tradició
Només el 15% de les cendres dels difunts es guarden en els cementiris
Les famílies opten per endur-se les incineracions dels seus difunts per escampar-les a les muntanyes o els boscos o deixar-les a casa
Només el 15% de les cendres dels difunts es guarden en els cementiris
La prohibició del Vaticà d’escampar les cendres, guardar-les a casa o dividir-les entre més persones no ha coartat la voluntat dels feligresos. Ara, la tradició cristiana obliga que les restes dels finats romanguin en el seu lloc natural: el cementiri. Però aquestes noves directrius divines, segons apunten les xifres més recents, no tenen gaire seguiment entre els ciutadans. De fet, de totes les incineracions que es realitzen al principat un 90% no acaben als cementiris, segons dades de pompes fúnebres. Altres fonts del sector situen aquesta xifra sobre un 80%, el que suposa que només un 15% compleix amb la normativa episcopal.
“Hi ha molta gent que s’enduu les cendres. Normalment la família prefereix quedar-se-les. El més freqüent és guardar-les a casa, o escampar-les per la muntanya o els boscos”, van explicar des de Pompes Fúnebres Andorranes. L’empresa també reconeix que, paral·lelament, hi ha un elevat percentatge de cendres que no arriben als cementiris però que tampoc saben on van a parar, perquè, tal com argumenten, “no sabem què succeïx en tots els casos perquè, evidentment, tampoc anem preguntant a les famílies què faran amb les cendres. Forma part de la seva intimitat.”
Altres fonts del sector tenen una opinió força bel·ligerant amb les noves directrius marcades per la santa seu i es mostren bastant contràries a incorporar les exigències de l’església catòlica, perquè tal com argumenten, “el país no disposa de l’espai necessari per enterrar tothom en taüts, així la incineració és una bona solució i cadascú ha de poder decidir què vol fer amb les restes dels seus éssers estimats. És quelcom totalment personal. No estic a favor que es prohibeixi treure-les del cementiri perquè tothom ha de tenir la llibertat per decidir el que més li interessi”.
Aquestes mateixes fonts també consideren que la prohibició episcopal va en contra del sentit popular perquè “cada cop hi ha més gent que opta per incinerar-se” i, per tant, “és un contrasentit”. Es tracta d’una pràctica molt estesa entre la gent més jove, “pel seu reduït cost econòmic”, tal com assenyalen des d’una funerària.
EL SECTOR FUNERARI MODERNITZA EL SEU VENTALL DE PRODUCTES
Les funeràries també s’han volgut sumar al carro de les noves tendències i han ampliat el ventall d’opcions post mortem. Tot i així, des del sector reconeixen que encara falta un llarg camí per recórrer per tal d’aconseguir que s’acceptin les novetats que ofereix el mercat, ja que com expliquen des de Pompes Fúnebres les Valls, “a Andorra els clients són molt clàssics i els hi costa obrir-se i acceptar els productes més moderns”.
Una de les noves varietats més sol·licitades són els penjolls. Es tracta d’ornaments de diferents formes, com papallones, tubs, cors, creus, brillants, o perles, per exemple. Cadascun d’ells incorpora una petita quantitat de cendres en el seu interior, i així, el record del difunt esdevé portàtil. A més a més el producte és força econòmic, se situa al voltant dels 150 i els 300 euros.
També estan de moda les polseres, una modalitat semblant a la dels penjolls però més elaborada. En aquest cas, a diferència dels collars, la funerària no fa la joia, sinó que l’ha d’encarregar a una joieria externa perquè el procés de creació és més complex i requereix més treball.
També és possible convertir la persona estimada en un diamant, encara que aquesta opció no és gaire popular per dos motius: el primer és pel seu elevat cost –a partir de 1.500 euros–i el segon és pel temps que es triga a fer, entre els sis mesos i un any.
Una altra proposta són els reliquiaris amb l’empremta dactilar del finat i les urnes decoratives especialitzades per dipositar a les llars. “Aquests productes cada vegada agraden més, però encara no són els més freqüents”, comenta una funerària.