El TC ajorna fins al gener la decisió sobre la llibertat de Miquel

El primer requeriment l’ha de respondre el centre penitenciari, ja que el Tribunal Constitucional vol saber quant temps fa que l’exconseller delegat de BPA es troba en règim de presó provisional, quines incidències hi ha hagut durant la seva estada a la Comella i si hi ha algun processat en la causa oberta contra l’entitat financera també ingressat al centre.

El segon l’han de respondre els serveis socials i també la policia. Se’ls demana que informin sobre la possibilitat de realitzar un control monitorat i sobre el risc de fugida de l’exdirectiu financer.

El tercer i últim dels requeriments s’ha enviat al Tribunal de Corts amb l’objectiu de conèixer la data de celebració del judici sobre l’afer BPA.

El Tribunal Constitucional espera tenir resposta en catorze dies i serà en aquell moment quan decideixi sobre el recurs d’empara presentat pels advocats de Joan Pau Miquel. És a dir, si el posa en llibertat o el manté en règim d’internament provisional. Cal recordar que l’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra va entrar a la presó de la Comella el març del 2015, pocs dies després de la intervenció de l’entitat financera, i ha vist prorrogada diverses vegades la seva estada provisional al centre penitenciari. Els seus advocats han presentat diversos recursos sobre aquestes pròrrogues, unes demandes que fins ara no han estat acceptades per la justícia.

Demandes d’altres processats

D’altra banda, el TC també ha de resoldre sobre diverses demandes relatives a l’afer BPA en què els processats al·leguen vulneracions de drets bàsics i que tenen arguments molt similars. Els magistrats han decidit agrupar tots aquests recursos d’empara i prendran una determinació única respecte a totes les demandes.

EL DESBLOQUEIG DE LA RENDA VARIABLE, A INICIS DEL 2017

El ministre de Finances, Jordi Cinca, va manifestar ahir que l’AREB “treballa amb la idea” que els 500 milions d’actius en renda variable que manté bloquejats Credit Suisse es traspassaran “a principis del 2017”. “La solució és bastant propera. Segur que s’aconseguirà”, va assegurar. Malgrat les queixes per part dels partits de l’oposició pel fet que es mantinguin atrapats els diners dels clients de BPA i VallBanc a Suïssa, el ministre va defensar la tasca duta a terme per l’òrgan regulador i va afirmar que “el camí seguit és el correcte”. Per altra banda, va destacar que la tipificació del delicte fiscal s’inclourà en un projecte de llei que “veurà la llum en poques setmanes”, els primers mesos de l’any que ve.

PRIMERES TRES DECLRACIONS PEL 'CAS REDDER'

Tres dels 23 exgestors i exdirectius de BPA encausats per blanqueig de capitals relacionats amb l’empresa espanyola Redder, dedicada al trasllat de residus, van declarar ahir davant la batlle Canòlic Mingorance. Un es va negar a declarar, el segon va indicar que contestaria per escrit les preguntes i un tercer només es va limitar a respondre les preguntes de la batlle i el fiscal. La Batllia sospita que els treballadors de BPA van col·laborar amb la societat espanyola en l’alçament de béns i neteja de diners. Redder, en suspensió de pagaments, hauria utilitzat Banca Privada per saltar-se el bloqueig a Espanya i hauria mogut 50 milions d’euros a través del banc.

COSAN NO PARLA DEL BLOQUEIG DE LA RENDA VARIABLE

La compareixença de la directora de l’INAF, Maria Cosan, davant la comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera per parlar sobre el bloqueig de la renda variable de BPA-VallBanc a Credit Suïsse no va arribar a la mitja hora. Cosan, segons fonts properes a l’INAF, va indicar als consellers generals que estava subjecta a l’article 19 de la llei de l’entitat, relatiu al deure de secret que l’obliga a mantenir la confidencialitat, per no donar més informació sobre la renda variable. Igualment, Cosan va indicar que havia enviat al Consell General una carta explicant l’existència de l’article 19 i demanant al legislador que es posicionés. La directora de l’INAF va indicar als consellers que li podrien preguntar sobre qualsevol tema que no afectés la confidencialitat, fet que va molestar els consellers, que van finalitzar la compareixença.

Abans, i a iniciativa pròpia, Cosan havia assegurat que era mentida la informació que l’INAF havia demanat dades de la família Pujol a Panamà.