seguretat social
DA va descartar retallar les pensions més altes
El grup parlamentari demòcrata va rebutjar que es retallessin les pensions més altes de forma progressiva en creure que els punts comprats són drets adquirits
DA va descartar retallar les pensions més altes
El grup parlamentari demòcrata va descartar que s’implanti una quita sobre els punts ja cotitzats com a mesura per garantir el sistema de pensions. Així ho van confirmar fonts properes als consellers de DA i a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). La retallada progressiva de les pensions més altes era la mesura més dura de les que havia entregat a Govern el consell d’administració de la CASS dins del brainstorming respecte a quines alternatives es proposaven per garantir el sistema de pensions. Les mateixes fonts van destacar que els consellers demòcrates no van ni tan sols entrar a valorar en quin grau es podria aplicar una mesura d’aquestes característiques. DA va entendre que els punts comprats pels treballadors són sagrats perquè són un dret adquirit que s’ha pagat, i per tant no es pot plantejar que el rendiment promès ara es canviï.
La mesura era la que donava una major durabilitat al sistema de pensions, ja que en una primera anàlisi es va calcular que el model s’allargava automàticament entre sis i set anys. No era una acció suficient per fer que el sistema fos viable, però sí la que més impacte favorable tenia per a la perdurabilitat del sistema. S’havia de combinar, segons fonts properes a la parapública, amb d’altres com ara el progressiu augment de les cotitzacions a la CASS per a la branca vellesa.
Respecte als mil euros
La fórmula de la proposta, elaborada en el mandat i sota l’auspici de Josep Delgado com a president de la CASS, partia de la base que les pensions de fins a mil euros no s’han de tocar. I que també els primers mil euros de cada pensió s’han de mantenir sense cap quita. Per tant, les retallades en les pensions comencen a partir d’aquesta quantitat. En el tram d’entre mil i dos mil euros, la quita seria d’un 25%. Això significa que la pensió de fins a dos mil euros es divideix en dos trams. En el primer, els primers mil euros, es mantenen igual, mentre que en el segon cal restar-hi un 25%. A efectes pràctics comporta que una pensió de dos mil euros passaria a ser de 1.750 (1.000 + 750). I una de 1.400 acabaria en 1.300 (1.000 + 300) o una de 1.800 es quedaria en 1.600.
La quita s’accentua en el tram següent, que va d’entre dos a tres mil euros. L’esquema es repeteix. Els primers mil es mantenen, en els segons mil es redueix un 25%, i en el tercer tram la rebaixa és d’un 50%. Com a exemple pràctic, una pensió de 2.500 euros es reduiria fins a 2.000. El mecanisme seria el següent. El primer tram de mil euros es manté, en el segon la reducció del 25% faria que quedessin 750, i en el tercer la rebaixa d’un 50% fa passar dels 500 als 250. Si se sumen els resultats dels tres trams (1.000 + 750 + 250) el resultat final són 2.000 euros. Una pensió de 3.000 es reduiria fins als 2.250 euros (1.000 + 750 + 500).
El model no continua aplicant el mateix en els trams superiors perquè no tindria sentit atès que la reducció més enllà d’un 50% es considera desorbitada. La proposta no s’havia acabat d’elaborar i no hi havia una idea clara definida respecte a quin barem s’aplicaria a les pensions superiors a 3.000 euros. A nivell de carrer, el nombre d’aquestes pensions és ínfim, tot i que en el futur arribaran unes quantes per les ràtios de cotització acumulades. L’escenari estava obert, però la idea més avançada establia com a possible solució fixar una pensió màxima. La xifra, i fins a aquest punt ja no es va arribar mai a fer cap plantejament escrit, podria haver estat situada cap als 4.000 euros. Cal recordar que el sostre de pensió màxima és un sistema molt utilitzat en els models de jubilació. Concretament a Espanya, tot i que el sistema no té res a veure amb l’andorrà, el màxim que pot cobrar un pensionista és 2.567 euros al mes (graella del 2016) independentment del que hagi cotitzat. El sostre es va ampliant cada any, normalment en consonància amb l’IPC.
DUBTES SOBRE LA LEGALITAT DE RETALLAR DRETS ADQUIRITS
Més enllà de la voluntat política dels demòcrates de no entrar a debatre una quita de les pensions ja cotitzades existeixen seriosos dubtes, segons diverses fonts del món del dret, de la legalitat d’una acció d’aquestes característiques. La major part d’advocats consultats entenen que la CASS es va comprometre a donar un rendiment i es compromet encara avui en dia a donar un rendiment per cada punt que compra un assalariat per a la jubilació. I es tracta d’un contracte entre l’afiliat i la CASS. Per aquest motiu s’ha adquirit el dret (en aquest cas s’ha comprat) per percebre una retribució una vegada s’arribi a l’edat de jubilació. Aquestes fonts apunten que aquest contracte no es pot trencar anys després en base que la CASS no hagi generat suficients recursos per fer front als compromisos adquirits.
Hi ha una línia d’opinió respecte que hi ha una altra interpretació possible. Passaria perquè la Seguretat Social només tindria el compromís de respectar el preu al qual es va comprar el punt, però no la retribució que donarà en el futur. Per aquesta motivació la CASS pot decidir cada any quin és el rendiment que es dóna per a les persones que es jubilen durant aquest exercici. I que el valor de retribució del punt ja s’ha anat canviant els darrers anys.
Legalment, segons els experts, existeix també el problema de la comparativa amb els jubilats actuals. Seria difícil que els tribunals acceptessin quites que només afectessin una part dels jubilats.