Salut
El comitè de bioètica demana més recursos a l'Administració
En la memòria de l’ens asseguren haver “patit dificultats” per les mancances
El comitè nacional de bioètica ha fet pública recentment la memòria de les activitats realitzades l’any passat, un document on denúncia la manca de recursos per part de l’Administració per dur a terme la seva feina. “En relació al funcionament del comitè, voldríem manifestar les dificultats que hem patit, atès que durant l’any 2015 no hem disposat de cap administratiu, així com tampoc d’excessius recursos de suport informàtic, havent d’assumir aquestes tasques des del mateix comitè”, s’assenyala en l’escrit, en què també s’informa que l’òrgan assessor del Govern i de la comunitat científica i ciutadana en matèria d’ètica i bioètica va mantenir quatre reunions l’any passat.
Un exercici 2015 en què el comitè va mantenir contactes amb els presidents d’òrgans similars de Catalunya, Espanya i França; va redactar la petició d’admissió a la Confederació Europea de Comitès Ètics Nacionals; es va realitzar un estudi sobre l’elaboració de pautes per una futura regulació dels biobancs a Andorra; es va analitzar la llei sobre sedació al final de la vida aprovada a França; i es va elaborar un document sobre els continguts que hauria de presentar la futura normativa sobre la gestió de mostres biològiques d’origen humà amb finalitat diagnòstica, terapèutica i d’investigació.
Per l’exercici en curs, el comitè nacional de bioètica tenia previst estudiar les derivades de l’aplicació a Andorra de la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat de l’Organització de Nacions Unides; fer el seguiment de l’avantprojecte de llei de drets i deures dels pacients; revisar la normativa espanyola en matèria de recerca; proposar la creació d’un comitè nacional d’ètica de la recerca; tractar sobre confidencialitat i història clínica i també sobre proves genètiques.
Cal recordar que al desembre de l’any passat el que era president del comitè nacional de bioètica, Pere Vilanova, va deixar el càrrec després de ser nomenat pel Govern com a representant a la comissió europea per a la democràcia del Consell d’Europa. Antoni Badia va assumir la presidència en funcions de l’òrgan.