Agustina Grandvallet

“És denigrant haver d'esperar tres busos per agafar-ne un d'adaptat”

“És denigrant haver d'esperar tres busos per agafar-ne un d'adaptat”Xavier Pujol

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La presidenta de la FAAD demana millores per al col·lectiu de discapacitats i que es tingui en compte que “vivim, sentim i estem aquí”, i recorda que qualsevol es pot trobar de cop en la seva situació, en declaracions a COPE Andorra-AD Ràdio.

S’han queixat del Govern perquè no s’avançava a la velocitat que demanaven amb l’adaptació al conveni de l’ONU?

Ara que m’he posat amb els papers he vist que tampoc és tant el retard, a Espanya la van ratificar als sis mesos i tampoc han desenvolupat res, vull dir que tampoc anem tan malament. La voluntat del Govern és que la llei estigui enllestida el 2017, i crec que els terminis són justos, i si s’allarguen una miqueta més ho entendríem, la voluntat hi és i s’hi han posat ja. La Llei de drets de discapacitats hi és i s’ha d’adaptar a la convenció.

Quins problemes tenen els discapacitats?

Una discriminació també de gènere, perquè hi ha lleis transversals i tenim els mateixos problemes que d’altres col·lectius, la dona amb discapacitat pateix discriminació i maltractament i risc d’exclusió i tot el tema de l’arquitectura universal. De fet seria tenir dret a viure com totes les persones, passar per les mateixes portes, gaudir d’escollir la carrera que tu vols fer, si un cec o una persona amb sordesa vol fer una carrera ha d’estar adaptada, o si vol anar a votar.

Quantes persones amb discapacitats hi ha a Andorra?

Es valora en un 4% de la població, però ben cert no tenim aquestes estadístiques. Crec que ha de ser difícil, perquè això es recull quan es fan les valoracions, però hi ha persones que no es volen identificar com a discapacitats, ni volen targeta ni res. D’altres estan a casa i no tenen vida social ni laboral i no sabem quants són.

Potser els falta informació?

Hi ha gent que no sap on s’ha d’adreçar i sempre els dic que és tan fàcil com mirar webs de les associacions i si hi ha coses que no ens pertoquen les derivem cap on han d’anar. És veritat que de vegades falta informació, però també és perquè la persona és una mica còmoda. Fins que un no s’hi troba no sap la problemàtica que hi ha. Les associacions fan molta tasca, amb suport psicològic de gent que no acaba de remuntar amb la nova situació i els intentem reorientar.

És molt habitual necessitar suport psicològic per una discapacitat sobrevinguda?

Sí, és un canvi radical i primer es passa com un procés de dol, quan la persona està protegida a l’hospital ho veu més fàcil, i després quan surt al carrer no sap com ho farà i de vegades hi ha crisis de pànic, d’angoixa. O quan arribes a casa, jo em vaig passar pràcticament un any a l’hospital i ho trobava tot estrany després d’estar tan protegida, això que et preparen per al que et trobaràs.

Un element essencial per a la integració és accedir al món laboral, és fàcil poder arribar-hi?

És difícil perquè potser sí que ens queda fer molta campanya de sensibilització de cara als empresaris, perquè no sé quin problema tenen amb nosaltres. El primer que veuen és una cadira i pensen, aquesta senyora no serà capaç de desenvolupar la feina que li donaré. No coneixen les capacitats que pot tenir aquella persona amb discapacitat, no es pretén col·locar una persona amb discapacitat en un lloc per al qual no està dotada. S’han de mirar quines són les capacitats i en quin lloc se la pot col·locar, i hi ha persones molt preparades.

La legislació laboral està prou desenvolupada per incloure aquestes persones?

La Llei de discapacitat ho contempla i la de mesures urgents i la d’igualtat també ho contemplarà. A més, el Servei d’Ocupació també treballa perquè aquestes persones siguin reinserides al més ràpidament possible. A nosaltres quan ens ve una persona jove amb discapacitat i ens diu que amb la paga en té prou li diem que no, que després de 5 anys tendeix a caure en una depressió perquè no fa res i qualsevol sap que la inactivitat física i psíquica no és bona. Advoquem perquè aquelles persones que tinguin capacitat per treballar, que siguin joves i que físicament puguin treballar dins les seves limitacions que treballin.

Faltaria sensibilització de l’empresariat, què falla?

Més que de l’empresariat és de tota la societat, inclús ens veuen com la mosca cojonera, ja estan aquests reivindicant. I no, són coses que estan recollides en lleis fa anys i no s’han respectat.

S’haurien d’establir percentatges obligatoris a les empreses per contractar discapacitats?

La quota hi és als estaments públics, i al sector privat a l’última reunió que vam tenir a la Conadis vam aportar treball previ de comissions amb una experta en inserció laboral i els vam donar moltes idees. Entre d’altres, que amb els impostos podrien incentivar les empreses donant-los beneficis fiscals per contractar aquestes persones. A Espanya i França funciona molt bé i estan mirant com ho vehiculen.

L’accessibilitat és un dels problemes importants que tenen?

Vull aprofitar per reclamar a la gent que té gossos que per què les persones que anem en cadira o amb bastó ens hem d’emportar sempre tota la caqueta cap a casa, demanem una mica d’ajuda. D’accessibilitat ens queda molta cosa a fer. Les grans avingudes estan molt ben adaptades, hi hauria coses que s’han d’adaptar perquè quan fan les reformes tampoc compten amb el col·lectiu, i hi ha una comissió d’accessibilitat que hi treballa, i si es consultés, adaptar-lo des d’un primer moment costa el mateix fer-ho bé que malament. És com els lavabos adaptats, a molts llocs estan com de magatzem.

El transport públic està suficientment adaptat?

No, i hi vull fer molt incís perquè és denigrant el que estem vivint, que et posis en una parada i t’hagis d’esperar que passin tres o quatre busos fins que n’arriba un d’adaptat. La llei no es compleix, tots els vehicles que es renovaven des del 1995 havien d’estar adaptats. És universal perquè també serveix per a una embarassada, algú que porta un cotxet, les persones grans també pateixen problemes.

En sanitat tenen reclamacions per les prestacions que reben?

Les persones que han passat una valoració de la Conava a partir del 33% tenen el 100% per la CASS. Sí que hi ha persones que de vegades per un mal d’esquena tenen una incapacitació i vénen a demanar-nos ajuda i potser aquí sí que s’ha de diferenciar molt què és una discapacitat i què és una incapacitació. No té res a veure i els metges tenen molt a fer, quan incapaciten una persona per treballar s’ha de vigilar molt amb les valoracions i sé que em tiraré molta gent a sobre, però m’és igual, però he de ser molt correcta perquè estem jugant amb pensions de tota la gent que està contribuint i tots sabem que la Seguretat Social no està en el millor moment.

tracking