El taxista acusat de ser proxeneta denuncia que tot és per venjança
L’home, que ha estat condemnat a quatre anys de presó, tenia un bordell a la Seu d’Urgell i nega que allà no hi va portar mai cap treballadora sexual
El taxista acusat de ser proxeneta denuncia que tot és per venjança
El taxista a qui el Tribunal de Corts va condemnar a quatre anys de presó, dels quals un any i un més ferms, va negar davant el Tribunal Superior que hagués portat treballadores sexuals al país o que tingués un pis al Principat on s’exercicís la prostitució. Per això, la defensa va demanar la seva absolució, perquè considera que no queda provat que propiciés aquesta pràctica al país. Tant el taxista com el lletrat van assegurar que tot plegat es tractava de la venjança d’una dona que feia de madame i amb la qual, l’ara condemnat, compartia una treballadora sexual.
La policia va iniciar el 2012 una investigació a l’home, de cinquanta anys i de nacionalitat espanyola, després de rebre diversos avisos que el vinculaven amb la prostitució. L’acusat, que va ser agent de circulació, tenia un bordell a la Seu d’Urgell on van arribar a treballar cinc dones. En aquest context, aprofitava la seva feina com a taxista per portar treballadores sexuals a clients del Principat que, prèviament, havien demanat el servei de les dones per telèfon. En concret, portava prostitutes fins a domicilis privats o hotels dels clients.
Un pis per a la prostitució
A més, donava a altres taxistes uns fulletons on s’anunciava aquest servei, alhora que donava una comissió d’entre cinc i deu euros als xòfers que portessin clients fins al seu prostíbul de la capital urgellenca. El Tribunal de Corts també va considerar que tenia un pis a Escaldes-Engordany que era un punt de trobada entre les treballadores sexuals i els clients. Per tot això, el tribunal el va condemnar pels delictes majors de fer funcionar un establiment de prostitució i de promoure, facilitar i afavorir aquesta pràctica.
L’home va manifestar que el pis estava buit i que no va servir perquè s’hi fes aquesta pràctica. Segons va argumentar, si s’hagués exercit la prostitució hi hauria hagut moviment constant de persones i els veïns se n’haurien queixat. A més, el seu advocat va relatar que durant les inspeccions policials, que se’n van efectuar dues, no es va trobar cap objecte, element o indici que allà s’hi fes aquesta pràctica: “només van trobar una maleta amb roba de dona en la segona inspecció”.
Corts va requerir que la inhabilitació durant dos anys de la llicència de taxista. La defensa va reclamar al Superior que es retirés aquesta pena perquè és la seva eina per viure. El fiscal, però, va demanar que es mantingui perquè és el mitjà amb el qual es va perpetrar el delicte. De fet, a part del trasllat de prostitutes, també va cobrar serveis amb el TPV del taxi, segons el fiscal. El condemnat, però, ho nega i diu que no tenia aparell per cobrar amb targeta. Per un altre costat, el taxista també va ser acusat per un delicte major de tractar d’influir en un testimoni perquè modifiqués la seva declaració. Segons l’advocat no es va tractar de cap amenaça, sinó que simplement els va demanar que diguessin la veritat.
El ministeri fiscal va demanar davant del Tribunal Superior que es respecti la sentència de Corts, del setembre. El ministeri fiscal va basar la seva acusació en les escoltes telefòniques que li va fer el policia a l’inculpat quatre mesos abans de ser detingut, el juliol del 2012, on es podia escoltar com oferia als clients la possibilitat de portar prostitutes fins al Principat.
L’home va reconèixer que portava clients d’Andorra a la Seu d’Urgell i que quan pujava alguna dona no preguntava si era prostituta, només li cobrava el trajecte.