discurs
Toni Martí alerta dels perills del tancament i el populisme
El cap de Govern creu que “sobre aquesta base la humanitat no ha construït mai res que sigui pròsper ni just”
El cap de Govern va subratllar, en el tradicional discurs de Cap d’Any, que el camí que ha de recórrer Andorra amb vista al 2017 no “és fàcil”, i va recordar que “hem de ser capaços de corregir molts errors”, però va puntualitzar que “el que està clar és que sobre la base del proteccionisme, del tancament i del populisme, de la por a l’altre i de la crispació permanent, la humanitat no ha construït mai res que sigui pròsper ni que sigui just”. En aquest sentit, va afirmar que veia “amb preocupació com es parla d’estripar acords comercials, de debilitar les institucions internacionals i de tancar fronteres”, tot plegat acompanyat “d’una inestabilitat política creixent”.
Martí va assenyalar que al llarg dels últims 70 anys, el món en general –i en particular a Europa– “hem anat construint una societat global que ens ha permès treballar, comerciar, viure o estudiar en indrets on abans ens hauria estat impensable”, i va continuar que “hem anat teixint vincles de tota mena entre països, pobles i persones molt diferents. I això ens ha fet més forts, més tolerants i més solidaris. No ho podem perdre mai de vista”.
La lluita de forces
Martí va defensar que “el veritable debat del nostre temps és entre aquells que volen un món més obert, més integrat i més dinàmic i aquells que voldrien un món fet de tancaments, de proteccionismes i de recels”, una dicotomia a la qual va referir-se al llarg de tot el discurs. En aquest context, Andorra “s’ha de mantenir fidel als seus valors i continuar fent el seu camí”.
Fent un balanç dels últims 12 mesos, el cap de Govern va subratllar que és important que “els andorrans demostrem que quan al món hi ha inestabilitat aquí impera l’estabilitat”, que “quan al món creixen els extremismes aquí s’imposa el seny i el sentit comú; quan al món es posen en dubte els drets i llibertats individuals, la democràcia parlamentària o l’economia de mercat, aquí els seguirem defensant”, i va concloure “això és el que ens va fer grans en el passat i això és el que ens seguirà fent grans ara i en el futur”.
Creixement i benestar són dues màximes que el cap de Govern va tractar, i que va relacionar estretament amb l’habilitat dels andorrans per “innovar”. A més, va opinar que “el país té la capacitat de resoldre amb èxit una qüestió complexa com és l’acord d’associació amb la Unió Europea. Que ens ha de permetre seguir obrint i modernitzant la societat”. “Un acord equilibrat i respectuós amb el que som; que potenciï la nostra identitat i sobirania.”
Durant el discurs també va fer menció a la crisi econòmica. “És cert que fa anys ens va mostrar amb cruesa els defectes i les mancances d’aquest ordre global que havia funcionat raonablement bé. Ho vam veure en altres països i també ho vam viure a casa nostra”, i va argumentar que “el país, petit en territori i gran en talent, necessita, potser més que d’altres, un món obert, amb institucions justes i regles equitatives”. Del Govern va dir que encararan els més de dos anys que queden de legislatura amb “fermesa, confiança i determinació”.
El lloc triat per transmetre el seu missatge al poble va ser la Farga Rossell, “un lloc que és el símbol d’una Andorra, la de les mines de ferro i les fargues”. També va explicar que fa 300 anys la Farga era un dels centres neuràlgics del país i avui és un museu. “Un símbol que ens recorda que hi havia una Andorra abans de les fargues i hi ha una Andorra després de les fargues.”