La CEA vol més flexibilitat per contractar nova mà d'obra forana

Manzano celebra que el Govern hagi estat permeable a les seves demandes i que “ja no es demanarà experiència per a certs llocs de treball que s’han de cobrir des de fora”. El requisit ja havia baixat de tres a un any, però, assenyala, aquest requisit ha continuat sent “un obstacle important sobretot per portar al país gent jove, que en molts casos no pot acreditar aquesta experiència”. Una formació que, assenyala, es pot donar al país, a través de les empreses o la Cambra de Comerç en el cas de les PIME.

Els salaris

La Confederació Empresarial, però, demana que es vagi més enllà i que es revisin les taules salarials associades a determinades ocupacions perquè sovint també són un handicap per portar tècnics de fora del país. Posa un exemple que coneix a bastament, el de tècnic de recursos humans. “Els salaris marcats estan molt per sobre de la mitjana del país”, asse­nyala. El motiu, diu, és un càlcul erroni d’aquesta mitjana perquè “no es calcula el sou mitjà, sinó la retribució mitjana, i aquí s’inclouen hores extraordinàries, complements i indemnitzacions”. Això provoca que s’obligui les empreses a caure en desigualtats, “a contractar per salaris superiors a la gent que està treballant en el mateix lloc”. I insisteix que es tracta de poder fitxar algun professional acabat de sortir de la universitat, amb poca experiència, “amb un salari de júnior”.

En aquest sentit, Manzano apunta que l’executiu ha estat receptiu i que “alguns salaris ja s’han adequat”, però hi afegeix que el canvi hauria d’abraçar més categories que ara per ara no s’han tocat.

La CEA celebra que des del ministeri s’impulsi una major obertura perquè la necessitat de mà d’obra es pugui resoldre amb treballadors forans ateses les limitacions del mercat local, per nombre i per perfils professionals. “Per molt esforç de reciclar, de readaptar aquesta persona a l’oferta, no serà possible al cent per cent”, assevera.

I és que el responsable de recursos humans de la patronal recorda que una de les conseqüències de la crisi ha estat la pèrdua de capital humà. Apunta que des del 2007 s’han perdut més de 6.000 llocs de treball d’assalariats i matisa que malgrat que en paral·lel s’ha anat creixent en empleats per compte propi el balanç se situa prop dels 4.000 llocs, persones que van haver de marxar del Principat cercant noves oportunitats laborals. La incipient recuperació obliga a anar a buscar-les a fora. Apunta, a més, que és una oportunitat perquè si no es cobreix “el decalatge” entre la necessitat de mà d’obra i les possibilitats que hi ha de solucionar-la amb andorrans o residents “el país perd oportunitat de negoci, de residències, de cotitzacions”.

El servei d’ocupació

La patronal empresarial celebra que el ministeri que encapçala Xavier Espot sigui receptiu a les seves peticions i també el nou plantejament que s’ha donat al servei d’Ocupació. El servei ha estat tradicionalment un focus constant de crítiques des de la banda empresarial, que s’ha queixat que fos una eina poc efectiva. Des d’un temps ençà aquesta situació ha canviat i “hi ha una voluntat de canvi radical”, assenyala l’integrant de l’equip directiu de la CEA. Una voluntat de modificació que necessita, però, d’un canvi legislatiu que està en cartera. “Hi ha una vocació de servei més clara, molt més eficient, però encara no és el que necessitem”, va asseverar.

Insisteix que una de les qüestions que s’haurien de preveure és dotar-lo dels mecanismes perquè sigui una font fiable respecte a l’oferta i la demanda de feina, i assenyala que s’hauria de preveure l’obligatorietat de registrar tots els contractes de treball. Però també atribueix aquest augment d’ofertes de feina inscrites a una major implicació dels empresaris. “Des de la CEA insistim perquè necessitem també dades reals de la generació de feina”, va exposar Manzano.