La Batllia valida la subhasta per a la venda de Vall Banc

Els arguments que utilitzava Raiffensen es basaven en el fet que no s’havia “publicitat l’adjudicació a l’empresa Key Capital Partners de l’organització del concurs”, que no s’havia “publicitat de forma suficient i en tot cas al BOPA o algun mitjà públic la invitació de compra”, que el plec de bases “era en anglès”, que s’oferia comprar el 100% de Vall Banc com a entitat bancària “i no com a entitat pont”, que el balanç de com estava Vall Banc era “fals” i que l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) no havia demostrat que el procés de resolució de BPA i creació de Vall Banc fos la millor alternativa.

La resposta de l’AREB

L’AREB replica que no queda gaire clar en l’escrit si qui presenta la demanda és la cooperativa Raiffensen o Eusebi Nomen, i que tampoc s’entén gaire sobre què s’està reclamant i/o sobre què vol que es pronunciï el tribunal. Destaca que “la petició que es contenia era incomprensible”. L’AREB continua al·legant que l’únic que es pot entendre és que el demandant vol que s’anul·li l’acord de creació de Vall Banc com a entitat que ha de permetre resoldre BPA. Respecte al fullet que va fer Key Capital per a la subhasta, l’organisme públic incideix en el fet que “no constituïa cap mena de plec de bases sinó una invitació per tal que les entitats que hi poguessin estar interessades participin en el procés de venda”. I afegeix que l’AREB no estava obligada a publicitar la invitació per a la participació en la subhasta, sinó que va fer el que s’acostuma a fer en aquest tipus d’operacions. I passa perquè una empresa financera especialitzada gestioni el procés i enviï invitacions a aquells possibles oferidors que ja s’hi han interessat o als que potencialment els hi podria interessar.

Els arguments de la sentència

La Batllia considera que la demanda sí especifica que és Raiffensen el demandant perquè en l’escrit de la petició queda clar que Eusebi Nomen actua en nom i representació de la societat Raiffensen. Però, en canvi, la sentència està d’acord amb l’AREB que no queda gaire clar què demanava Raiffensen. El tribunal observa “una manca de congruència del petitum (petició) que és sobre el que es demana pronunciament”. Es comenta que si bé s’indica clarament com a acte impugnat el plec de bases per a l’adjudicació de Vall Banc els motius invocats en el suport de la mateixa “porten a pensar que s’està demanant ­la impugnació d’altres coses”. Aquestes altres coses ­serien l’adjudicació directa a KPMG de treballs d’assessorament o l’acord del consell d’administració de l’AREB per a la creació de Vall Banc. El Tribunal entén, però, que la “incongruència” no invalida la demanda perquè Raiffensen no insta que s’anul·lin aquests altres actes que critica.

La sentència especifica que el que es pot entendre és que Raiffensen el que volia anul·lar era el plec de bases per a l’adjudicació de Vall Banc i que per aquest nom només es pot entendre que s’estigui referint al fullet que va emetre Key Capital Partners en què es convidava a participar en la subhasta. El Tribunal desestima entrar a valorar el fons perquè considera que no és una­ ­jurisdicció administrativa (destinada a jutjar actes relacionats amb alguna administració pública andorrana) qui hagi de pronunciar-se sobre un document d’una empresa privada espanyola. Com que Key Capital Partners no es pot considerar administració pública el que “pugui dictar, sigui o no per delegació de l’AREB, no són actes administratius”. Tot i que no entra en el fons si fa un apunt sobre el que s’hauria pronunciat en cas d’haver valorat el fons perquè “a major abundància, com diu l’AREB, l’acte és una invitació a participar en un procés de venda de Vall Banc i no un plec de bases”. La sentència és recurrible al Tribunal Superior.