reportatge
El record de l'allau
La sala de La Closeta a la Massana allotja una retrospectiva sobre la gran allau que hi va haver el 1996 a Arinsal, i mostra les conseqüències que es van derivar de la catàstrofe.
El record de l'allau
El vuit de febrer del 1996, Arinsal va protagonitzar un dels moments més tensos de la seva història recent. Una allau de neu pols va arribar fins al nucli urbà del poble en qüestió de segons i va arrasar amb tot el que va trobar el seu pas a una velocitat superior als 300 quilòmetres per hora. Malgrat l’espectacularitat de la catàstrofe i els greus danys materials que va provocar, es van poder evacuar els 300 habitants de la zona sense lamentar conseqüències. “L’evacuació va ser un èxit i va permetre evitar que hi hagués víctimes”, va indicar Marc Pons, comissari de l’exposició L’allau d’Arinsal, mostra ubicada a la sala La Closeta que es va estrenar ahir.
La retrospectiva, com va explicar el seu comissari, té un doble vessant. Per una banda, pretén documentar i recuperar l’episodi i donar-lo a conèixer al públic; i de l’altra vol conscienciar. Es tracta d’una mostra construïda a través de diferents panells informatius, on s’ensenyen les principals allaus succeïdes al país i recollides a la premsa, els primers sistemes de prevenció i contenció que van existir per fer front a aquest tipus de fenòmens o els diferents tipus d’allaus que hi ha.
A més, a la sala s’hi allotja una maqueta que recrea un d’aquests episodis i dues televisions. Una d’elles mostra imatges reals de l’allau del 1996 i dels seus efectes. “Climatològicament, un episodi com aquest es podria tornar a produir. Normalment passa en períodes centenaris, però seria possible, encara que no tindria les mateixes conseqüències, ja que s’ha actuat per protegir la zona”, va apuntar el comissari.
L’exposició es podrà visitar a la Massana fins al pròxim 15 de gener. A partir d’aquesta data es traslladarà a la sala Àgora d’An-dorra la Vella, o s’estarà fins al 12 de març.
LA PRIMERA ALLAU MORTAL DECUMENTADA, EL 1718
En l’exposició també apareix la llista d’allaus mortals al llarg de la història. El primer del qual es té constància al país data del 7 d’abril del 1718. Va succeir a Soldeu i va provocar la mort de cinc persones i de diversos caps de bestiar. N’hi va haver dos més, un el 1855 i l’altre el 1940, però no va ser fins al 1971 que no es va lamentar una altra mort. Una allau al vessant de la Gavatxa, al Pas de la Casa, va travessar sis revolts de la carretera i va impactar contra el centre d’atenció mèdica, fet que va causar la mort d’una infermera. Aquests episodis van ser documentats pels arxius històrics i pels reculls de premsa, pels registres de defuncions de les víctimes, per les anotacions dels desperfectes, o per l’autorització d’extreure la fusta mobilitzada per les allaus per al seu ús. Des del 1975, aquests episodis han provocat a Andorra un total de 17 morts i 19 ferits, i s’han convertit en el fenomen natural que més víctimes mortals ha causat al país durant els darrers 50 anys. Així ho constata l’exposició del Cenma, el Centre d’estudis de la neu i la muntanya. Des del 1995 aquestes catàstrofes han causat la mort d’11 persones.
El 25 de desembre del 2013 es va produir l’última allau amb víctimes mortals. Va ser a l’estació de Soldeu i va matar una jove de Barcelona de 27 anys.