mercat immobiliari

Les immobiliàries estan a favor de lloguers més curts

Les agències consideren que cinc anys de contracte són excessius i aposten per reduir el temps de preavís

Les immobiliàries estan a favor de lloguers més curtsFernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Les immobiliàries estan a favor de la modificació i la flexibilització de la Llei d’arrendament de finques urbanes. Els professionals consideren que cinc anys de contracte són una durada força excessiva i també creuen que seria bo reduir el termini de preavís per marxar. “El contracte hauria de ser mes flexible, hauria de durar com a mínim un any i s’hauria de poder marxar amb un mes d’antelació. Cinc anys són molts”, va expressar Sergi Calvo, d’Andor­ra Finques. Un criteri similar al de Cristina Naudi, d’Immodern: “Cinc anys de durada és massa, amb tres ja estaria més que bé.”

Lluís Quintana, d’Eurofinques, opina que “els cinc mesos de preavís que marca la llei si algú deixa l’habitatge abans de l’any són una salvatjada”, però creu que el termini actual de cinc anys ja és cor­recte, perquè “si no cada tres anys et podrien apujar el preu del lloguer i tampoc no és bo per al llogater”. La immobiliària Galí va argumentar que si es reduís el contracte “el llogater se’n beneficiaria, perquè imagina’t haver d’aguantar un inquilí que et dona problemes des del primer dia durant cinc anys”.

“Estaria bé reduir la duració del contracte, així s’aconseguiria més llibertat a l’hora de marxar. Cinc anys és una xifra que espanta molts arrendataris. Sobretot la gent que ve de fora”, van explicar fonts de la immobiliària Exes. I hi van afegir: “Si vens de fora a treballar al país i no saps quant de temps t’hi quedaràs és fumut, perquè si per exemple marxes abans has d’avisar amb cinc mesos d’antelació. S’haurien de poder fer contractes de sis mesos o d’un any. Nosaltres ens trobem molts casos de gent que ve per a mig any i ho té molt complicat per trobar un lloc.”

Les excepcions

Hi ha professionals del sector, però, que consideren que la llei ja està bé com està i creuen que potser només s’hauria de modificar algun dels seus aspectes. Aquest és el cas de l’Agència Casanovas. “Trobo que les coses ja estan bé. És molt millor aquesta llei que l’anterior, l’anticrisi, que permetia canviar de pis cada dos per tres.” I continua: “Només t’obligava a avisar amb un mes d’antelació i hi havia molts arrendataris que deixaven el pis en molt males condicions.” Tot i així, reconeix que la legislació actual beneficia més els propietaris que els que arrenden el pis, i creu que es podia reduir una mica el temps de preavís. Des de Finques 3 Cases també comparteixen aquesta opinió. “El contracte protegeix els propietaris, perquè així s’estalvien que la gent s’estigui sis mesos i se’n vagi. També creiem que si no hi hagués tant moviment temporal als arrendadors tampoc els importaria llogar pisos renovables any a any”, van expressar. També expliquen que mai s’han trobat cap cas de penalitzacions superiors a quatre mesos per marxar abans del termini fixat. “Normalment si ho anuncies amb marge no hi ha problemes, els propietaris són comprensius.” Així mateix, Lluís Quintana considera que no és correcte que es pugui canviar de pis cada tres mesos perquè generaria un sobrecost al propietari.

LES OBLIGACIONS QUE DICTA LA LLEI D'ARRENDAMENTS

L’arrendatari pot renunciar unilateralment al contracte d’arrendament abans que transcorri el termini pactat mitjançant un preavís d’un mes per cada any o fracció que resti per a la finalització del contracte. En el cas que l’arrendatari no compleixi aquesta obligació, ha d’indemnitzar l’arrendador amb una quantitat equivalent a una mensualitat de la renda en vigor per cada any que quedi per complir.

Si l’inquilí marxa abans que es compleixi un any del contracte de lloguer, ha d’avisar el propietari amb una antelació de cinc mesos si no vol ésser penalitzat. Així, també manté la capacitat de recuperar els dos mesos de fiança.

Tanmateix, les agències reconeixen que encara que la llei dicti aquest termini fix estan acostumades a veure com les dues parts arriben a acords al marge. “En casos extrems, si per exemple l’inquilí es queda sense feina i no té ingressos per pagar el lloguer, quin interès pot mantenir un propietari de continuar tenint un arrendatari que sap que no podrà pagar tots els mesos que li falten per complir en el preavís?”, argumenten des de la immobiliària Gestim, i conclouen: “Crec que parlant la gent s’entén i sempre és possible arribar a acords.”

tracking