Col·lectius professionals
Queixa del col·legi per disfuncions en escrits d'advocats estrangers
Sophie Bellocq assegura que presenten escrits basant-se en lleis espanyoles i que altres estan redactats en castellà
Queixa del col·legi per disfuncions en escrits d'advocats estrangers
L’arribada de professionals del dret forans a conseqüència de l’aplicació de la Llei d’inversió estrangera està provocant algunes disfuncions. És la constatació que fa la degana del Col·legi d’Advocats, Sophie Bellocq, que assegura que “estem encantats d’acollir-los, però això ha generat problemes de coneixement del dret andorrà i molts d’aquests professionals ja no actuen davant els tribunals i amb els que actuen hi ha hagut algunes incidències”. Puntualitza que no ha succeït en tots els casos, però se n’han produït, i per això emfatitza que cal controlar l’accés a l’exercici dels lletrats, perquè “com a país no podem deixar entrar persones que no sabem si coneixen el dret andorrà i si tenen les mínimes habilitats que han de de tenir, perquè després aniran aprenent, però allò bàsic és bàsic”.
Bellocq revela com a incidències d’una minoria d’aquests professionals estrangers que “ens hem arribat a trobar escrits que feien referència a lleis espanyoles i és un problema, el procediment no és el mateix i feien com si estigués vigent un procediment d’Espanya i no és així”. Situacions a les quals hi afegeix que “hi ha també escrits que s’han presentat en castellà i advocats que s’han presentat en vistes amb la toga de Catalunya o del col·legi on havien estat, i tampoc el tribunal els va cridar l’atenció, però són temes que no poden ser”. La degana subratlla que poden semblar “ximpleries”, però el col·legi ha de vetllar perquè els advocats respectin les normes deontològiques i ètiques, i penso que no és ni deontològic ni ètic que una persona vulgui exercir d’advocada si no en té les competències”.
El col·legi ha tingut coneixement d’aquestes situacions per les queixes dels altres lletrats de la causa, “però els tribunals no s’han queixat i sempre han donat l’oportunitat de solucionar el problema perquè no s’ha de crear un perjudici al client”, assenyala Bellocq, que destaca que han estat “molt comprensius”, però fins a un punt “presentar un escrit en castellà no es pot fer, no és vàlid i el batlle o el tribunal el demana en català i dona set o vuit dies per fer-ho”. Per a la màxima representant dels lletrats aquestes disfuncions tenen una repercussió clara “perquè al justiciable se l’està posant en una situació d’inseguretat jurídica enorme i el col·legi no es pot quedar de braços creuats esperant”, i incideix que la llei fixa que els òrgans de representació professional tenen l’obligació de garantir “que les coses es facin correctament i aquesta funció l’hem d’exercir”.
EL NIVELL DELS BATLLES
Bellocq insisteix que els nous lletrats superin la prova per demostrar que coneixen la legislació nacional, i apunta que “no es pot pretendre que no tinguin un nivell equivalent als dels batlles si tota la vida els batlles i els advocats han tingut el mateix nivell d’estudis”. Reclama mantenir aquest model de preparació, “no hem d’anar per baix, hem de tirar per dalt i generar una garantia jurídica per al ciutadà”, i garantir la qualitat del servei que no hi serà “si pretenem que la gent pugui venir amb un nivell d’estudis inferiors”, valora la degana.
BELLOCQ DEFENSA LA PROVA DE CONEIXEMENT DEL DRET ANDORRÀ
La primera convocatòria del certificat d’aptitud d’advocat no va permetre l’exercici de cap nou lletrat perquè cap dels dos aspirants que s’hi van presentar no va superar la prova. Sophie Bellocq valora que “no és que no tinguessin els coneixements, sinó que no han tingut temps de preparar l’examen”, perquè remarca que les proves “eren molt senzilles, completes perquè hem d’estar segurs que tindran un mínim de coneixement en dret civil, administratiu i penal”. Hi afegeix que es plantejaven qüestions pràctiques –com ara què faria si a un client no li paguen la pensió dels fills– que s’han de saber respondre perquè “són preguntes molt bàsiques”.
La degana defensa la prova que acrediti la preparació per exercir d’advocat com es fa a la resta de països i especifica que l’espanyola és “molt més complicada”, perquè s’ha de superar un concurs per entrar a una escola de formació on s’han de fer dos cursos i després tornar a passar una prova, “i aquí és una cosa molt fàcil”. Bellocq precisa que ser advocat en un lloc “no és com ser arquitecte, les cases les pots muntar a tots els països, però el dret l’has de conèixer”, i assenyala que la primera prova d’aptitud no ha generat queixes “però sí comentaris de gent que no tenia la titulació, que ha de ser de nivell de màster, equivalent a 300 crèdits de Bolonya”. Una documentació que el Col·legi d’Advocats ha de verificar i és llavors quan el titular pot fer la prova d’aptitud.
ESTUDIAR A L’ESTRANGER
La prova per exercir de lletrat no serà necessària si es fa el màster en dret andorrà que l’UdA “em consta que tirarà endavant”, però per al qual encara no hi ha data. La degana, però, recomana a qui vulgui ser advocat “que és millor estudiar a fora i fer aquesta immersió, que és la realitat del 99% dels advocats que estan exercint, dels batlles i secretaris judicials, perquè si aquí no tens un lloc tens altres portes obertes”, i especifica que els que facin el màster andorrà “estaran limitats perquè aprendran dret bàsicament andorrà i català, i no tindran coneixements de dret francès ni d’altres països, ni comunitari, i no sé fins a quin punt podem parlar que sigui reconegut el títol a Espanya perquè està molt adaptat a les necessitats del país”.