Jocelyne Caballero
“França aporta el 30% de projectes forans fets a Andorra”
La nova ambaixadora de França al país, que fins ara exercia al consell d’europa, ofereix una visió del que pretén que sigui el seu mandat. Unes previsions que passen per la continuïtat
Jocelyne Caballero (Neuilly-sur-Seine, 1959) és la nova ambaixadora de França al Principat, un destí al qual arriba just després de la missió al Consell d’Europa. Formada a l’Institut d’Estudis Polítics de París (1979) i llicenciada en Història a la Sorbona (1981), la carrera diplomàtica l’ha portat per destins com ara Bujumbura, Canadà o Holanda, entre d’altres. Diumenge de la setmana passada recalava a Andorra, en substitució de Ginette de Matha.
Coneixia abans Andorra, ja l’havia visitat?
No, no l’havia visitat mai fins ara. Però conec Andorra i la seva història a través del Consell d’Europa, i conec la importància que Andorra dóna a aquest organisme i el suport que la institució ha aportat a Andorra en les reformes des de l’adopció de la Constitució. Sóc conscient del que significa per a Andorra les seves prioritats en drets humans i educació. Vam apreciar molt la presidència andorrana del Consell, que va ser un èxit, per al país, i sobretot, per a la institució.
Quina creu que és l’opinió que tenen els francesos del Principat, i la seva en particular?
En general crec que els francesos saben que hi ha un lligam de privilegi entre ambdós països encara que no necessàriament coneguin la història. Pel que a mi respecta, conec el Principat sobretot a partir de la meva activitat diplomàtica precedent. Esperant a descobrir la resta.
Què significa per a un ambaixador ser destinat a Andorra?
Una oportunitat. Una oportunitat precisament perquè hi ha aquest lligam únic entre els dos països, i perquè els reptes per a tots dos són considerables. Així que estic segura que es convertirà en una missió apassionant.
Quan va arribar segur que va percebre les mancances a la carretera. En què pot ajudar l’ambaixada a millorar la via?
És cert, he fet un punt d’honor del fet de recórrer l’N-20 i passar pel coll d’Envalira per comprendre la problemàtica de l’accés, que és tan important. Una qüestió essencial per al desenvolupament econòmic i turístic del país, però també de regions franceses properes. França ha fet esforços per millorar les infraestructures, amb suport del Principat i finançament de la UE, per donar més seguretat a les vies de comunicació.
Creu que amb l’obertura econòmica vindrà un nombre significatiu d’empreses franceses a instal·lar-se a Andorra?
Em vaig passejar una mica per la ciutat i m’ha sobtat el número de marques franceses en l’àmbit de l’automòbil, l’agroalimentari, l’hoteleria. I França té una presència forta en l’àmbit de l’energia. És una realitat incontestable. En matèria d’inversió estrangera, el 2015 França va aportar el 30 per cent de projectes efectivament realitzats a Andorra. Això no ens dispensa de més voluntarisme per millorar els contactes entre els professionals, entre les cambres de comerç, institucionals. Poden, manifestament, ser desenvolupats.
En quins sectors?
Penso que tenim molt a fer conjuntament en favor del desenvolupament sostenible i de la transició energètica, dos sectors vitals per a la innovació. Penso també, i és la raó per la qual hem de fer prova de voluntarisme en aquest domini, que la inversió francesa a Andorra és desitjable per permetre una diversificació de l’economia del país.
De quina manera es pot col·laborar en el camp energètic?
Encara porto pocs dies per fer propostes concretes, però constato que hi ha una convergència de prioritats en la política. També que tenim operadors sòlids i experiència en el camp de l’energia. Així que em dic que hi ha coses a profunditzar.
La llengua francesa, més enllà del Lycée i els canals de televisió, també perd presència, i la situació no s’ha pogut revertir. Quines iniciatives es podrien emprendre?
Un terç dels alumnes andorrans estudien al sistema francès, i les autoritats andorranes sé que fan esforços considerables en favor de l’ensenyament de la llengua francesa en el sistema andorrà. L’Aliança rep cada cop més alumnes. La meva acció, l’acció cultural de l’ambaixada? Sostindrà aquests esforços, especialment aportant al públic andorrà les noves tendències culturals, els nous corrents de creació a França, el debat d’idees. Crec que l’interès d’Andorra per l’expertise francesa en diferents camps també podria jugar a favor de més pràctica de la llengua. Les xifres així ho demostren, que la llengua creix si creixen les oportunitats de practicar-la.
Com veu l’acord d’associació que es negocia amb la Unió Europea?
Em remeto a les declaracions del passat mes d’octubre del Copríncep i president de la República, que són ben clares. Jo crec que el Copríncep obre, en el respecte als principis fundadors de la UE, al reconeixement de cert nombre d’especificitats per arribar a l’èxit, és a dir, a la signatura d’un acord que pugui ser aplicat. Serà, sens dubte, un dels meus grans dossiers.
Porta aquí una setmana, però, què li agradaria que fos diferent en la relació entre Andorra i França un cop hagi acabat el mandat?
França és un soci fidel d’Andorra, i la meva acció no pot inscriure’s més que en la continuïtat. El meu objectiu serà intensificar les relacions econòmiques i culturals.