Els propietaris poden apujar el lloguer dels pisos el 0,4%
Els immobiliaris creuen que la gran majoria dels amos de pisos no incrementarà el preu amb l’IPC
El preu dels lloguers d’habitatges pot apujar-se per primer cop des de l’esclat de la crisi econòmica per la confluència de dos factors: la finalització del vet a incrementar els preus i l’augment d’un 0,4% de l’índex de preus al consum (IPC). El cost del lloguer es va congelar per llei durant la recessió i fos quin fos l’IPC de cada any la legislació havia prohibit apujar els preus. Aquest fet, però, va canviar a partir del 2015. Fa dos anys el Govern demòcrata va decidir aixecar la prohibició d’apujar els lloguers en funció de l’IPC. Però l’índex de preus al consum no ha estat positiu en els dos darrers exercicis i per tant a efectes pràctics el preu no podia augmentar.
L’IPC del 2014 (que és el que s’aplicava el 2015) va ser del -0,1% i el del 2015 (el d’aplicació el 2016) va ser d’un -0,9%. La situació ha canviat aquest gener un cop s’ha fet oficial que l’IPC de tancament del 2016 és d’un 0,4%. Aquest és el percentatge que els propietaris d’habitatges poden aplicar d’increment als llogaters a partir d’aquest primer mes del 2017. A efectes pràctics, l’augment de preus seria molt petit. En un lloguer de 600 euros mensuals l’impacte seria de 2,4 euros o de 4 en un de mil euros.
Sense efecte
Els immobiliaris consultats creuen que la immensa majoria dels propietaris no aplicaran l’increment tot i que estiguin facultats legalment per fer-ho. Fanny Teruel, d’Immobiliària Galí, indica: “No crec que s’apugin els preus i en tot cas ho pot fer algun propietari puntual, però no de forma generalitzada.” De la mateixa opinió és Cristina Naudi, d’Immodern Andorra: “Els propietaris poden apujar-los, però no crec que ho facin i els clients que tenim no solen fer-ho.” I des de la Immobiliària Casanova comenten que a hores d’ara cap dels clients que tenen ho ha fet. Altres immobiliaris consultats apunten que tractant-se d’un increment tan mínim gairebé no té incidència, en comparació amb les variacions dels preus que ha experimentat el mercat de l’habitatge. I aquesta, al cap i a la fi, també és una motivació important per no aplicar l’increment.
Preus disparats
El mercat de l’habitatge de lloguer està arribant a una situació extrema, segons diferents immobiliaris consultats. Cada cop és més difícil trobar pisos i els problemes ja són extensius a totes les parròquies. Els habitatges buits són escassos i s’ha apujat el preu de forma molt important. La situació ja era complicada fins al novembre però l’arribada de milers de temporers ha extremat la dificultat. L’opció de l’Alt Urgell, segons fonts de l’AGIA, torna a estar damunt de la taula una dècada després que la crisi acabés amb la tendència d’anar a viure a la comarca veïna. Tot el paquet d’habitatges de les parròquies altes amb les construccions no venudes destinades a segona residència ha passat en bloc a apartaments turístics. Els immobiliaris consultats auguren que l’increment de preus continuarà el 2017 veient la tendència a l’augment de treballadors i l’escassetat de pisos. I afegeixen que l’administració haurà de prendre nota perquè la diferència entre oferta i demanda amb l’increment de costos pot afectar les economies familiars més febles.