memòria de la uifand
L'expedient a BPA hauria conclòs amb sanció per infracció greu
El cap de la unitat, Carles Fiñana, assegura que quan estaven a punt de culminar la instrucció amb un plec de càrrecs es va publicar la nota de la FinCEN
L'expedient a BPA hauria conclòs amb sanció per infracció greu
El cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera (Uifand), Carles Fiñana, va parlar ahir públicament per primer cop de l’expedient sancionador obert a Banca Privada d’Andorra (BPA) el gener del 2013. Fiñana, que presentava la memòria d’activitats del 2015, l’any marcat per la crisi de l’entitat, va exposar que des del 2010 la unitat investigava BPA. I que el detonant havia estat l’afer Petróleos de Venezuela, cas que es va judicialitzar a mitjan del 2012. Després, va recordar, arribarien els casos Gao Ping (final 2012 i judicialitzat a final del 2013) i Clotilde (principi del 2013 i judicialitzat poc després). L’expedient administratiu s’obria el gener del 2013 i dos anys més tard estava a un pas de concloure’s amb un plec de càrrecs quan es va publicar la nota de la FinCEN i es va suspendre el procés en judicialitzar-se tot l’afer. Plec de càrrecs que tal com s’assenyala en la memòria “reflectia una infracció administrativa de diversos preceptes de la nostra Llei, i comportava la demanda d’imposició d’importants sancions”.
En les declaracions a la premsa, Fiñana no va voler exposar quines haurien estat les sancions imposades: “els tipus de sancions vénen establertes a la nostra llei i són tant de tipus econòmic com d’inhabilitació d’algun càrrec, per exemple”. Si el procés no s’hagués interromput per la nota i en tractar-se “d’una infracció de caràcter major” la proposta de penalització s’hauria traslladat al Govern perquè la validés, ja que la Uifand només té la competència de decidir i executar sancions quan es tracta d’afers lleus.
La durada de l’expedient
Qüestionat per la durada de l’expedient i de per què no s’havia actuat abans contra l’entitat, Fiñana va respondre que “la qüestió de la celeritat és molt relativa, només puc dir que per l’afer Veneçuela el treball intens durant dos anys va comportar un volum de milers de folis”, tot reiterant la complexitat d’un cas en què “s’analitzaven 250 o 280 persones tant físiques com jurídiques” amb multiplicitat de comptes bancaris. “És una tasca molt feixuga i molt difícil i el diner circula molt ràpid, s’afegeix un treball suplementari”, va recalcar. Tot i que no va fer referència durant la roda de premsa, la memòria de la Uifand sí que posa en relleu la manca de cooperació “dels interessats”: “la instrucció [de l’expedient] anava a concloure després de dos anys de dur treball per part de l’instructor i malgrat els obstacles interposats pels interessats”, cita. A continuació, assenyala que aquesta manca de col·laboració per part del banc i el fet que altres jurisdiccions no compartissin la informació que tenien va motivar que “no teníem els indicis necessaris, fefaents i concloents que acreditessin el nivell de connivència en les relacions entre el banc i els malfactors que es desprenia del contingut de la nota verbal”.
AUGMENTEN UN 67% LES DECLARACIONS DE SOSPITA
Una de les estadístiques que destaca de la memòria d’activitats de l’organisme és l’augment considerable de les declaracions de sospita de blanqueig formulades pels subjectes obligats a fer-ho. Van passar de les 36 del 2014 a les 69 durant el 2015, experimentant un creixement del 67%. L’augment bàsicament el protagonitzen les entitats bancàries, que si el 2014 formulaven 32 declaracions, el 2015 van efectuar 52. Un fet que, s’exposa a la memòria, “demostra un major control intern i que s’avé també amb els fets ocorreguts a partir del mes de març”, referint-se a la nota de la FinCEN i posterior intervenció de BPA. Però Fiñana també va valorar que s’haguessin formulat declaracions de sospita des d’altres estaments –comptables, advocats, economistes o asseguradores, immobiliàries, entre altres– que posa de manifest, va recalcar, la major conscienciació en relació a la rellevància de l’aplicació de la normativa.
Quant als expedients finalment portats a la fiscalia, han experimentat un retrocés respecte el 2014 (de 25 a 21) i una majoria (14) partien d’entitats bancàries. Tres dels 21 eren conseqüència de demandes d’organismes d’intel·ligència financera d’altres països, un d’economistes, un d’un notari i dos van ser a iniciativa de la pròpia Uifand. Quant a l’embargament de diners fruit dels dossiers enviats a la Justícia, la quantitat, en canvi, ha experimentat un important augment: de 6 a 55 milions. Respecte a les persones investigades, durant el 2015 van ser 3.961 (2.646 físiques i 1.315 jurídiques), unes quatre-centes menys que durant el 2014, quan van ser 4.372 (3.205 físiques i 1.167 jurídiques).
La Uifand també destaca una major col·laboració en l’àmbit nacional, amb 30 actuacions amb l’INAF (6 el 2014) que s’atribueixen a “un major nombre de processos d’autorització”. També creix de manera notable la cooperació internacional, amb 41 peticions des d’organismes forans al país i set en sentit contrari (les xifres van ser de 22 i 11, respectivament l’any 2014). La Uifand destaca la reducció del termini de resposta, que ara és de 18,5 dies.
