Estrasburg avala un cas de control de trucades
El demandant, resident portuguès, denunciava que se li havia vulnerat el dret a la intimitat
Estrasburg avala un cas de control de trucades
El recurrent, Bruno Figuereido Teixeira, de 33 anys i resident portuguès, va ser detingut el 5 de desembre del 2011 per un presumpte delicte de tràfic de droga, just després d’haver, presumptament, fet una transacció amb estupefaents dins d’un cotxe. La policia, en el marc de la investigació encetada, va sol·licitar a la Batllia que demanés a Andorra Telecom la informació sobre el trànsit telefònic de la línia de l’arrestat i la Justícia va formalitzar la demanda el 30 d’agost del 2012. La sol·licitud consistia en les trucades que va fer i va rebre entre l’1 de juny i el 4 de desembre del 2011. La defensa de l’acusat va formalitzar recursos sol·licitant la nul·litat del control telefònic al·legant una ingerència injustificada a la seva vida privada a totes les instàncies judicials. La Batllia, el Tribunal Superior i, en darrer terme, el Tribunal Constitucional van tombar la demanda. Finalment, la representació del processat va acudir a Estrasburg, que s’ha pronunciat en línia amb la Justícia andorrana. Entretant, el processat va ser condemnat a quatre anys de presó, dos dels quals ferms, per un delicte de venda i possessió de grans quantitats de marihuana.
El TEDH ha resolt que la demanda del control telefònic respectava els principis del que estableix el Codi de procediment penal, que la demanda ha d’estar motivada i que ha de ser ajustada a la gravetat del delicte investigat. La representació lletrada de Figuereido usava en el seu al·legat un precedent jutjat a Estrasburg (el cas Malone contra el Regne Unit) i argumentava que, de la mateixa manera que en aquella ocasió, s’havia vulnerat l’article 8 del Conveni per a la salvaguarda dels drets fonamentals. Però el TEDH indica que el cas difereix del de Malone perquè el procediment al Principat ofereix “garanties contra l’arbitrarietat”: la demanda la formula un jutge, es fixa una duració en el temps i es preveu únicament en casos de delictes greus i el sol·licitant pot demanar la nul·litat de les proves durant tot el procés.
Tanmateix, Estrasburg indica, respecte a la legislació de protecció de dades personals, que “exclou de manera clara del seu àmbit d’aplicació el tractament de dades relacionades amb la prevenció del delicte” i que la ingerència sobre la vida privada de l’acusat i posteriorment condemnat “té per objecte lluitar contra el tràfic de drogues”. En aquest sentit, afegeix que es tracta d’una mesura proporcional i ajustada als fins buscats, que passen per “descobrir el delicte” i que es podien haver usat mètodes més intrusius contra el demandant, com ara demanar analítiques de sang per comprovar l’argument que va usar en tot moment: que la droga que li van trobar era per al propi consum i no per a la venda.