reportatge
A Ubach no li arriba
El Superior confirma l’aute de Corts que ha incrementat a 3.337 euros els diners embargats de la pensió d’Ubach per pagar part dels 26,5 milions d’indemnització a la CASS.
A Ubach no li arriba
Antoni Ubach, exdirector de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) i condemnat pel Tribunal de Corts a nou anys de presó ferma i a indemnitzar la parapública amb 26,5 milions l’any 1996 –el Superior va reduir finalment en un any la condemna d’internament–, ha tornat als tribunals. I ho ha fet per perdre de nou. La condemna per un delicte major continuat d’apoderament de cabals públics i per un segon delicte major continuat de falsedat en document oficial va provocar que l’any 2007 el Tribunal de Corts, en el marc de l’execució de la sentència, acordés travar embargament preventiu sobre 3.000 euros de la pensió mensual neta de jubilació d’Ubach que havia de percebre de la CASS a partir del 17 d’agost d’aquell any. I que la parapública, sent la part perjudicada i creditora de la pensió, fos qui retingués la quantitat acordada.
Gairebé una dècada després, el passat mes de maig, Corts va estimar una petició de la CASS per la qual la suma embargada passaria a ser de 3.377 euros al mes. Un aute contra el qual la defensa de l’exdirector de la parapública va presentar recurs al Superior, sol·licitant la revocació parcial del mateix perquè Ubach rebés cada mes com a mínim 2.500 euros mensuals de pensió.
Els representants legals del condemnat es van mostrar en desacord amb el criteri de Corts al tomb que l’embargament només es pot augmentar i no reduir, i van indicar que el seu client no havia pogut fer les al·legacions pertinents durant el procediment. També van assegurar que Ubach, ja jubilat, només té com a ingressos la pensió de la CASS i que un cop retinguda la quantitat embargada “no li és suficient per viure dignament, ara que les seves necessitats han augmentat per raó d’edat”.
Des de la parapública es va al·legar al judici que no hi va haver cap tipus d’indefensió i que la suma acordada per Corts respecte de la pensió embargada compleix els límits establerts per la llei, que garanteixen que no es produeix un menyscapte patrimonial excessiu de la persona embargada. Uns arguments que el Superior ha fet seus desestimant el recurs.
Apoderament de béns públics
Ubach va ser condemnat primer per Corts i després pel Superior per apoderament indirecte de béns públic, segons la sentència definitiva que es va notificar el 7 de maig del 1997. I ho era en el sentit que l’exdirector de la parapública va permetre l’enriquiment de la societat espanyola Collins SA a través d’Iberinsa, –de la qual era soci– incorporant fons de la parapública al patrimoni de la primera d’aquestes empreses. La sentència de Corts, ratificada pel Superior, reconeixia que era cert que no s’havia pogut provar que el destí final dels fluxos dels cabals del fons de vellesa de la Seguretat Social fossin el patrimoni personal i privat d’Ubach. Però manifestava que tampoc podia afirmar-se que no hagués estat aquest el destí d’una part dels fons, ja que “els diners poden amagar-se en mil llocs segurs, tots ells fora de l’abast de l’acció de la Justícia, i seria una prova de càrrec diabòlica, d’impossible producció, exigir a les acusacions que demostressin que els cabals han estat ingressats efectivament en el patrimoni personal i privat de l’acusat”.
La sentència especificava que el tribunal tenia “la convicció” que les actuacions dutes a terme per Antoni Ubach es van encaminar a descapitalitzar els actius de la CASS, la gestió d’alguns dels quals estava encomanada a Collins SA, i que l’acusat, que va sortir de la presó l’any 1999, va utilitzar els seus poders de direcció i disposició dels fons de la parapública.