més coneguts de Mèxic i un fix de les pàgines de paper cuixé. És el cap visible d’una família empresarial amb interessos en hoteleria, farmacèutiques i la casa de penyores Prenda Oro, una de les primeres a crear-se al país i una de les més importants. Collado, segons va publicar el diari mexicà Milenio i van confirmar fonts properes al cas, ha decidit iniciar una acció doble. D’una banda recorrerà contra la resolució de l’AREB del 10 d’octubre que va deixar fora l’advocat del llistat de clients que van rebre el vistiplau per passar de BPA a Vall Banc. En aquest recurs s’hi inclou una reclamació per danys i perjudicis.
L’advocat està especialment preocupat per una clàusula de la decisió de l’AREB que permet vendre els actius dels clients per establir la posició en diners i no en valors. Això significa que als clients que continuen a BPA se’ls poden vendre els títols i ingressar en els seus comptes (bloquejats) els diners corresponents a la venda. Aquesta possible acció, segons l’entorn de l’advocat, podria comportar en el futur que es decidís fer una quitació generalitzada, ja que es podria actuar directament sobre efectiu. També comporta que els valors deixin de rendir des del moment en què es facin efectiu. La reclamació inclourà tant la minusvàlua com el lucre cessant.
Acció a Mèxic
La família Collado també ha interposat una demanda davant la Procudaruría General de la República (PGR) a Mèxic perquè emprenguin accions amb la intenció d’alliberar els fons bloquejats a Andorra. “Ja vam donar centenars de documents segellats i apostil·lats”, segons explica Collado en una entrevista, que haurien estat demanats per part de la Justícia andorrana per justificar els diners. L’advocat comenta que ha aportat tot el que li demanaven, fins arribar al punt de portar la factura d’una caixa de vins que va comprar a Andorra. Assegura que no té cap tipus de vincle amb el narcotràfic i que no ha defensat narcotraficants. Apunta que des d’Andorra s’estan utilitzant calúmnies per dilatar el procés i no retornar els diners dels clients de Banca Privada d’Andorra.
L’acció a Mèxic es justifica en base que el primer lloc on Collado va obrir comptes a BPA va ser en aquest país, ja que llavors l’entitat andorrana tenia una oficina oberta. El lletrat va explicar que van ser uns amics asturians els que li van recomanar que obrís comptes en el banc andorrà. I assegura que durant deu anys no havia tingut problemes. És la ubicació a Mèxic dels primers ingressos el que obre la porta a actuar jurídicament.
Compra d’avions
La causa del cas BPA inclou que l’advocat mexicà és sospitós de tenir vincles amb el blanqueig de diners provinents del narcotràfic. El lletrat va fer moviments per valor de 42 milions de dòlars en tres mesos als comptes de BPA. Una de les operacions sospitoses és un préstec back to back per a la compra de dos avions. Aquest tipus de préstec en el qual el banc dóna un crèdit que el client no necessitaria perquè té suficients diners al compte per comprar-ho directament s’utilitzen sovint, segons l’informe policial, per al blanqueig de capitals. Els diners deixen de ser sospitosos quan tenen l’origen en un crèdit bancari que es va retornant. Collado assegura que ho va fer perquè els diners li donaven més rendiment dels interessos que li demanaven pel crèdit. Respecte als 42 milions moguts en tres mesos va dir que va ser per un canvi del seu sistema societari.
OBRE LA PORTA A RECLAMACIONS CONTRA L'ESTAT
Juan Collado Mocelo està disposat a continuar l’escalada judicial si no aconsegueix que se li alliberin aviat els seus fons. Segons fonts properes al cas, l’advocat mexicà contempla la possibilitat de presentar una demanda contra l’Estat per responsabilitats administratives en els perjudicis que s’hagi pogut causar pel bloqueig dels seus comptes. Fins i tot en el futur no ha descartat, segons les mateixes fonts, la possibilitat d’iniciar accions penals si tot l’afer es resol de forma negativa per als seus interessos.