Centre de tractament de residus
Un estudi culpa els governs liberals del sobrecost de 22 milions al forn
Els executius del PLA sabien que l’obra s’estava disparant molt de preu però no van fer res per aturar-ho i va passar de 47 a 69 milions
Un estudi culpa els governs liberals del sobrecost de 22 milions al forn
L’informe sobre el sobrecost del forn incinerador estableix que els governs liberals no van efectuar les tasques de control per aturar el sobrecost que s’estava produint en la construcció i que finalment va ser de més de 22 milions d’euros. El forn havia de costar 46,9 milions i finalment va arribar als 69,3 amb una desviació final de 22.399.919 euros. L’estudi sobre el sobrecost ha estat recentment entregat a l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient d’Andorra (Apapma). El president de l’associació, Carles Iriarte, va assegurar en declaracions al Diari que “no ens han sorprès” els resultats de l’auditoria, ja que “sempre havíem sospitat que l’obra havia tingut un important sobrecost i que el valor de les accions que va pagar el Govern estava per sobre del real”. El que sí que considera “estrany” és que el Govern “no ens hagués deixat tenir accés a l’auditoria des d’un primer moment”. L’associació ecologista i mediambiental està en espera de conèixer l’opinió que tenen els seus representants legals respecte de l’auditoria del forn per actuar conseqüentment. Apapma no descarta prendre “qualsevol tipus d’acció”, també judicials, però “decidirem què farem un cop els nostres advocats hagin analitzat l’auditoria”.
L’informe especifica que els governs liberals (de Marc Forné i Albert Pintat) formaven part dels òrgans de gestió de la societat CTRASA durant l’etapa de construcció del forn. L’informe especifica que “els continguts de les reunions dels òrgans de govern i gestió de la societat amb relació al sobrecost de la construcció generat tenien caràcter informatiu, no exercint procediments exhaustius de control i mesures d’actuació envers el mateix”. I hi afegeix que “tot i que va ser identificat durant els primers mesos de la construcció del centre un sobrecost d’aproximadament 4 milions d’euros [...], el sobrecost a la finalització de la construcció és quatre vegades superior a l’inicialment identificat”. Conclou que els òrgans de govern, “tot i fer cert seguiment del sobrecost, identificant les partides d’obra i per tant els proveïdors que l’estaven ocasionant, no s’observa que hagin pres mesures d’actuació necessàries per evitar o reduir el sobrecost de construcció”.
Els 22,3 milions de sobrecost en la construcció es divideixen en dues parts. La primera és l’encariment de l’obra respecte a les previsions inicials i se situaria en 17,3 milions d’euros. L’altra part arriba de l’increment de les despeses financeres en augmentar la despesa de construcció i que signifiquen cinc milions d’euros més. La desviació va significar que CTRASA va demanar al Govern liberal que se li augmentés el preu a cobrar. De l’increment de 22 milions que reclamava la societat l’executiu va acceptar pagar-ne sis.
Accions sobrepagades
L’informe també revela que el Govern liberal, que va obligar FEDA a comprar les accions del forn, és culpable d’haver fet un sobrepagament d’uns títols que valien molt menys del que es va abonar. FEDA, a instàncies de l’executiu liberal, va comprar 260 accions de CTRASA el juliol del 2006 per un valor total d’1,9 milions d’euros, que significava un 29% del capital social. FEDA va pagar a 6.579,4 euros l’acció equivalent al seu valor nominal. El valor comptable de les accions considerant l’impacte del sobrecost és de 2.642,7 euros per acció. Amb aquest criteri els títols ja se sabia llavors que valien menys de la meitat del que FEDA va pagar per ells. Però l’informe encara va més enllà i estableix que hi havia un forat de caixa de 4,2 milions d’euros, per tant les accions ni tan sols valien el valor comptable de 2.642 euros. Podrien tendir cap a valor zero per la situació econòmica del forn.
L’informe posa de manifest que vuit proveïdors concentren el 83,4% del sobrecost, dels quals quatre eren al mateix temps accionistes i membres del consell d’administració durant el període de construcció. L’estudi estableix que tant Empub com Vallsegur i TPA (que també es van vendre les accions) “van recuperar totalment la seva inversió i van obtenir ingressos en la seva activitat fruit de serveis prestats a CTRASA, una part important de la qual correspon a sobrecost de construcció”. Destaquen Empub, que va facturar 12,6 milions a la construcció, dels quals 4,8 eren sobrecost, i TPA, que en va facturar 5,3, dels quals 2 eren sobrecost.
Acord de compensació
L’informe continua acusant els governs liberals de com es va procedir. A causa del sobrecost els socis estrangers, Cespa i Novergie, que eren els aliats tecnològics, van quedar com a únics socis de l’executiu i FEDA al forn. Cespa i Novergie es queixen perquè les seves accions han perdut valor perquè el sobrecost ha fet del forn una inversió inviable. L’estudi assegura que l’executiu liberal fa un contracte de serveis a Cespa i Novergie per compensar-los i “obeeix a una voluntat de remuneració”. Hi ha una reorganització de les accions i Govern (amb FEDA) es queda el 53% i Cespa i Novergie, el 47%. Hi ha una inversió de 15 milions dels socis estrangers que ha de ser remunerada a un 12%. Govern, en canvi, renuncia a cap remuneració per part seva. Així comença el període d’un sobrepagament dels serveis a Cespa i Novergie per compensar la pèrdua de valor de les seves accions.
Aquests contractes alterats són la base del conflicte que el Govern de Jaume Bartumeu va mantenir amb Cespa i Novergie i que va acabar amb un seguit de demandes judicials. Tot conclourà el març del 2013 quan l’executiu de Toni Martí acabi comprant, amb la participació de FEDA, les accions dels socis estrangers per 3,8 milions d’euros. Les demandes van ser retirades.