“Estem en un oasi de prosperitat encara que també hi ha pobres”

Millora la situació de les persones necessitades?

Sembla que hi ha una lleugera millora però també és cert que continua havent-hi molta gent que necessita l’ajuda de Càritas i d’altres institucions perquè no és tan sols Càritas que ajuda qui ho necessita. Es nota que hi ha usuaris que han trobat feina i la gent acostuma a ser molt honrat i quan ja no necessita el nostre ajut deixa de venir.

Quin és el global d’usuaris?

Al 2015 en vam tenir 1.065 en els diferents programes que són una lleugera disminució respecte a l’any anterior poc significativa de l’1%. Potser el que més ha disminuït és el programa d’atenció primària que és la gent que té urgències, i és on es detecta que hi ha hagut una millora econòmica general. El 2016 evoluciona si fa no fa com els anys anteriors, potser ha baixat una miqueta però no és detectable.

Les atencions més habituals són les de necessitat urgent?

Càritas és l’últim recurs en el sentit que tant Govern com comuns i d’altres institucions ­tenen programades ajudes i Càritas el que fa és sobretot l’acompanyament perquè la gent que ho necessita de vegades no sap com i on recórrer. El que es fa és atendre algú quan es troba en una necessitat immediata perquè si hagués d’anar a institucions segurament trigaria una setmana a tenir l’ajut. Per exemple, algú que necessita menjar no es pot esperar una setmana per anar a comprar, qui ha d’anar al metge avui necessita els diners per pagar o qui ha de viatjar perquè s’ha de fer unes proves, o qui ha de pagar el lloguer del pis. Hi ha mil situacions en les quals Càritas intervé i ho ha de fer d’urgència com a darrer recurs.

La situació de no poder pagar el lloguer no es veu a venir?

A vegades sí, a vegades no, la gent abans de recórrer a un ajut vol conservar la seva dignitat i intenten sortir-se’n però a vegades les situacions es precipiten. Normalment Càritas intervé per manca d’ingressos, que li han vingut urgències, que va just i de cop se li espatlla el cotxe, se li fa malbé la rentadora o li detecten una malaltia i ha d’agafar la baixa. Hi ha gent que va vivint molt justet, ho detectem, però bàsicament les problemàtiques per les quals la gent arriba a Càritas són per falta d’ingressos, precarietat laboral o falta d’informació del que han de demanar. Després hi ha altres situacions sobrevingudes com maltractaments, addiccions i problemàtiques escolars que poden sorgir.

Quins és el perfil d’usuari?

Hi ha una mica de tot però molts són immigrants, hi ha moltes famílies monoparentals, potser és el més corrent, mares amb fills sense ajuda d’una altra persona que es troben en situacions molt delicades, gent gran que estan sols i necessiten ajut de terceres persones. També hi ha gent d’aquí que s’ha trobat que la vida els ha portat a situacions difícils.

Quan va començar la crisi sobtava que hi hagués usuaris andor­rans, com evoluciona?

Càritas és l’últim recurs i els andorrans, els que són del país, segurament tenen més coneixement de les institucions però també en tenim perquè a vegades hi ha una urgència i s’ha de cobrir. L’actuació moltes vegades és d’acompanyament a gent que ni tan sols saben com han de demanar les coses, ni què hi ha i no ho pots demanar si no saps que existeix. Nosaltres estudiem les possibilitats que té perquè potser té dret a recursos que hi ha.

Hi ha una bossa de pobresa més o menys amagada de gent que no se’n surt?

No m’atreviria a dir que hi ha una bossa de pobresa, hi ha gent que té necessitats i evidentment si no hi ha ingressos en una casa la pobresa és immediata perquè si tens despeses et trobes sense recursos i això no es pot amagar. Que hi ha gent que ha de viure passant dificultats i mirant molt el que compra i quines despeses té això és evident però no està amagat. Càritas quan demana diners acostuma a aconseguir-los sempre, i la dificultat és per emprar-los i fer-ho correctament, redirigir-los a qui els necessita, i les dificultats són per detectar qui ho necessita.

Després de l’ajut d’urgència s’adreça la persona als recursos que hi ha, són suficients?

Diria que sí, penso que tot el que es pot ajudar amb diners està cobert. Potser el que falta és la imaginació de trobar les coses en les quals es pot ajudar, no és qüestió de diners perquè Càritas el que vol és que es puguin sortir ells mateixos, no es tracta de viure d’un ajut, perquè la dignitat de la persona el que requereix és que se’n surti, el que fem és més per reintegrar-los en la societat que ajudar-los.

Costa accedir als ajuts pel dossier que s’ha de fer?

Tampoc és tan difícil però de vegades la pobresa fa que no es tinguin els coneixements suficients i Càritas fa que puguin accedir al recurs, omplir els papers, buscar documentació, de vegades et trobes amb gent pobre que no té ni document d’identificació. Jo he vist ajudes que consisteixen a refer tota la documentació de la persona. De vegades la pobresa no és qüestió de diners, és saber situar-se on ets. Una de les coses que més ens preocupa és que la pobresa s’hereta, el risc és que de pares pobres surtin fills pobres i per això intentem fer coses per als nens, que no pateixin i que quan siguin adults tinguin la formació suficient perquè puguin sortir de la pobresa.

Atenen usuaris que fa molt de temps que necessiten ajuts, amb dificultats per reinserir-se al món laboral?

Sí, hi ha de tot però alguns són casos crònics, d’això en som conscients però aquests són més a la mà de Govern.

Es malgasta molt a Andorra?

No ho sé, crec que es malgasta molt a tot arreu. No crec que sigui una característica d’Andorra malgastar però el nivell econòmic no és el dels països veïns, la proporció d’aturats d’aquí no és la mateixa, és a dir, estem en un oasi de prosperitat encara que dins d’aquesta prosperitat també hi ha pobres.

La societat andorrana és solidària?

Molt, això no vol dir que ho sigui tothom, evidentment hi ha gent molt solidària, que ajuda molt i te n’adones quan estàs en una institució com Càritas i quan es fan campanyes, ara tenim la d’Haití.

Les aportacions són de persones que fan petites donacions o de gent amb molts recursos?

Hi ha de tot. Amb les campanyes ens trobem amb aportacions importants, particulars que aporten 2.000 euros i també més petites, de 100, de 50, de 200, i també hi ha la possibilitat de fer-ne amb trucades a un número d’Andorra Telecom que costen 2 euros i és una gamma molt àmplia per poder ajudar. Crec que Andorra en general és un país molt solidari perquè els ajuts es fan no tan sols a Càritas, també a d’altres ONG són importants, fins i tot directament a països necessitats.