Vicenç Mateu entra en la cursa per al cap de llista demòcrata

L’opció de Mateu ha començat a guanyar possibilitats des del moment que Toni Martí l’ha situat com un dels candidats, juntament amb Gilbert Saboya, per a succeir-lo. Així ho va fer explícit el mateix Martí fa uns dies, quan va posar sobre la taula la possibilitat d’escurçar el seu mandat i per tant d’anticipar dos anys les eleccions generals. L’assetjament i pressió a la qual està sotmès tant ell com diferents membres de Govern arran de l’esclat de la crisi de Banca Privada d’Andorra a l’inici de l’actual legislatura, fa dos anys, és la principal causa que podria motivar que Martí prengués una decisió dràstica. Les dimissions forçades del ministre Jordi Alcobé i de la consellera de DA Meritxell Mateu; la persecució a Cinca, a la qual aquesta setmana s’ha sumat la del ministre d’Educació, Èric Jover, són elements que té presents a l’hora de valorar la situació. Tot i que podria arribar a ser una alternativa, fonts properes a l’executiu i al partit consideren que la possibilitat és molt remota, ja que sumiria el país en un període d’inestabilitat en un moment complex, tant a nivell intern com pel que fa a les relacions internacionals.

Fi d’etapa

Martí tancarà el cicle com a cap de Govern d’aquí a dos anys (no s’hi pot tornar a presentar) quan acabi la seva segona legislatura, i encara no hi ha un candidat clar a DA per succeir-lo amb garanties suficients per revalidar la victòria. Cal tenir en compte que a banda de la capacitat de Martí per afrontar amb èxit les cites electorals (no n’ha perdut cap des de les generals del 1993, quan s’hi va presentar per primer cop) s’hi afegeix el desgast d’anys governant amb les accions impopulars que s’han dut a terme. La reforma fiscal, la dels cossos especials i les negociacions amb la Unió Europea com a principals focus de conflicte. Per la qual cosa, el partit és conscient que cal un candidat que sigui capaç d’aglutinar un ventall ampli de sensibilitats dins l’electorat per concórrer amb opcions clares de triomf per tercera vegada consecutiva. De la mateixa manera es busca un perfil de tarannà dialogant davant la possibilitat de perdre l’actual majoria absoluta.

ESTENDRE PONTS A LA MASSANA AMB CIUTADANS COMPROMESOS

El principal pla estratègic de Toni Martí per anar preparant les eleccions, segons fonts properes als demòcrates, passa per bastir ponts cap a la Massana amb la possibilitat de recuperar la gran aliança anterior al fet que Ciutadans Compromesos es canviés al bàndol liberal. Martí considera que és un moment oportú per avançar en aquest camí per les evidents diferències internes. Els massanencs de Ciutadans Compromesos s’han manifestat, segons veu Martí, en una línia molt més moderada que la dreta pura, dura, proteccionista i manifestament antieuropea dels liberals. La moció de censura que la directiva del partit liberal volia obligar a presentar als consellers del seu partit i que la majoria d’aquests es van negar a fer va ser un signe clar, segons l’anàlisi de l’estratègia, que hi ha un sector moderat, on hi hauria especialment els massanencs, que no s’identifica amb la dreta dura que intenten propugnar des de l’executiva de la formació. La reunió que va mantenir Martí amb Càndid i Carles Naudi o el nomenament d’Ester Molné com a secretària d’Estat són dos dels passos més visibles que ha fet per anar establint ponts. Martí confia, segons les mateixes fonts, que el projecte aïllacionista dels liberals no sigui compartit per bona part de Ciutadans Compromesos, i especialment per David Baró. Alhora, segons les mateixes fonts, des de la Massana hi ha un cor­rent crític important respecte que els liberals s’hagin posicionat en la mateixa línia dels que estan atacant constantment els representants de les institucions i les mateixes institucions pel cas BPA.