Un alt càrrec dels Cierco va proposar un pacte al Govern

El cònsol honorari de Suïssa i alt càrrec del grup Cierco, Eric Auderset, va proposar arribar a un acord sobre el cas BPA al ministre d’Exteriors, Gilbert Saboya, el 26 de juliol, hores abans de les declaracions previstes dels germans Cierco a la Batllia (el canvi d’última hora d’advocat les va ajornar fins a mitjan agost). El cap de Govern ho va explicar ahir en la la compareixença davant la comissió BPA. L’acord consistia en el fet que quedés sense efecte la citació davant la batlle Mingorance i a continuació es desimputés Higini i Ramon Cierco amb caràcter d’urgència. Com a contraprestació s’oferia retirar totes les demandes penals, administratives i civils, que els exmàxims accionistes havien interposats arran de la intervenció de BPA el 10 de març de l’any passat. I també silenciar testimonis i proves que tenien de la intervenció. D’aquesta manera va considerar Auderset que es podria tornar a la normalitat, ja que en cas de no reconduir la situació se’n podien derivar conseqüències molt greus per al país. El que suposava un nou intent de pressió al Govern, tal com havia succeït amb l’enviament d’uns WhatsApp intimidadors de l’entorn de la família Cierco a Martí i Saboya.

El contingut de les comunicacions entre Saboya i Auderset, ja fossin cara a cara o via missatges de mòbil, es van posar en coneixement del fiscal general. Alfons Alberca va arribar a l’edifici de Govern a final de la tarda per recollir les explicacions amb tot detall del ministre d’Exteriors, que volia deixar constància dels fets que van començar a mig matí i deixar-ho en mans de la fiscalia perquè emprengués les actuacions que considerés pertinents. Martí va estar al corrent des del primer moment de la proposta d’acord, de la qual Saboya no va voler entrar ni a analitzar.

“No em consta”

Martí va concórrer davant la comissió una hora llarga durant la qual es van tractar les qüestions que de forma recurrent sorgeixen sobre l’actuació del Govern després de la nota de la FinCEN que va derivar cap a la intervenció de BPA. El cap de l’executiu va reiterar al llarg dels 40 minuts de la intervenció inicial que no sabien res de la notificació fins que el Tresor nord-americà ho va fer públic, per afegir que tenia plena confiança en els organismes públics (amb referència a la UIFand i l’INAF) i que no li cons­tava que n’estiguessin al corrent. També es va parlar de les amenaces que els germans Cierco van denunciar que havien rebut de la “policia patriòtica espanyola” amb relació al cas Pujol. Martí va insistir que els ho van explicar dies després de la intervenció, que no va voler veure el vídeo on suposadament apareixia l’agregat d’Interior de l’ambaixada espanyola, Celestino Barroso, i que els va dir que si tenien proves les portessin a la justícia. Pel que fa a l’operativa de Vall Banc en renda variable i dòlars espera que tot es normalitzi.

EL TC ADMET A TRÀMIT UN RECURS DE MIQUEL PERÒ NO LA LLIBERTAT

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs dels representants legals de l’exconseller delegat de BPA Joan Pau Miquel contra les pròrrogues d’empresonament provisional dictades per Corts. L’aute del TC indica que s’ha admès el recurs per una presumpta vulneració del dret a la llibertat i dels drets a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en dret, però no s’accepta la petició dels advocats de Miquel del cessament de la pròrroga de presó i la seva llibertat.

DEMANDA DE BPA CONTRA LA CASS PER DIVERSOS RECÀRRECS

Banca Privada d’Andorra (BPA) ha presentat una demanda davant la secció administrativa del Tribunal de Batlles contra la decisió de la Caixa Andor­rana de Seguretat Social (CASS) de reclamar 388.345 euros de diversos recàrrecs. La Batllia ha admès a tràmit una demanda en la qual BPA posa en discussió els recàrrecs realitzats per la CASS corresponents als pagaments de fulls de cotització dels mesos de desembre del 2011, del març del 2012, del desembre del 2013 i del desembre del 2014. Segons van informar fons de la CASS, es tracta dels recàrrecs que marca la llei respecte a diverses regularitzacions en el pagament de les cotitzacions que l’entitat bancària no va fer en el seu moment. En cap cas es corresponen als pagaments de la societat Landstreet.