“El model de turisme d'Andorra és de masses, no de 'low cost'”

Període de Nadal amb xifres rècord, com ho valora?

Molt positivament, com més anem creixent en turistes millor anirà l’economia, és el principal sector del país i ja fa quatre anys que creixem. Aquest Nadal estem en xifres històriques dels darrers 10 anys, fet que demostra que en turisme som un país competitiu, segurament hi ha molta feina a fer i se n’ha fet molta des del ministeri, Andorra Turisme i el sector privat. Evidentment el context econòmic dels països veïns fa que anem millor, ara bé, crec que és la suma de tot.

Quines són les xifres del ministeri del 2016?

Estem en un 4,9% de creixement de turistes i havíem fet una previsió del 2,6%, i en excursionistes en un 1,4%, i tot i que és un creixement petit és el més positiu dels últims anys. En aquest cas hi ha molt a dir i molta feina a fer per recuperar el nombre d’excursionistes d’abans i tant aquest Govern com els que vinguin hauran d’esmerçar-se molt per revifar el sector comercial i ja tenim el pla estratègic sobre la taula. Les xifres són molt positives en general i ens hem de congratular, mirar on tenim els punts febles i millorar-los.

L’únic sector que no coincideix en la valoració és el comerç.

Diuen que han venut i posen el toc final pessimista que comparativament amb la gent que hi havia haurien pogut vendre més, però quan tens xifres rècord realment es feia difícil no vendre més que d’altres temporades. Hi ha molts factors en les compres com que tot el que compra per preu pot trobar-lo tot a internet i una part d’aquest client ara no el tenim, i un element importantíssim és que la classe mitjana especialment al sud d’Europa s’ha empobrit amb la crisi i la capacitat de compra és menor.

Això té molta repercussió a Andorra?

És la classe mitjana la que fa moure una destinació com Andorra i l’economia a qualsevol país on hi ha un mínim repartiment de la riquesa. En empobrir-se té menys pressupost i has de fer un esforç per adaptar-t’hi. Estem en una economia en què cada vegada més s’ha de ser molt competitiu en preu per captar el consumidor en general i a Andorra hem de tenir-ho clar. Més enllà del preu vam posar sobre la taula moltes mancances del comerç en el diagnòstic del pla estratègic i hi ha 110 accions que s’han de portar a la pràctica. Un altre tema que és molt important és que ens estem comparant amb dades de fa deu anys, de màxima bonança, de bogeria econòmica, i és una mala comparació. Seria bo a tots els sectors créixer en un percentatge bastant moderat per repartir el creixement i trobarem tots els beneficis moderats, però que hi siguin. Massa creixement actual pot matar el del futur i hem d’intentar que no passi.

Els turistes venen a Andorra perquè ‘es tiren’ els preus?

Venen perquè l’oferta turística global és atractiva, som competitius en preu, sí que és cert, però també tenim una oferta variada, adient a allò que busca el consumidor a una destinació de muntanya i a un preu molt atractiu, que és un element important perquè vinguin, però no és l’únic. Si només tinguéssim bons preus no tindríem aquestes xifres. El tema del preu és un fals debat perquè sempre s’ha de mirar com evolucionen els mercats i el consumidor, i al final hem de ser molt competitius en preu perquè si no buscaran una altra destinació. Els preus que són molt sovint molt baixos en temporada baixa també ho són a la resta del Pirineu, o en altres destinacions d’interior d’Espa­nya. En un context d’empobriment de la classe mitjana s’ha de fer una política de preus molt agressiva o molt atractiva i això no ha d’anar en detriment de la qualitat, que és aquí la combinació complicada.

Si un hotel redueix molt el preu va en detriment de la qualitat, no pot donar el mateix servei?

Els últims dos anys el preu mitjà està pujant, poc però està pujant. Si el preu va en detriment de la qualitat? El que s’ha hagut de fer aquests anys de crisi perquè vingui gent ha estat ajustar molt els preus i no hem estat els únics i s’han hagut de reduir costos, és veritat perquè el negoci ha de funcionar. Els nostres indicadors de puntuació de qualitat de servei a través de plataformes de reserves i les enquestes que fem la valoració de la visita és positiva, puntuacions d’una mitjana de vuit.

No s’ha perdut qualitat?

No crec que es pugui dir tot i tenir uns preus en alguns moments de la temporada, sobretot en baixa, que són baixos o competitius, que s’hagi perdut qualitat, crec que no en global. Després hi pot haver allotjaments que ho fan pitjor i que donen mala qualitat però de mitjana al sector la qualitat que està donant està bé, és bona. Tot és millorable i els pitjors de la classe hauran de millorar, segur. Si ho féssim tan malament la gent no tornaria i repeteix.

Autèntics Hotels diu que ve turisme de menys poder adquisitiu i es queixa que un hotel de 5 estrelles ofereixi preus de 3.

De vegades es fa una afirmació i molts se la fan seva sense cap base, és l’esport nacional, com amb el turisme low cost. El model andorrà turístic és de classe mitjana, turisme més aviat de masses, no de low cost, perquè la classe mitjana és la que més tenim, i hem viscut sempre d’aquest tipus de turisme.

Que vingui molta gent?

Molta gent perquè hem generat un model de moltes places hoteleres, n’hi ha tantes ara com fa 20 anys, 34.000, llavors potser eren 32.000, i molts d’aquests que ara critiquen el model potser al seu moment governaven i era el moment de definir un model menys massificat i més restrictiu, i més de cert nivell. Ara és massa tard, tenim una oferta tan àmplia que el que hem de fer és intentar que funcioni i el que fem és adaptar l’estratègia turística al que tenim, intentar vendre el que tenim fora d’aquí, i el model es va crear fa 20 anys.

S’ha de mantenir aquest model de fa 20 anys?

Hem de tocar de peus a terra, estem parlant també de llocs de treball no tan sols de llits, que en tenim 45.000. La llei que estem fent espero que millori la qualitat amb tota la normativa d’apartaments i amb els criteris de classificació que seran més exigents. Però partint de la base que tenim una oferta important i ens hem de dirigir a un públic massiu de classe mitjana, que no treu que puguem intentar treballar més i fer venir un client de poder adquisitiu més alt, que ja ho estem fent, i l’oferta hi és i pot créixer. Es pot combinar el de classe mitjana i el de classe alta, no podem fer un i deixar l’altre. No podem renegar d’un perfil de turista que ha provocat l’èxit d’Andorra, del que em queixo és d’això, no és que estiguem en un model de turisme de masses, i Andorra què ha estat tota la seva història turística i econòmica? L’hem de continuar treballant i si ve aquest turisme els hotels s’ompliran, es mantindran els llocs de treball i tirarem endavant, i no va en detriment de potenciar el de més poder.