Macrojudici financer
El judici del 'cas BPA' amb 25 processats serà al maig
El Tribunal de Corts està buscant un espai gran perquè aculli el procés amb 25 encausats i amb una quantitat de públic important
El judici del 'cas BPA' amb 25 processats serà al maig
El macrojudici del cas BPA tindrà lloc al maig, segons diferents fonts jurídiques, i el Tribunal de Corts està buscant l’espai més idoni per acollir-lo. L’elecció no és fàcil perquè hi ha 25 processats, un gran nombre d’advocats i una previsió d’assistència de públic altíssima. Altres fonts vinculades al cas van destacar que tots els elements previstos faran que sigui el major judici i el de més transcendència i presència de mitjans i públic de la història d’Andorra. Aquestes condicions provoquen que el nombre d’espais públics amb la capacitat i les característiques per acollir un esdeveniment d’aquestes característiques sigui limitat. A més, el Tribunal de Corts té la intenció de bloquejar la sala elegida des dels dies finals del mes d’abril fins a principi de juny. A hores d’ara és impossible establir quina pot ser la durada del judici, però el nombre d’acusats, declaracions de testimonis i de volum d’investigació fan que la vista es pugui allargar més enllà d’un mes.
La previsió passa perquè l’inici sigui pels volts de començament del maig i durant aquell mes s’hauria de finalitzar, però amb un criteri de prudència es vol reservar la sala també la darrera setmana d’abril i la primera de juny per si la vista fos més llarga del que es creu. De moment la data no ha estat comunicada perquè s’està en espera de l’escrit de qualificacions, que es preveu que s’hagi de fer públic en breu. En aquest escrit es tindrà constància del que finalment se li imputa a cadascun dels vint-i-cinc acusats.
La voluntat del Tribunal de Corts és fer el judici a Andorra la Vella o a Escaldes, segons fonts properes al tribunal, especialment per qüestió de desplaçaments. Aquesta decisió eliminava l’opció de fer-lo en els diferents centres de congressos, auditoris o sales que hi ha a les altres cinc parròquies.
L’inconvenient de la Fiabci
La intenció inicial del Tribunal de Corts era celebrar el macrojudici al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Era el lloc ideal per espai, ubicació i instal·lacions. L’opció, però, va quedar ràpidament descartada quan des del Centre de Congressos els van comunicar que del 23 al 28 de maig acolliran el Congrés mundial de la Federació d’Associacions Immobiliàries (Fiabci). Les sales havien estat reservades des de fa molt de temps per la delegació andorrana d’organisme. La segona possibilitat era la sala d’actes del Prat del Roure. Es va trametre la petició al comú escaldenc per conèixer-ne la disponibilitat. La corporació va respondre que no hi havia inconvenient, però finalment el Tribunal de Corts, segons algunes fonts per recomanació del Consell Superior de la Justícia, va rebutjar fer-lo al Prat del Roure. Els motius no han transcendit.
El tribunal es troba a la recerca d’una sala, preferiblement a Andorra la Vella, que reuneixi els requisits per acollir la causa. Les opcions no són múltiples, però la decisió s’ha de prendre de pressa perquè reservar més d’un mes un espai tan gran no és una qüestió que sigui fàcil.
EN DUBTE SI LA BATLLE SEGUEIX AL 'CAS REDDER'
Dijous van declarar els primers encausats en el cas Redder –23 ex-gestors i ex-directius de BPA estan implicats en la causa– però les declaracions previstes per ahir i les que havien de continuar fins a mitjan gener han estat suspeses. El motiu són els dubtes que planegen sobre la competència de la batlle Canòlic Mingorance per seguir amb la instrucció. I és que el rerefons del cas Redder és un aixecament de béns combinat amb blanqueig –se sospita que els treballadors de BPA van col·laborar amb la societat espanyola dedicada al trasllat de residus per a l’alçament de béns i la neteja de diners– i la legislació és clara respecte a les competències que, com a batlle especialitzada, tindria Mingorance. Entre aquestes hi ha el blanqueig però no pas l’alçament de béns. Coneixedora que existia el risc que alguna de les parts iniciés un procés reclamant que s’impugnés la seva idoneïtat per ocupar-se de la causa, Mingorance va decidir, segons fonts coneixedores de la situació, donar a les parts deu dies perquè es pronunciïn sobre si consideren que és o no competent per seguir amb la instrucció. Recollides les valoracions, serà la batlle qui decidirà si segueix o passa el cas al torn de batlles.
ELS SOCIS MINORITARIS SE SENTEN 'ENGANYATS' PER LA 'CAIXA B'
La major part de socis minoritaris de l’antiga BPA se senten enganyats perquè asseguren que desconeixien l’existència d’una caixa B per a pagaments en negre constituïda a través d’una societat panamenya anomenada Landstreet. Tots els petits socis, segons diferents fonts del col·lectiu, s’han personat com a actors civils en la causa que la Batllia té oberta pels pagaments fets a través de Landstreet. Els diversos accionistes minoritaris es troben en espera de com es desenvolupa la instrucció del cas Landstreet per decidir si presenten una querella contra els antics responsables de l’entitat per haver articulat una caixa per als pagaments en negre sense justificar.
Aquest col·lectiu, segons les mateixes fonts, considera que amb la investigació actual és possible que hagin estat defraudats pels diners que es van pagar de sota mà a través de Landstreet. En cas que es confirmi que són pagaments sense justificar haurien tingut impacte sobre el compte de resultats sense que se’ls hagués informat. I conseqüentment també haurien afectat els beneficis de Banca Privada d’Andorra. En el cas de Landstreet sí que hi ha la certesa que es va produir una defraudació a la Seguretat Social ja que els pagaments en negre no es van cotitzar, però la investigació vol anar més enllà atès que no s’ha justificat el motiu dels abonaments de diners.
Cal recordar que la meitat de Landstreet era propietat de l’exconseller delegat de l’entitat bancària ara empresonat Joan Pau Miquel i que la resta de les accions estaven en mans de dos antics responsables d’un dels fons de l’entitat.