relacions exteriors
El Brexit porta Gibraltar a demanar un estatus similar al d'Andorra
Els habitants del penyal no volen sortir de la UE i busquen alternatives
Sense un canvi en l’estatus de Gibraltar, la colònia britànica passarà a ser frontera d’un país tercer amb Espanya un cop es formalitzi el Brexit. La sortida definitiva del Regne Unit de la comunitat es preveu per a d’aquí a dos anys, però no hi ha una data segura, fet que ha provocat un tsunami en el Penyal. Sortir de la UE significa per als gibraltarenys perdre l’accés a les quatre llibertats: persones, mercaderies, serveis i capitals. La condició de territori comunitari ha estat el factor fonamental per al creixement econòmic, i la decepció per la victòria del Brexit ha estat tan gran que fins i tot reclamen un segon referèndum.
El ministre principal de Gibraltar, Fabián Picardo, ha començat una frenètica activitat per evitar que el Penyal surti de la UE. La solució que defensa és que la colònia es converteixi en una espècie d’Andorra, amb la possibilitat de firmar un acord d’associació amb la Unió Europea. Això comportaria que els gibraltarenys s’autogestionarien i tindrien accés a les quatre llibertats. El problema és la dificultat d’acceptar que una part d’un territori d’un país tercer com serà el Regne Unit tingui un estatus respecte a la UE diferent al de la majoria de la Gran Bretanya. Espanya, però, no accepta aquesta fórmula i demana un estatus de cosobirania, tot i no deixar de reclamar la propietat plena del Penyal. La cosobirania suposaria que Gibraltar seria un territori dependent de Gran Bretanya i Espanya, sense, per exemple, competències en matèria com les relacions exteriors. Les competències importants quedarien en mans dels dos estats grans que haurien de compartir-les. Gibraltar no parla de fórmules alternatives, tot i que en el passat l’exemple d’Andorra havia anat més enllà. El 2010, el ministre principal, Peter Caruana, demanava ser un Coprincipat com Andorra.