Projecte de pressupost
Andorra Telecom preveu finalitzar el 2017 amb un 36% menys de beneficis
L’operadora preveu que sigui de 21,9 milions d’euros l’any que ve, un 36% menys que el 2016
Andorra Telecom preveu tancar el 2017 amb un benefici de 21,9 milions un cop liquidat l’impost de societats, segons el projecte de pressupost de l’operadora. Es tracta d’una caiguda del 36% respecte del resultat net després d’impostos que creu que obtindrà enguany. Una reducció de 12,5 milions que, segons la memòria presentada per l’operadora, té lloc per “un comportament excepcional” dels ingressos per itinerància (roaming) el 2016 que ha fet que els 23,8 milions d’euros que Andorra Telecom va preveure que obtindria com a resultat net després d’impostos acabin sent de 34,5 al final d’aquest exercici. L’operadora atribueix la davallada prevista en el resultat del 2017 a l’aplicació dels nous acords de roaming l’any vinent.
Concretament, Andorra Telecom preveu ingressar per facturació l’exercici 2017 gairebé un 5% menys que enguany. La xifra pressupostada és de 86,9 milions d’euros respecte als 91,1 milions que es van projectar per al 2016. Els responsables de la davallada són primer els serveis d’itinerància dels turistes que utilitzaran els mòbils al Principat. L’operadora calcula ingressar 35,5 milions per aquest concepte, dos menys dels 37,5 projectats enguany. Es preveu que els acords amb les operadores estrangeres abarateixin les tarifes per roaming que apliquen als seus clients. Això es derivarà “en un increment exponencial del consum de dades”.
Menys ingressos pels clients
D’altra banda, Andorra Telecom treballa amb una caiguda dels ingressos dels clients nacionals, que passarien dels 51,7 milions als 50,2. La causa, la reducció del preu de la itinerància a l’estranger i la intenció d’oferir noves paquetitzacions més econòmiques. Com a dada, la reducció del roaming ha comportat una rebaixa del 95% del preu de l’ús d’aquest servei a Espanya i del 1.000% a la resta d’Europa.
I la davallada no serà només la del 5% en concepte de facturació, sinó que es preveu que els ingressos en tots els conceptes siguin un 12% inferiors el 2017, passant dels 149 milions als 132. Al darrere hi ha el fet que Andorra Telecom ingressarà el 2016 uns 58,7 milions pel venciment d’emissions de deute públic. L’any que ve per aquest concepte només ingressarà 21,2 milions. Per compensar-ho, l’empresa farà ús de 23,5 milions provinents de romanents de tresoreria.
La caiguda dels ingressos i dels beneficis també comportarà una reducció en el patrimoni net d’Andorra Telecom. L’operadora preveu tancar el 2016 amb 392 milions de patrimoni net, que seran 371 a final del 2017.
El pressupost també inclou els 28,2 milions que es transferiran al Govern en concepte de beneficis. Durant l’exercici es liquidarà la distribució del 100% del resultat del 2016 (un cop tret el realitzat a compte) i un pagament a compte del 50% del resultat del 2017.
UN PLA QUINQUENNAL D'INVERSIONS PER UN VALOR DE 104 MILIONS D'EUROS
Andorra Telecom ha reservat una partida de 38,2 milions d’euros per a inversions l’any que ve, un 26,1% més que el que ha destinat en aquest concepte enguany. Una part considerable d’aquests diners, 12,9 milions, seran a càrrec de la construcció de l’edifici The Cloud. Concretament per a la desconstrucció de les instal·lacions de l’operadora a l’avinguda Meritxell per deixar lliure l’espai on, conjuntament amb el que ocupava l’antiga caserna dels bombers, s’aixecarà l’edifici que ha de ser l’emblema d’Andorra Telecom els propers anys. Un projecte que tindrà un cost final de 32,4 milions. En el projecte de pressupost per a l’any que ve, l’operadora també inclou un pla plurianual d’inversions per al període 2017-2021. Cinc anys en els quals l’operadora preveu gastar-se 104 milions.
D’altra banda, Andorra Telecom preveu tancar abans que acabi el 2016 la regularització de la plantilla fixa de personal iniciada fa uns exercicis, i que provocarà que en els darrers anys s’hagin incorporat a l’empresa uns 80 treballadors que prestaven els seus serveis a l’operadora a través d’empreses externes o com a eventuals a causa de les limitacions legals en matèria de contractació pública.