Reportatge
Retirat als quaranta?
L’andorrà Jordi Capdevila va escriure fa gairebé dos anys un llibre en què explicava els seus problemes amb la justícia i en què assegurava que es retirava de la vida delictiva. Ara es troba de nou ingressat a la presó mentre espera sentència per dos delictes de furt.
Retirat als quaranta?
Normalment les persones es retiren als seixanta-cinc, però jo em retiro als quaranta... Aquí acaba la meva petita història. Ara toca lluitar per sortir-ne el millor possible i recuperar el temps perdut. Francament, em puc sentir de moltes maneres, però d’orgullós de com ha estat fins avui la meva vida, no. Per això: Em retiro! Em jubilo! Prou!”. Així acabava el llibre Retirat als quaranta, escrit a final del 2014 per Jordi Capdevila, autodenominat l’andorrà que ha estat més de vint-i-tres anys empresonat. El va escriure mentre complia a la Comella la que volia que fos la darrera condemna de presó i a partir de la qual es retirava de la vida com a delinqüent que havia portat des del 1989, el primer cop que va entrar a un centre penitenciari.
El Tribunal de Corts haurà de decidir si Capdevila es va retirar als quaranta o si malgrat la bona voluntat expressada al llibre no ho ha acabat de fer. Ahir el van jutjar per dos delictes de furt. Un per haver robat de l’interior d’un vehicle tabac per un valor de 4.100 euros. L’altre, conjuntament amb dues persones més, per haver intentat, sense èxit, entrar en un box del polígon d’Encorces, propietat dels pares de l’amo del cotxe on hi havia el tabac. L’intent de furt va ser el 29 de desembre de l’any passat i el robatori del tabac, la matinada de l’1 de gener a Encamp.
Uns fets que van passar quan l’andorrà ja s’havia jubilat i que, de moment, l’han tornat a portar a la presó. Fa 187 dies que està ingressat a la Comella després d’haver estat quatre mesos en recerca i captura per part de la policia. Ahir, el seu advocat va demanar-ne la llibertat, una petició a la qual es va oposar la fiscalia, que vol una pena de 18 mesos de presó, part condicional.
El ministeri públic considera provat que Capdevila i els seus companys es van posar d’acord per intentar entrar al box. Mentre l’andorrà entretenia el guàrdia de seguretat, els altres dos homes, residents estrangers, trencaven el vidre de la finestra de la porta del magatzem. Com que es van trobar que hi havia uns barrots ho van deixar córrer. Les imatges de les càmeres de seguretat els situen els tres al lloc dels fets.
Dos dies després, segons la policia, Capdevila hauria furtat unes caixes amb tabac que el fill dels propietaris del box guardava en un cotxe al seu domicili. Li imputen el delicte perquè dins del vehicle es va trobar una bossa de plàstic amb l’empremta d’un dels seus dits.
El presumptament jubilat ho va negar tot i amb vehemència. Es va queixar al tribunal que pel seu passat sempre es pensa en ell quan hi ha algun delicte. Va assegurar que havia canviat de vida, que ara viu en família, que té feina a Catalunya i que l’únic que vol és que “em deixin fer la meva vida” i que “se sàpiga la veritat”. En la declaració davant dels magistrats va lamentar que “és el primer cop que em trobo aquí [al Tribunal de Corts] sense haver fet res”. I va afegir que “aquí primer sóc culpable i després ja es veurà”.
El seu lletrat va demanar la lliure absolució ja que considera que no hi ha cap prova de l’autoria en els dos delictes que se li imputen.