Corts torna el 'cas BPA' a la batlle per falta de documents
S’insta a incloure quatre punts, però es rebutgen desenes de noves proves que volien els processats
Corts torna el 'cas BPA' a la batlle per falta de documents
El Tribunal de Corts ha decidit retornar el sumari de la causa principal del cas BPA a la batlle Canòlic Mingorance en entendre que s’hi ha d’afegir documentació abans de donar per tancada la instrucció. Un cop la batlle va concloure la investigació i va traslladar el dossier a Corts perquè iniciï els tràmits per al judici, les defenses dels 25 processats van presentar desenes de peticions de noves proves que consideraven que Mingorance havia de fer abans de fixar la finalització de la instrucció.
El Tribunal de Corts, segons l’escrit, rebutja la pràctica totalitat de les noves proves que demanaven els processats en considerar que no són fonamentals per a la investigació de la causa. Al mateix temps, però, estableix que el sumari no es pot considerar tancat fins que no s’hi introdueixi una sèrie de documentació. El punt més important passa perquè Corts considera que s’ha d’incloure el resultat de dues peticions d’informació fetes per la batlle a Holanda i els Estats Units. Aquesta informació no estava dins del tancament de la instrucció, i per tant aquesta documentació ha de ser inclosa quan estigui disponible. El Tribunal, però, dona l’opció a Mingorance perquè desestimi aquesta informació. Ve a dir que si s’ha demanat i encara no ha arribat o es tramet a Holanda i els Estats Units que ja no cal que l’enviïn, perquè no és necessària, o, en cas que ho sigui, cal esperar per incorporar-la a la instrucció de la causa.
La resta de temes que Corts insta que s’hi afegeixin són menors. D’una banda, una transcripció d’una conversa de dos empleats de BPA que van gravar els col·laboradors del mafiós xinès Gao Ping. De l’altra, una informació sobre Rafael Pallardó, el testaferro de Gao Ping, i per finalitzar, insta que s’inclogui informació sobre moviments bancaris de BPA.
A efectes pràctics la instrucció no tindrà, en principi, gairebé cap canvi substancial (a excepció de dades inesperades provinents de les rogatòries) però és molt possible que la inclusió d’aquests elements comporti el retardament en la celebració del judici. El Tribunal de Corts l’havia previst per al maig, però la data se-gurament haurà de ser posterior, un o dos mesos segons algunes fonts, i dependrà de si s’esperen o es desestimen les rogatòries.
GOVERN NO VALORA LA SORTIDA DE LA PRESÓ DE MIQUEL
Ni el cap de Govern, Toni Martí, ni el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, ni el ministre de Finances, Jordi Cinca, van voler entrar ahir a valorar la decisió del TC d’estimar parcialment el recurs d’empara de Joan Pau Miquel que li ha permès sortir de la presó i quedar sota arrest domiciliari. “No tinc res a dir. Tenim el màxim de respecte en cadascuna de les decisions que vagin en un sentit o un altre. Ho he dit per activa i per passiva: deixem fer la justícia en tots els seu àmbits d’aplicació”, va exposar Martí. En el mateix sentit es va manifestar Espot: “Som el poder executiu i no ens correspon valorar ni interpretar resolucions judicials.” I hi va afegir que “això és la separació de poders i per tant implica que en tots els casos quan els tribunals de justícia adopten decisions el Govern les acata i les respecta”. D’altra banda, va indicar que la fórmula del control monitoritzat s’ha adoptat “perquè el TC considera que dona les garanties suficients”, i va remarcar que el que els correspon és “supervisar-ne el funcionament”.