'Cas BPA'
Miquel surt de la presó i passa a arrest domiciliari
El TC considera que el risc de fuga no és prou motiu per mantenir empresonat l’ex-conseller delegat de BPA fins al judici del maig
Miquel surt de la presó i passa a arrest domiciliari
Joan Pau Miquel va sortir ahir de la presó de la Comella i, previ pas per la Batllia, va ser traslladat al seu domicili, on se li va instal·lar un sistema de control monitoritzat consistent en un braçalet (podia elegir si col·locat al turmell o al canell) que ha de portar permanentment. El pas de la presó a l’arrest domiciliari prové de la sentència del Tribunal Constitucional, que va estimar parcialment el recurs d’empara que Miquel havia presentat en considerar fora de lloc l’allargament de la seva estada a la Comella i demanava l’arrest domiciliari fins a la celebració del judici, previst per al maig.
Les trenta-quatre pàgines de la sentència del Tribunal Constitucional tenen dos elements clau, un de fons i un de forma. El de fons passa perquè el TC conclou que el risc de fuga era l’únic element de pes sobre el qual s’ha de debatre per mantenir l’ex-conseller delegat a la presó. Els altres dos (l’alarma social i la possibilitat d’influenciar en proves o testimonis) han perdut el sentit 22 mesos després del seu ingrés al centre penitenciari.
Miquel continuava a la Comella perquè tant la Batllia com el Tribunal Superior consideraven que hi havia un alt risc de fugida sobre la base de la força dels indicis que té en contra, la gravetat del delicte imputat (la fiscalia li demana 8 anys de presó) i la facilitat per sortir i establir-se fora del país. Aquest últim criteri es basa tant en el fet que fugir d’un petit Estat com Andorra és ràpid com en el fet que suposadament Miquel, a través de les accions que teòricament va passar a la dona i fills, té milions d’euros a la societat pantalla panamenya Feynman Investment Corp. Aquest capital no pot ser bloquejat per les autoritats andorranes.
Arguments rebatuts
El Constitucional rebat un a un els arguments dels tribunals sobre l’alt risc de fugida. Respecte al fet que la instrucció ha revelat molts indicis de culpabilitat en blanqueig de capitals, el TC manifesta que allargar la presó provisional per aquest raonament significa fer “una espècie d’avantjudici o judici previ”. I que mantenir-lo en presó provisional molt de temps es pot entendre com “un avançament de la pena que encara no s’ha imposat ni s’hauria de donar per descomptada”.
Comparativa amb la resta
Respecte a la gravetat del delicte, el TC recorda que Miquel és “l’únic dels processats en la causa al qual es va imposar presó provisional, però no és l’únic al qual se li sol·liciten penes tan altes [8 anys]”. Es tracta d’un clar missatge a les penes que demana la fiscalia especialment perquè a Santiago de Rosselló també li demana 8 anys de presó i sempre ha estat en llibertat provisional. El TC carrega amb el mateix argument per deixar entendre que amb les peticions de penes tan similars (entre 5 i 8 anys als 25 acusats) el tracte no ha estat el mateix. La sentència destaca que “és cert que subsisteix el risc que el processat tracti de sostreure’s a l’acció de la justícia, risc que també es dona –fins i tot amb més facilitat– per a la resta de processats que sempre han estat en llibertat, amb alguns amb penes previstes iguals o equiparables a les del recurrent”.
Béns a fora, motiu insuficient
L’argument dels béns de l’ex-conseller delegat de BPA “propis o de la seva família; reals; presumits o sospitats; a Andorra o a l’estranger, no és suficient [motiu] per manca de concreció de proves”, i no seria “suficient per convertir en inoperant la protecció del dret constitucional a la llibertat”.
Dicta que el fet de “prolongar en excés la seva presó provisional, sense aportar motius constitucionals suficients i proporcionats a la seva excepcionalitat”, deriva en la vulneració “del dret constitucional a la llibertat”. I declara “sense cap efecte” l’últim allargament de l’estada en presó a partir del 24 d’octubre passat. També anul·la la condemna de pagar les costes judicials.
Com una tercera instància
L’aspecte important de caire formal és que el Constitucional justifica la decisió sobre la base que en realitat ha decidit no jutjar “sobre el cànon de constitucionalitat” de les decisions de la Batllia i el Tribunal Superior que han decidit prorrogar la presó de Miquel. El TC entra “a examinar, si en el supòsit plantejat, el contingut essencial del dret constitucional a la llibertat havia quedat preservat”. Admet que ha actuat com una teòrica tercera instància emetent una sentència en què es considera “més conforme a la Constitució reemplaçar la mesura de presó en un establiment penitenciari substituint-la per la d’arrest domiciliari amb control monitoritzat”. I ho fa entenent que el dret fonamental a la llibertat “és la pedra angular de l’Estat de Dret”.
Miquel surt de la presó i passa a arrest domiciliari
