Anul·lades vàries liquidacions per l'ús de l'estació del Pas de la Casa

Ara la sala administrativa del Tribunal Superior, en una sentència que és ferma i executiva, ha decidit desestimar el recurs presentat pel comú d’Encamp i estimar parcialment el de Saetde. Els magistrats, a més de confirmar en els seus termes la sentència de la secció administrativa del Tribunal de Batlles, han decidit anul·lar també les liquidacions de l’impost de radicació dels exercicis 2010 i 2011 corresponents a cinc establiments de l’estació destinats a bar.

Nou enfrontament Saetde-Comú

El plet resolt pels tribunals és un més dels enfrontaments davant la justícia que els darrers anys han protagonitzat la societat i la corporació per les obligacions tributàries. En l’enllestit el passat més de desembre per la sala administrativa del Tribunal Superior, el comú d’Encamp volia que s’anul·lés la sentència de la Batllia en les parts que afavorien Saetde amb diferents arguments. La representació legal de la corporació no estava d’acord amb l’anul·lació de les liquidacions de l’impost de radicació d’una escola d’esquí, tres botigues i un restaurant en considerar que s’hi duia a terme una activitat econòmica, un fet que la sentència en primera instància no considera.

També es mostrava en contra de considerar incorrecta la superfície d’explotació que les liquidacions del 2011 havien aplicat a dues guarderies, tres restaurants i un bar de l’estació d’esquí com s’indicava en la sentència. Els advocats també consideraven ajustada a dret la liquidació addicional de l’impost de radicació del 2004, també anul·lat pel Tribunal de Batlles, i creien procedent iniciar el període de constrenyiment en relació a les liquidacions de l’impost de radicació i de la taxa d’higiene de l’exercici 2008, ja que no havien estat abonades en el període de pagament voluntari.

Per la seva banda, Saetde va recórrer contra la sentència en les parts de la mateixa que han donat la raó al comú. No estava d’acord que la superfície d’explotació que s’ha de tenir en consideració per liquidar l’impost de radicació corresponent a l’activitat de gestió de l’estació d’esquí hagi de comprendre la totalitat de la concessió, ja que només ho han de ser les zones on es troben els remuntadors i les pistes senyalitzades.

Igualment, considerava que les liquidacions de l’impost de radicació, respecte a l’estació d’esquí, no podien referir-se a tota l’anualitat, ja que es tracta d’una activitat temporal, i recordava que si es pagaven aquestes taxes es produiria una dualitat contributiva, ja que Saetde ja satisfà un cànon per l’ús de la concessió.

Totalitat de la superfície

La sentència del Superior sí que considera que l’impost de radicació ha de gravar tota la superfície de l’estació i no sols els remuntadors i les pistes senyalitzades, i assenyala que l’activitat que es duu a terme no és temporal, i que les liquidacions de l’impost de radicació s’han de calcular anualment. Tampoc dóna la raó a l’estació i no considera que hi hagi dualitat contributiva per satisfer un canon d’ús.

Liquidacions improcedents

El Superior no dóna la raó al comú i manté la part de la sentència de la Batllia que considerava improcedents les liquidacions que afectaven les activitats d’una escola d’esquí, tres botigues i un restaurant, ja que no s’havia acreditat que disposessin d’autorització d’obertura per part del Govern. També considera de dret l’anul·lació de les liquidacions de l’impost de radicació i de la taxa d’higiene de l’exercici 2011 d’una escola d’esquí, tres guarderies, dos restaurants i un bar de l’estació perquè aquestes es van girar abans que s’aixequés una acta signada per tècnics del comú i Saetde que marcava unes superfícies d’aquestes activitats diferents a les que va gravar el comú.

El comú també pretenia que Saetde pagués més diners per l’impost de radicació del 2004 que la societat ja va fer efectiu, en concepte d’una liquidació complementària que es va fer el 2006. La sentència ho desestima.