El Superior dona la raó als Rebés en el litigi per una herència
La Batllia havia obligat a retornar als fills d’Antoni el llegat de Montserrat
El Superior dona la raó als Rebés en el litigi per una herència
La sala civil del Tribunal Superior de Justícia ha donat la raó als germans Antoni, Neus, Carme i Xavier Rebés, que havien estat condemnats a retornar als fills del primer, Julià i Guillem, els llegats deixats al seu favor per Montserrat Rebés, germana dels quatre primers. Concretament, una sentència del Tribunal Unipersonal de Batlles els havia condemnat a retornar als nebots de Montserrat el llegat que estava format per un ranxo a l’Estat nord-americà de Colorado, una finca a França i unes monedes d’or. El retorn dels béns no incloïa finalment les propietats als Estats Units ja que no eren de la germana, perquè es trobaven integrades a l’empresa Guillemó Societat Anònima, que gestionava el patrimoni de la família.
Aquesta sentència i d’altres posteriors han estat recorregudes per tots els actors en la causa dividits en tres parts. Una defensava els interessos dels germans Antoni i Neus, l’altra els dels germans Carles i Xavier, i la tercera els dels nebots de Montserrat, Julià i Guillem.
El conflicte s’origina fa força anys quan Antoni Rebés fa una renúncia en nom dels seus fills, en aquell moment menors d’edat, i la totalitat del llegat de Montserrat passa a ser capital de Guillemó, SA. Ja majors d’edat i un cop coneixedors de l’existència del llegat, els dos fills van demanar la nul·litat de la renúncia en considerar que calia una autorització judicial prèvia que en aquest cas no va existir.
Ordenament jurídic andorrà
La sala civil del Superior, en la seva sentència, dona la raó a Antoni i Neus Rebés en considerar que en el moment d’atorgament de les escriptures públiques de renúncia als llegats atribuïts als fills menors d’edat, l’ordenament jurídic andorrà no exigia l’autorització judicial per tal que els parres poguessin renunciar als drets dels fills sotmesos a potestat i que per tant la petició de Julià i Guillem de rebre el llegat de la tieta en ser il·legal la renúncia feta pel seu pare, ha de ser desestimada. I absol els quatre germans.