Salut
La CASS vol que els metges convencionats hagin de tenir consulta pròpia
La parapública ho considera clau en l’objectiu de millorar la gestió del sistema sanitari
La CASS vol que els metges convencionats hagin de tenir consulta pròpia
La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) vol que en la revisió dels convenis amb el SAAS, els metges i altres prestadors amb l’objectiu de millorar la gestió del sistema sanitari s’obligui els facultatius que es vulguin convencionar amb la parapública a tenir consulta pròpia al Principat. “Des del consell d’administració entenem que els metges han de complir uns requisits i unes obligacions”, va indicar el president de l’òrgan de govern de la CASS, Jean Michel Rascagneres, que hi va afegir que un dels evidents és que “un facultatiu que es vol convencionar ha de treballar a Andorra i ha de tenir consulta oberta”. Rascagneres va admetre no saber “per què s’ha permès que els metges puguin venir dos cops per setmana a passar consulta” o “per què s’ha permès que alguns metges o prestadors utilitzin la CASS per no complir amb la residència passiva”.
El president del consell d’administració de la parapública va fer aquestes declaracions ahir al matí en una roda de premsa per fer balanç del 2016 i per presentar els objectius del 2017 en què va estar acompanyat per alguns dels membres del equip directiu de la CASS. Entre els quals el director de prestacions, Ignasi Arbusà, que va defensar l’establiment d’aquests requisits. “El conveni no ha de ser vist com una amenaça. És la normalització d’una relació amb el proveïdor per part de qui és el finançador i amb la presència del ministeri com a regulador del sistema”, va assenyalar. L’objectiu, va indicar, és incidir en la qualitat del servei perquè hi hagi “una prestació eficient”.
Rascagneres va indicar que un altre dels objectius de la revisió del conveni és preservar la sostenibilitat del sistema sanitari. “Ara hi ha un dèficit d’uns 42 o 43 milions l’any i si continuem així arribarem a 80 o 100 i el sistema no serà sostenible”, va assegurar, per sentenciar que si passa això “no es podran pagar les prestacions”. El president del consell d’administració va parlar d’evitar les despeses innecessàries, perquè “tots sabem que les necessàries s’aniran incrementant per l’envelliment de la població”. I una de les claus per fer-les més sostenibles serà l’actualització de la nomenclatura perquè “sigui més justa en les contraprestacions econòmiques i que s’actualitzi sobre la base de les necessitats actuals”, va dir Arbusà.
Mediador de la CASS
Un altre dels objectius de la CASS per a l’any que ve és millorar l’atenció a l’assegurat. Per fer-ho s’incidirà en la figura del mediador, càrrec que ocupa Josep Maria Goicoechea, que va començar a funcionar al setembre en resposta a les queixes pel tracte del personal de la parapública denunciades al Raonador del Ciutadà. En aquest temps, Goicoechea ha atès unes 40 persones i les tipologies més comunes de queixes han estat la disconformitat en les valoracions mèdiques o les pensions de viduïtat.
Quant a les denúncies de mala atenció als usuaris, Rascagneres va dir que de 120.000 atencions anuals n’hi va haver 50. “Tot i que només fos una és inadmissible.”