Les pensions superaran el que recapta la CASS el 2023

I un dels punts en què fa èmfasi l’estudi és que la progressió dels números vermells té dues fases. D’entrada, els dèficits van pujant any rere any de forma relativament moderada. Així, si el 2025 es preveu que puguin ser uns 14 milions d’euros, l’any següent passa a 18, posteriorment a 24 i successivament. Però cap al 2030 comença una espiral d’increment exponencial que coincideix amb una arribada massiva de treballadors als 65 anys. Pels volts del 2035 el dèficit anual ja serà de 100 milions d’euros i continuarà saltant fins enfilar-se a xifres que superarien els 400 milions. Segons fonts de la Seguretat Social, és evident que el problema ja no arribarà a aquestes magnituds perquè ja no estaria en joc la viabilitat de les pensions, sinó que significaria la fallida de l’Estat.

Escenari sense crisi

Les previsions de l’evolució del fons de pensions s’han fet sobre la base d’un escenari prudent amb una millora econòmica moderada però sostinguda en els propers anys. La CASS, segons altres fonts properes a la parapública, ha fet un encàrrec per completar l’estudi respecte de com seria l’evolució en cas que la situació econòmica empitjorés. Volen conèixer les dades en possibles situacions d’estrès perquè els polítics disposin de les xifres respecte a diferents escenaris a l’hora de prendre decisions.

L’estudi anterior, fet per Vincles, havia fixat un període de sis anys menys en tot el procés. Així, el moment en què es passava a pagar de jubilacions més del que es recapta de cotitzacions arribava pels volts del 2016 o 2017 i el moment en què s’acabaven els fons de reserva era el 2030. Fonts properes a la parapública van explicar que la desviació de l’estudi de Vincles tenia lloc per una sèrie de factors que s’han intentat solucionar amb el nou informe. D’una banda, Vincles havia fet prediccions amb increments de l’IPC lineals del 2,5% anual quan fa gairebé una dècada que s’està en xifres que tendeixen a zero o a l’1%. També tenia en compte que tots els cotitzants amb drets farien efectiva la demanda de passar a cobrar pensió (fet que no ha passat ni de bon tros) i, a més, es preveia que tothom que arribava als 65 anys passava a demanar immediatament la pensió. Aquests són només alguns dels paràmetres utilitzats per Vincles i que avançaven el moment crític. Les mateixes fonts van comentar que, al cap i a la fi, l’únic que canvia entre els estudis és que hi ha un lustre més per prendre mesures, però que les conclusions acaben sent les mateixes. S’ha de fer una reforma molt important a curt termini si es vol garantir la supervivència del sistema de pensions.

ELS PARTITS AVALEN QUE ELS AUTÒNOMS COTITZIN EL 22%

Els partits avalen la proposta del president de la CASS, Jean Michel Rascagneres, de fixar en el 22% la cotització dels autònoms. Tot i que el nou model per aconseguir que els professionals que treballen per compte propi paguin en funció dels ingressos encara es troba per definir, el grup de DA, que treballa amb el Govern en els canvis, veu bé que la cotització sigui la mateixa que la dels assalariats. La consellera general demòcrata Patrícia Riberaygua remarca que “la cotització hauria de ser del 22% però d’una quantitat més justa, no del salari mitjà” –com passa actualment–, ateses les diferències de guanys que hi pot haver entre professionals del mateix sector. La demòcrata exposa que la tributació “aniria en funció de la facturació”, però declina donar més detalls perquè primer s’han d’analitzar les dades fiscals dels professionals.

Ld’A i SDP demanen agilitat

Des de Liberals d’Andorra i SDP –el PS no s’ha volgut posicionar– aplaudeixen que es posi fil a l’agulla perquè els autònoms paguin en funció del que guanyen. La consellera liberal Judith Pallarés considera que serà “una manera d’incentivar els professionals liberals i els que actuen per compte propi” perquè avui en dia “ser autònom costa molt”. El parlamentari d’SDP Víctor Naudi, mentrestant, avisa que és “cabdal” que la reforma no es demori perquè ara hi ha “una descompensació”. “El més just és la proporcionalitat”, defensa, i aposta perquè tots els professionals paguin el 22% del que ingressen i que la regularització es dugui a terme a final d’any.