“Correm el risc de quedar-nos sense tractat duaner i d'associació”

Com veu la situació política actual?

És confusa i complicada. Em recorda molt el clima polític que hi va haver del 1990 al 1994, que va culminar amb la noche de los cuchillos largos el dia abans d’aprovar la Constitució. Ara hi ha un repte important com és la UE i constato que el clima complicat es reprodueix.

Els polítics d’aquella època actuaven d’una altra manera?

Ara hi ha un tarannà diferent, molt semblant al que pateix el món avui. Llegia un article de Daniel Arasa a La Vanguardia referint-se als Estats Units on diu que observa una tendència creixent a la política per atacar els líders per qualsevol mitjà i argument, i aquí es pot aplicar i a Espanya passa igual. El que passa és que aquí és molt més perillós perquè no som ni els EUA ni Espanya, som un país petit, i si es manté aquest clima ens portarà a conseqüències insospitades.

Com es pot superar aquest enfrontament entre els partits?

Amb menys demagògia i més raonar, amb menys electoralisme a curt termini i més visió a mitjà i llarg termini, menys espectacle i més diàleg, menys personalisme i més cooperació entre les institucions. Menys utopies ideològiques i més pragmatisme, menys populisme i més objectivitat. En resum, menys partitocràcia i més seny.

S’hauria de pensar més en Andorra i no cadascú en el seu partit i els seus interessos?

Noto que hi ha un excessiu copiar la manera de fer política dels estats veïns. S’hauria de deixar de respirar menys aire contaminat del sud i hauríem, com en les polítiques de fa 50-100 anys, de respirar aire fred del nord.

Aquest clima ha portat a la dimissió del ministre Alcobé?

Desconec el detall però crec que és fruit d’aquest atac i enderroc dels polítics que patim.

Això debilita el Govern?

De cap manera, l’enforteix. El que debilita és el nom i la posició d’Andorra i crec que l’actitud de l’oposició no és la desitjada.

Creu que el Govern està prou consolidat, és prou fort per acabar la legislatura?

Crec que sí, també depèn de la fortalesa que senti el Govern. Tinc l’experiència del 1994, ja no es podia més i era inútil continuar tal com estava la situació política i va acabar amb un vot de confiança que evidentment vaig perdre. Ara crec que s’hauria de mantenir la línia d’aguantar el que pugui i entenc el desgast personal que estan patint els membres del Govern.

Generaria més inestabilitat convocar eleccions?

En un moment clau que no és precisament el desitjable, en un procés de diversificació econòmica que les notícies que surten de desestabilització no inciten els inversionistes forasters a invertir a Andorra, pot crear encara més inestabilitat, és claríssim.

Liberals ha encomanat al grup parlamentari una moció de censura, com ho veu?

Només ho puc entendre en clau d’electoralisme, i ni això perquè evidentment un vot de censura que està destinat a perdre’s no crec que sigui ni viable per la qüestió electoralista.

Creu que el grup acabarà ‘desobeint’ l’encàrrec del partit?

No ho sé. El que tinc clar és que s’ha especulat molt si el cap de Govern dissoldria el Consell si aniríem a noves eleccions i això seria negatiu per al país. En clau electoralista em permetria també aconsellar el cap de Govern com vaig fer jo posar un vot de confiança perquè desestabilitzaria l’oposició, és una opinió molt personal i el cap de Govern és lliure de fer el que li sembli.

Aquesta divisió a Liberals el pot perjudicar més com a alternativa de Govern?

Crec que sí, evidentment si el partit està dividit no crec que sigui positiu des d’un punt de vista electoralista.

Veu Liberals com una alternativa de Govern?

Aquest pot ser un dels problemes greus que tenim, que és difícil veure una alternativa valable, no vull dir que no hi sigui, segurament hi és. És una opinió molt personal i l’oposició suposo que creu que hi és.

Molta d’aquesta confusió prové de la ‘crisi BPA’.

És un accident gravíssim, crec que el Govern ho ha resolt de manera positiva i no tenia cap altra alternativa, no hi havia cap més sortida. Penso que seria una irresponsabilitat temerària si el Govern abans de prendre una decisió tan dura no s’hagués aconsellat oportunament i no pas amb qualsevol expert, sinó amb experts de pes en l’àmbit mundial. No som el primer país que ha sofert aquest incident i ho hem resolt en l’àmbit polític i ara falten les qüestions judicials.

Considera que hi ha interessos al darrere de l’afer i que Espa­nya pot haver pressionat perquè la FinCEN actués?

Seria de ciència-ficció pensar que l’Estat espanyol hagués estat involucrat en el cas BPA i en Andorra en aquest sentit i que hagi influenciat els EUA en l’àmbit oficial. Crec que és impensable, ara bé, que hi hagi serveis sobretot policials i d’investigació que estan interconnectats en l’àmbit mundial i que s’hagi pres una iniciativa, això no és descartable. Espero que en aquest cas concret de la intervenció d’Espanya el Govern no caigui en la trampa que li estan muntant. S’ha de resoldre en l’àmbit judicial però no polític. No nego tampoc que hi hagi els fets, però crec que és impossible que en l’àmbit oficial hi hagi hagut una relació entre Espanya i els Estats Units per car­regar-se BPA o el nom d’Andorra.

L’altre gran assumpte de la legislatura és l’acord d’associació amb la UE, com el veu?

No entenc el posicionament polític de l’oposició i crec que hi ha bastant confusionisme. He preguntat a molta gent del meu entorn crítica amb la UE per què hauríem de signar un tractat, en què ens beneficia, el contrari, en què ens perjudica? Crec que no ens perjudica en res tret que haurem de reforçar l’administració però tota la resta és benefici. Comprenc els agricultors pel tabac, que es perdran les franquícies especials del tractat d’unió duanera, i sent del sector penso que s’equivoquen perquè és un tractat internacional i qualsevol de les dues parts el pot denunciar en qualsevol moment. La UE pot denunciar el tractat duaner avui, demà o demà passat i recordo que el 1992 la Cort de Comptes de la UE va emetre un informe recomanant a la Comissió denunciar-ho ja, per tant el risc que correm amb tot aquest soroll que s’està muntant és que ens quedem sense tractat duaner i sense tractat d’associació, la qual cosa seria una catàstrofe.

El Govern ha de continuar a la taula de negociació siguin quines siguin les condicions?

Evidentment. Seria un error monumental que per mantenir les especificitats que dóna el tractat d’unió duanera es paressin les negociacions, seria un error gravíssim.