“Estem repensant constantment nous serveis per adaptar-nos”

L’augment d’oferta de feina ha fet disminuir la demanda d’orientació laboral?

Els darrers anys hem atès més de 300 persones, per ensenyar-los a fer un currículum, a afrontar una entrevista de feina, pautes molt bàsiques, però era gent que no s’hi havia trobat mai i que no sabia com moure’s o fins i tot gent que no tenia accés a internet i li’n facilitàvem. Hem fet un seguiment i de totes aquestes persones que hem orientat, en xifres rodones, un 75% han trobat feina. És cert que sobretot aquest darrer any ha disminuït moltíssim la gent que demana orientació, un volum important ha trobat feina, però no sé si també és que ja ha passat per aquí, a banda que hi ha altres llocs del país que fan el servei.

La feina de contacte amb la gent els permet percebre problemàtiques i a partir d’aquí neixen programes?

Hi ha gent que està buscant feina i de vegades li costa més anar a un lloc oficial i s’atreveix més a venir a la Creu Roja, potser ens troba més propers.

Una qüestió que s’està replantejant en l’àmbit social i sanitari és l’assistència domiciliària. Vostès hi tindran algun rol?

Estem constantment repensant nous serveis, per adaptar-nos a les noves realitats. En el servei d’atenció domiciliària i els canvis que s’estan produint en el sentit de la gestió, nosaltres creiem que hi podem tenir algun paper. Pensem en uns serveis complementaris, un dels nostres valors és la proximitat a la gent, i per trajectòria i per diferents serveis que desenvolupem podem oferir algun tipus de servei al paquet d’atenció domiciliària.

Tenen uns tres-cents usuaris de teleassistència domiciliària, una xifra que creix. Dificulta la gestió?

El creixement és bastant sostingut, hi ha altes i baixes, i tampoc no és inabordable. Fins ara la teleassistència domiciliària és aquest penjoll, el botó vermell, i el nostre objectiu i ja estem fent petites proves és instal·lar la teleassistència amb mòbil. Hi ha persones que tenen mobilitat reduïda o dependents que no poden sortir de casa però tenim gent gran que com a mínim va a fer el volt. La idea és que per a aquella estona puguin tenir un artefacte, un aparell, un mòbil, que els permeti fer aquella trucada si tenen algun problema mentre estan al carrer.

El dispositiu no està decidit.

Hi ha diferents proveïdors, alguns és un mòbil amb un botó, per entendre’ns, i hi ha d’altres gadgets com una polsera que permet la geolocalització.

Per a una organització com la seva són necessaris els voluntaris i també ho són les donacions. Parlant de la crisi, ha tingut un impacte negatiu i, a l’inrevés, es nota la millora econòmica respecte de les aportacions?

Per sort n’anem tenint cada any, potser ho hem notat més en les donacions petites, les de poques quantitats potser sí que han disminuït una mica, però les de quantitats una mica més elevades per sort es produeixen. Aquest local [la seu de l’entitat] és fruit de la donació d’una persona. Però igual que els voluntaris, més en vinguessin [riu], perquè tenim projectes i idees.

No és un tema que preocupi.

Sí que ens plantegem explicar a la gent que rebem subvencions del Govern, però que majoritàriament ens autofinancem, sigui amb les quotes que paguen els socis o amb les donacions o amb alguns dels serveis que són de pagament, també tenim patrocinadors. Potser ens cal explicar tot això perquè a la Creu Roja ens interessa molt la no dependència econòmica per poder mantenir els nostres criteris d’imparcialitat i els valors de la Creu Roja internacional.

És important comunicar?

Hem fet un esforç per adaptar-nos, ho teníem una mica oblidat i estrenem pàgina web, xarxes i properament també traurem una revista electrònica, volem explicar-nos millor d’entrada als nostres socis i voluntaris, i patrocinadors i col·laboradors, i després a la societat en general. En entitats com la nostra és important la transparència, sigui explicant el que fem o com ens mantenim.

Quines notícies tenen sobre l’acollida de refugiats?

Al llarg de l’any la plataforma d’ONG hem tingut diferents reunions amb el Govern per parlar d’aquest tema i hem comentat les dificultats, les traves que hi ha per acollir-los, i nosaltres sobretot hem mostrat la predisposició a la col·laboració en el moment que tot això tiri endavant.

No han arribat a l’estadi de definir com participarien les entitats humanitàries en l’aco­llida?

No, no hem arribat aquí.

Vostès organitzen també les col·lectes de sang. Hi ha possibilitat de créixer en donacions i canvis en la gestió que afavoreixin que els ciutadans donin més?

Hi ha cert marge. Els darrers anys hem estat fent tres donacions, en tres èpoques diferents de l’any, dues donacions i una altra que li diem marató, i el 2017 tenim plantejades fer-ne cinc, les tres que hem estat fent a Andorra la Vella o Escaldes i aquestes dues les farem en d’altres parròquies. Creiem que podem fer una mica més de jornades l’any. Les dades ens diuen que les xifres de donants a Andorra cada vegada que fem campanyes són bones, són molt bones. La gent hi respon molt bé.

Amb totes les iniciatives que treballen hi ha marge per a projectes nous?

Sí, sí. Hi ha el tema de l’atenció domiciliària, joventut, també hi ha un camp important i que és importantíssim per a nosaltres, noves ofertes de formacions. I estem centrats a treballar al país però creiem que a projectes internacionals hi podem dedicar recursos. Estem en una coordinadora de Creu Roja de petits estats d’Europa i estem mirant de col·laborar conjuntament per a projectes a fora.