“La lliure circulació de mercaderies ens farà molt menys competitius”

Trenta anys d’associació.

Sí. Fa uns dies ens vam reunir a Naturlandia per celebrar el 30è aniversari de l’associació. El ministre Jordi Alcobé va assistir a l’acte i el va qualificar com una mostra d’un sector molt viu. I és que és així. Som un col·lectiu molt actiu i inquiet. No és una tasca fàcil sortir cada dia a la car­retera, dia o nit, plogui o nevi.

Com ha evolucionat l’entitat?

Fa trenta any set persones es van reunir per crear aquesta associació empresarial per defensar uns interessos que pràcticament són els mateixos que ara. L’associació té molt bona salut, és activa i està molt present en les administracions amb l’objectiu d’esdevenir una interlocutora vàlida i autoritzada per poder avançar en els temes que ens preocupen. A dia d’avui reunim 32 empreses del sector.

Què han aconseguit?

Hem estat 30 anys reclamant una Llei de transport i gràcies al ministre Jordi Alcobé ja la tenim. Cal reconèixer la seva tasca perquè ha estat molt sensible a les nostres temàtiques i molt proper a les nostres problemàtiques del dia a dia, com ara el tràmits a la duana i els talls a França.

Estan contents amb la llei?

Sí, és la llei que necessitàvem. Ara cal que facin els reglaments i que es desenvolupi. Sobretot el que té a veure amb la igualtat de condicions. Nosaltres quan anem a l’estranger ens fan falta uns permisos i els camions forans també els haurien de tenir per entrar a Andorra. Ara sembla que això ja està solucionat i s’estan demanant els permisos.

Quin són els reptes a curt i mitjà termini?

Haurem d’estar molt atents als acords amb Europa i sobretot pel que fa a les negociacions sobre la lliure circulació de mercaderies. Ens estan escoltant i ens hem reunit vàries vegades amb el Govern. Els ciutadans mitjançant el vot han autoritzat els nostres polítics a avançar en aquest dossier i la nostra feina serà estar atents i aportar al màxim en les negociacions sobre la lliure circulació de mercaderies.

En són partidaris?

És una pregunta molt difícil de contestar. Segons Govern, és positiu, però crec, sincerament, que no. Entraria molta gent de fora. La lliure circulació de mercaderies ens farà molt menys competitius. Si tothom pot entrar aquí sense duanes i sense res ho tindrem més complicat.

L’acord pot ser positiu?

Bé. Podrem circular per tot Europa com ells podran fer-ho per Andorra. Però nosaltres a Europa som molt petits i no serem en cap cas competitius.

L’acord duaner és una línia vermella per a vostès?

És complicat. Ells negocien un paquet quan ho fan amb Europa i això ja dependrà d’ells. En el cas del nostre sector l’acord duaner s’hauria de mantenir com està fins ara. Es vulgui o no la duana és un fre per als de fora.

I si s’elimina l’acord duaner?

Haurem d’anar a fer transports cap a altres països. Ara només en fem entre Espanya i França i són viatges mínims. S’haurien d’anar a buscar càrregues a Espanya per transportar-les a altres països d’Europa.

I de l’actual acord duaner tenen alguna demanda?

Estem analitzant amb el Govern una normativa francesa que ens afecta pel que fa a una sèrie de demandes administratives que exigeixen les autoritats gal·les als camions que circulen per aquell país i que van allà a fer el cabotatge. Això sí que ho podem fer a Espanya, anar a carregar a Lleida i descarregar a Barcelona, per exemple. El que es vol és que això que hem aconseguit per Espanya fa un parell d’anys també ho puguem tenir per França.

Ha notat un canvi de tendència en la crisi econòmica?

Els transportistes som un petit termòmetre, ja que com més activitat econòmica interna, més feina tenim. Però la realitat és que la sensació és d’estancament en la recuperació econòmica i d’extrema fragilitat.

Com els ha afectat la crisi?

Hi ha moltes empreses que s’han vist obligades a tancar i d’altres que han hagut de reduir personal i material. I encara ens afecta. Els països veïns estan en plena crisi i nosaltres, també.

Cada any es redueix l’entrada de vehicles pesants per la frontera del Pas de la Casa.

Sí. Les raons tècniques les desconeixem, però és una evidència que estem perdent competitivitat en els productes de venda directa, així com la disminució del turisme i dels residents que segurament provoquen el descens del consum intern. Els transportistes anem on ens diuen les empreses i la tendència actual és anar a Espanya.

Què s’ha de fer amb la carretera d’accés a França?

Enguany, gràcies a l’esforç del Govern i de l’ambaixada francesa, han estat aprovats uns fons europeus per tal de fer intervencions a les zones d’allaus al tram de carretera de l’Ospitalet. Aquesta mesura probablement reduirà els talls als quals estem acostumats els darrers anys. Tot i això, l’accés per França continua sent sinuós i complex. Creiem que França hauria de millorar la xarxa d’accés a Andorra, ja que som un gran client del sud d’aquest país. Molts majoristes francesos estan perdent vendes ja que cada vegada anem menys a abastir-nos a la zona.

Abans feia el mateix mal temps i no es tancava la carretera.

Abans no es tancava mai. Ells parlen de motius de seguretat i de risc d’allaus. I no s’estan fent combois, com es feien abans.

Els transportistes depenen molt del preu dels carburants.

Evidentment el descens o l’augment del cost del carburant afecta directament els nostres costos. Ara el preu es va mantenint i no hi ha les pujades continues d’anys anteriors.