Cierco va dipositar davant de notari les amenaces de la policia espanyola
Les gravacions les va lliurar el 24 de març del 2015 perquè diu que temia per la seva vida
Cierco va dipositar davant de notari les amenaces de la policia espanyola
Higini Cierco va gravar amb veu i imatge el relat de l’experiència que va viure amb l’anomenada policia patriòtica espanyola de la qual, segons va declarar davant la batlle l’agost passat, va rebre coaccions i amenaces perquè lliurés dades dels comptes dels Pujol a BPA. Ho va fer el març de l’any passat, segons consta en la querella que van presentar a la Batllia l’octubre d’enguany contra l’excap d’assumptes interns de la policia espanyola Marcelino Martín Blas i l’agregat d’Interior de l’ambaixada a Andorra, Celestino Barroso. De l’enregistrament en va fer quatre còpies en llapis de memòria que va dipositar el 24 del mateix mes en dues notaries del país. També contenien un seguit de passos a seguir en el cas que tinguessin lloc uns supòsits concrets, “entre els quals la meva defunció, posant així en evidència estar patint una por indubtable per la meva pròpia integritat i per la seguretat de la meva família”, segons consta a la querella. Tot i que els fets són anteriors, en el mateix document s’explica que no va ser fins a la data esmentada que va anar als notaris perquè creia que eren uns fets del passat que els va reviure en “l’entorn extremadament conflictiu generat per la nota de la FinCEN”.
La fiabilitat dels documents
La querella esmentada conté uns documents en què es posarien de manifest un seguit d’actuacions i irregularitats comeses per alts estaments de la policia espanyola amb l’objectiu de posar setge al procés independentista català que van ser els causants dels problemes posteriors de Banca Privada d’Andorra. Ara bé, en el mateix document presentat davant de la Batllia es reconeix que “es pot dubtar de la validesa d’aquests documents, degut a la feblesa del suport i de la via de transmissió, perquè certament no són documents originals, no estan signats i no contenen cap referència formal o nominal”. Tot i així, els querellants consideren que es refereixen a unes informacions contrastables, com ara la presència de Joan Pau Miquel i Higini Cierco a l’hotel Villamagna de Madrid el juliol del 2014 o la filtració coneguda com el “pantallazo” de moviments bancaris de la família Pujol.
El documents esmentats van arribar en poder dels demandants, segons consta a la querella, a través d’Antoni Garcia, empleat del Grup Cierco, que “en el decurs del mes de juny d’enguany, entre els dies 7 i 10, els va rebre a la bústia del domicili familiar”. Els dos primers consignats fan referència a la suposada entrevista i posterior vigilància que va patir a l’hotel Villamagna de Madrid el conseller delegat de BPA en aquell moment. Un tercer escrit faria referència a l’activitat bancària dels Pujol entre el desembre del 2010 i el gener del 2011 per un total de 3,4 milions d’euros. A continuació es presenten quatre documents en què es posa en entredit l’actuació del comissari Martín Blas, atribuint-li tot un seguit d’irregularitats “con total desprecio a la legalidad”. També es referencien uns suposats pactes a tres bandes amb els Pujol amb la finalitat de protegir els polítics espanyols. Tots aquests informes suposadament haurien estat redactats pel comissari José Manuel Jiménez Villarejo, encara que tot i declarar-ho davant d’un notari de Madrid, no presenten cap signatura ni qualsevol altre element que demostri de manera fefaent que n’és l’autor. Cal recordar que Villarejo i Martín Blas mantenen un enfrontament que té moltes causes obertes al país veí i afecta fins a vuit qüestions diferents.
Disposat a declarar
El comissari espanyol Villarejo s’ha posat a disposició de les autoritats judicials del país per “colaborar si así fuera requerido” en la investigació de les causes obertes relacionades amb els fets esmentats, segons consta a la querella. La família Pujol també s’ha querellat contra els policies Martín Blas i Celestino Barroso, que segons Cierco el va amenaçar de matar tant BPA com Banco Madrid si no col·laboraven.
LA QUERELLA CONTRA BANCO MADRID TIRA ENDAVANT
La querella que dos empresaris van presentar contra Banco Madrid perquè consideren que la fallida de l’entitat els va causar greus perjudicis comença a activar-se. El periple va començar amb la presentació de la demanda davant de l’Audiència nacional, on el jutge Fernando Andreu, encarregat de la instrucció, va considerar que no era la sala on s’havia de cursar, amb la qual cosa va optar per inhibir-se i traslladar el cas a un jutjat ordinari. I ha estat aquest el que ha acceptat obrir la instrucció per un delicte de blanqueig de diners procedents del crim organitzat contra els accionistes majoritaris de Banco Madrid i de BPA, els germans Cierco, així com contra el president de Banco Madrid fins al moment de la seva intervenció. També hi ha inclòs els membres del consell d’administració de l’entitat, entre els quals hi figura l’exconseller delegat de BPA Joan Pau Miquel. El jutge que porta ara el cas considera que a banda dels esmentats també cal citar en qualitat d’investigats dos directius de la matriu andorrana davant la possibilitat que haguessin col·laborat en les suposades pràctiques il·lícites que es practicaven a l’entitat.