L'oposició denuncia “les retallades” de les tres lleis dels cossos especials
Liberals, PS i SDP critiquen l’enduriment del règim disciplinari i que policies i penitenciaris no tinguin dret de vaga
L'oposició denuncia “les retallades” de les tres lleis dels cossos especials
L’oposició en bloc es va plantar ahir al Consell General en defensa dels drets dels funcionaris dels cossos especials en el marc del debat de l’esmena a la totalitat presentada per Liberals d’Andorra als tres projectes de llei del cos de la policia, dels bombers i dels penitenciaris. El ministre d’Interior, Xavier Espot, només va comptar amb el suport del grup parlamentari de DA per avalar els canvis promoguts. Malgrat que el PS i SDP es van abstenir i no van donar suport a l’esmena liberal, els consellers Gerard Alís i Víctor Naudi es van unir a les crítiques del liberal Jordi Gallardo.
Els tres portaveus van denunciar la manca de consens, la retallada de drets –sobretot pel que fa al de vaga–, la inseguretat jurídica, que es rebaixin els sous dels nous agents i el fet que els tres projectes no segueixin una reforma de la Llei de la funció pública encara per culminar. “Es prohibeix el dret de vaga i la renúncia no es compensa i no es regula. Per què poden fer vaga els bombers, i no la policia ni els penitenciaris no?”, va preguntar Gallardo, el qual va manifestar que “el Govern ha plantejat aquestes lleis amb l’únic objectiu d’endurir, retallar i limitar sense cap justificació”. Així mateix, va carregar contra l’enduriment del règim sancionador –que va titllar de “restrictiu”– i la suspensió de la jubilació anticipada en casos d’obertura d’expedient disciplinari. Naudi també va rebutjar que se suspengui la jubilació íntegra i va deplorar que s’obri la porta de la direcció dels cossos a persones sense la nacionalitat.
Règim “dur i sever”
De la seva banda, Alís es va mostrar molt contundent a l’hora de titllar de “totalment desproporcionat” i “excessivament dur i sever” el règim disciplinari, que va equiparar al dels cossos militars dels països veïns. A més, va assegurar que les lleis constitueixen “un clar menysteniment dels treballadors públics” i va alertar que poden “causar un important malestar entre els membres del cos”. “DA adopta una política que va en un únic sentit: precaritzar la funció pública. Desvaloritzar la feina i fer pedaços quan cal una reforma íntegra”, va sentenciar el socialdemòcrata. Des de DA, Marc Ballestà va defensar uns projectes que “busquen l’equitat” entre els tres cossos especials i va remarcar que l’impediment de fer vaga “és inherent a la condició de treballador per la seguretat pública”. Alhora, va assenyalar que el complement que reben els funcionaris que no fan vaga “sí que crea un greuge comparatiu”.
El ministre Espot va reivindicar que els tres textos s’han elaborat amb “el contacte permanent i directe” dels representants dels sindicats i va declarar que la prohibició del dret de vaga –promoguda pel govern liberal– “va ser una decisió encertada”. Amb tot, es va mostrar obert a flexibilitzar les restriccions per participar als partits polítics i va defensar el règim sancionador establert i el fet que un funcionari no pugui acollir-se a la jubilació anticipada si ha comès alguna irregularitat. “És la suspensió d’un dret. No una pena anticipada”, va dir. A més, va advertir del risc que no es puguin cobrir les places de direcció si es restringeixen massa els requisits. Pel que fa al dret de vaga, va assenyalar que els empleats deixaran de percebre el complement econòmic que rebien per no fer-ne, mentre que de la compensació, “n’haurem de parlar”, va dir.
TORRES PROPOSA ENDEGAR UNA REFORMA DE LA LLEI DEL SÒL
El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, va proposar ahir iniciar un procés de negociació per reformar la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. Enmig de les crítiques de l’oposició per “la política de pedaços” del Govern, i en un intent de persuadir els grups perquè no avalessin l’esmena a la totalitat presentada per Liberals a l’anomenada Llei del sòl, el ministre va suggerir treballar en comissió una modificació integral de la normativa. Ld’A, PS i SDP van acceptar l’oferta però van criticar que es modifiqui el marc legislatiu amb l’únic objectiu que els comuns cedeixin terrenys gratuïtament a Govern per impulsar-hi projectes d’interès nacional. “Govern només vol obtenir sòl, menystenint els comuns”, va denunciar el liberal Josep Majoral, mentre que Naudi i Gili van manifestar que “DA facilita lleis a la carta” i “el Govern dels pedaços posposa i no afronta decisions importants”.
El ple d’ahir també va tombar l’esmena a la totalitat que els liberals van presentar al projecte de llei de l’allotjament turístic, que el ministre de Turisme, Francesc Camp, va definir com “una de les lleis més importants des del 1998 i per a la propera dècada”. Ld’A, PS i SDP, però, van mostrar-hi reserves. El liberal Joan Carles Camp va assegurar que “es vulnera una part dels drets de la propietat privada” i que la llei “pot comportar inseguretat jurídica a tot el sector”. En aquesta línia, des d’SDP, Víctor Naudi va deplorar que “es premia una part del sector privat amb estoc d’habitatges facilitant el canvi d’ús”, mentre que la socialdemòcrata Rosa Gili va asseverar que el projecte ha suscitat la “preocupació” dels agents implicats i va dir que “hi ha la sensació que el text s’ha fet sense diàleg”.