Els grups parlamentaris han presentat fins a 19 propostes de resolució en el marc del debat sobre polítiques socials i seguretat social, 11 de les quals han estat desestimades i una retirada, mentre que les altres han estat acceptades. Així, entre les resolucions aprovades avui pel Consell General hi ha que el Govern analitzi l'aixecament de reserves a un seguit d'articles de la Carta Social Europea, que en el marc del nou reglament sobre habitatge es tingui en compte la possibilitat que les famílies en situació difícil puguin acollir-se a un préstec tou i que es dugui a terme una auditoria en el primer semestre del 2017 sobre l'eficàcia dels serveis socials. També, altres accions com que es duguin a terme els treballs per adequar els protocols d'atenció telefònica a les dones víctimes de violència domèstica, que s'elabori un estudi sobre l'impacte que podria tenir l'ampliació de la baixa per maternitat i que es reglamentin els criteris per implementar el règim del tercer pagador el 2017. Alhora el vol encomanar a la CASS un estudi actuarial amb les accions necessàries i el seu calendari per assegurar la sostenibilitat del sistema.
Així, qui més resolucions havia presentat eren els consellers del Partit Socialdemòcrata, un total de 12, mentre que Liberals d'Andorra n'havia fet quatre i Socialdemocràcia i Progrés, tres. Des de Demòcrates per Andorra no s'havia presentat cap proposta de resolució.
Tal com ja es va entreveure ahir durant el debat, la majoria de les propostes han anat encaminades a les millores de les pensions, que es faci una auditoria sobre els serveis socials (proposta que han fet tant Liberals com SDP), que s'implementi el règim del tercer pagador per a tots els serveis sanitaris o que es facin millores en les ajudes a l'habitatge.
D'aquesta manera, el primer en intervenir per defensar les propostes de resolució ha estat el president suplent del grup parlamentari mixt i conseller d'SDP, Víctor Naudi, que proposava que es creés una taula de treball entre el Govern i el Consell General per analitzar les prestacions, tant contributives com no, que perceben la gent gran i les persones amb discapacitat; que s'aixequessin les reserves sobre un total de nou articles de la Carta Social Europea i que es fes una auditoria sobre els serveis socials en un termini màxim de sis mesos.
De la seva banda, des del grup parlamentari liberal s'havia proposat que els préstecs inclosos en les ajudes a l'habitatge es destinessin també a famílies en dificultat i especialment dones, l'auditoria sobre els serveis socials, que s'encomanés una estructura sobre prestacions socials amb la comprovació a posteriori abans de finals del 2017 o que s'avalués l'impacte econòmic i sociosanitari de l'allargament de la baixa per maternitat.
Des del PS es proposava l'ampliació d'horaris i nous protocols per al telèfon d'atenció a les víctimes de violència de gènere, que s'implementés el règim del tercer pagador a tots els serveis sanitaris en tres mesos, que s'incrementés el percentatge de salari que perceben les persones en cas de malaltia de llarga durada, que la pensió mínima fos equivalent al salari mínim per a totes les persones que hagin cotitzat 40 anys, que en tres mesos hi hagués un estudi sobre el futur del sistema de pensions i les mesures calendaritzades a implementar per garantir-lo, que les prestacions del de serveis socials i sociosanitaris tinguessin caràcter garantit, que s'incrementés el salari mínim fins al 50% del mitjà durant el 2017, que s'avalués l'impacte econòmic de l'increment de prestacions, que es creessin itineraris educatius per a persones discapacitades més grans de 16 o 18 anys, que s'incorporessin els serves podològics per a la gent gran a la cartera de serveis sanitaris, que el complement no contributiu d'invalidesa se situés al 100% o al 50% del salari mínim segons el grau i, a l'últim, que s'eliminés el requisit d'haver cotitzat 60 dels darrers 72 mesos per poder percebre una prestació de la CASS i que es fixés el d'haver cotitzat un mínim d'anys.
En finalitzar la sessió, el cap de Govern, Toni Martí, ha destacat que l'exposició del ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, s'havia fet des del "pragmatisme, el realisme i la sostenibilitat" i que "segurament" totes les mesures proposades pel PS que han estat desestimades els serviran per dir que el Govern de DA "no té sensibilitat social". Des del PS Pere López ha destacat que les propostes més significatives i que afecten les persones més vulnerables no han estat acceptades. Ha manifestat que el debat ha servit per mostrar "la veritable cara" de Demòcrates per Andorra i que ha estat "clarificador" ja que s'han vist els efectes de les modificacions de la Llei de la CASS i que les "polítiques socials [de DA] són una fal·làcia". Ara volen fer arribar tota aquesta informació als ciutadans.
A l'últim, la consellera liberal Judith Pallarés ha valorat positivament que es tinguin en compte la proposta per valorar canvis en les ajudes a habitatge i també l'allargament de la baixa per maternitat i lamenta que el sistema de comprovació posterior en certes ajudes no hagi prosperat.