Reportatge
Caixera amb privilegis
Una treballadora d’un conegut supermercat ha estat condemnada a un any de presó i a pagar 5.466 euros per retornar productes que no havia comprat. Utilitzava la targeta de devolucions de l’empresa i feia constar que els compradors eren la mare i la parella.
Una dona de 25 anys ha estat condemnada a un any de presó condicional i a pagar 5.466 euros en concepte de responsabilitat civil per retornar a un supermercat productes que en realitat no havia comprat per tal d’apropiar-se dels diners que costaven. La noia va aprofitar que era caixera del supermercat –una coneguda superfície de la capital– per tornar articles durant uns quants mesos, des de l’octubre del 2013 fins a principi del 2014, aconseguint ingressar 1.707 euros, i per utilitzar les targetes client de dos familiars per beneficiar-se de descomptes. Amb aquesta darrera pràctica va aconseguir ingressar 4.062 euros.
El Tribunal de Corts considera provat –sobre la base dels relats del responsable de seguretat i la de caixes de la secció d’alimentació del supermercat– que la dona va cometre un delicte major continuat d’estafa informàtica i que ho va fer, a més, amb abús de confiança pel fet de ser treballadora de l’empresa i fer ús de la targeta per fer les anul·lacions de les falses compres. Corts xifra en 5.769 euros el perjudici causat a la companyia que la condemnada ha d’abonar íntegrament –una part la va pagar amb la liquidació de l’acomiadament–.
Amb tot, el tribunal permet el pagament a terminis mensuals durant tres anys atès que la processada “ha reconegut els fets i mostrat el seu penediment”. Malgrat que la defensa de la noia havia al·legat que va actuar “pressionada per una delicada situació econòmica”, Corts no ha rebaixat la quantitat a pagar perquè té feina regular, viu en parella i no té fills. La dona, A. W. R. P., demanava a la responsable de la caixa de pagament de la secció d’alimentació la targeta que autoritza les operacions de devolució i la feina servir per retornar productes. La noia feia les devolucions a les targetes client de la seva mare i del seu company sentimental. A més, quan hi havia clients que realitzaven compres sense la targeta client introduïa els números dels seus familiars per així aprofitar-se dels descomptes. Segons la defensa, la noia també va utilitzar durant cert temps la seva targeta personal –que comporta descomptes especials als treballadors– per a compres que feien la mare i la parella.
L’advocada defensora demanava que la pena que se li imposés no fos superior als sis mesos de presó condicional i que la quantitat a retornar fos “simbòlica”, ja que la noia no pot fer front a les seves obligacions i hauria d’ingressar “inevitablement” a la presó.