reportatge
Educar o consentir?
Quinze dies de festes de Nadal donen per a molts regals. Enmig de l’allau de joguines, els Reis d’Orient han de decidir si ensenyar als més petits que no poden tenir sempre tot el que volen o sucumbir a tots els seus desitjos materials. Com sempre, hi ha de tot.
Educar o consentir?
És dia de Reis. La canalla porta dues setmanes de vacances que pràcticament han invertit a muntar i desmuntar les joguines noves entre àpat i àpat. Els regals dels Reis d’Orient són, per a alguns, un a més a més; per a d’altres, els més esperats. Sigui com sigui, els Reis han de decidir com fer front als llistats inacabables de peticions dels més petits. N’hi ha que concedeixen tots els capritxos independentment del preu que tinguin. D’altres, aprofiten per ensenyar que no sempre es pot tenir tot. Fernando Aparici, veí d’Andorra la Vella, diu que intenta que el seu fill de cinc anys “sàpiga el que costa aconseguir les coses”. “Intentem que els Reis li portin els regals que demana, però no a qualsevol preu, ha d’ajudar a casa. Ajudar a fer el llit, a fer les coses de casa... Que sàpiga que les coses no són gratis”, narra.
En els gustos dels infants les modes –i el que dicta la publicitat– tenen molt a dir-hi, ja que sovint aconsegueixen que demanin el més car. Aquest any, l’èxit ha estat la Patrulla canina, que pot costar 130 euros. Els Reis d’en Gerard, de tres anys, li han portat el que s’ha convertit en un dels regals més venuts aquest Nadal i tots els altres joguets que ha demanat, com un cotxe teledirigit o una bicicleta. “Li donem tot el que demana. És el primer fill... som pares primerencs”, explica Ana Rodríguez, veïna d’Escaldes-Engordany. Fins a tal punt que quan té tot el que ha demanat el menut queda aclaparat: “Avui s’ha posat a plorar. Se satura amb tants regals. Els deixa nous i després els tira. Llavors els donem i li expliquem que no tots els nens tenen joguines.” Fruit d’aquest atabalament, els Reis d’en Gerard han decidit guardar alguns regals que encara estan per obrir.
En Gerard no és l’únic nen que arriba el 6 de gener amb una llarga carrera de dies provant les sabates noves. “El Pare Noel és molt generós i després la cosa decau. Com que els Reis són al final és pitjor”, relata Manuel Guerra, pare de l’Ezequiel, de 3 anys. Guerra constata que les joguines tenen una vida útil “intermitent”, i confessa que l’estratègia dels Reis d’Orient és optar per marques blanques. “És impossible, perquè tot el que veu ho vol. Per Nadal a la televisió hi ha joguines tothora i ho demana tot”, palesa, i lamenta que “les joguines són molt cares, sobretot si són moda”.
Qui sol patir sobresaturació de regals són els fills de les parelles separades, que reben joguines per partida doble. A més, sovint el dispendi dels pares separats escapa del control en una mena de competició per veure qui és el preferit pel petit o bé per calmar la consciència del progenitor que veu poc el fill o filla. Armand Guillermo, el pare de la Beth, de tres anys, que ha estrenat una bicicleta rosa amb una nina, la “Berta”, incorporada, confessa que els Reis li han portat pràcticament tot el que demanava. L’àvia, que destaca que prioritzen que la nena estigui contenta, reconeix que “s’omple els nens de regals i després estan atabalats”.
Simples entreteniments
Mentre que alguns fan com la família Aparici i intenten educar la mainada en el que costa guanyar-se les garrofes, d’altres opten per ense-nyar-los que amb poca cosa, o amb el més senzill, et pots divertir. La família de Manuel Guerra i Dolores Arriada expliquen com “amb les coses més simples els nens s’entretenen durant hores”. “Li compres moltes coses i al final allà queda. Les fa servir un mes i les aparta. En canvi amb el més simple, com jugar a fet i amagar, s’hi pot estar hores”, assenyala el pare. I enfront de grans marques i jocs caríssims, Guerra revela un secret: la famosa Patrulla canina pot costar només cinc euros comprada en un basar.
ELS FORNS ESGOTEN ELS TORTELLS DE REIS
A banda de les joguines per a la quitxalla, l’altre protagonista del dia va ser el tortell. Els forns del país van esgotar pràcticament tots els que tenien només en el matí d’ahir. Els més demanats, amb uns preus que oscil·laven entre els 10 i els 20 euros, van ser els clàssics de massapà i de nata, però també es van acabar els de cabell d’àngel, de xocolata, el clàssic portuguès i la galeta de reis. L’altre dia fort de vendes, també, va ser la vigília de Reis.