Escaldes s'expandeix cap a la zona de l'Obac

“Hem pensat que la carretera de l’Obac no pot ser la que urbanitzi les parcel·les, perquè és un vial ràpid de connexions entre parròquies”, va expressar Marc Calvet, cònsol menor, i hi va afegir, “per tant, hem previst la creació d’un vial que anirà des de la rotonda del gall fins a la benzinera a una cota elevada. Allà hi hauria una rotonda, que a més de donar-nos accés a la banda superior també comunicaria amb la part de sota, per la zona del CIAM”.

Calvet també va explicar que està planejada la construcció d’un gran equipament central que concentrarà la cessió del 15% del sòl dels privats, diferents cor­redors verds, i “s’intentarà preservar els espais naturals de la vall del Madriu”.

Clot d’Emprivat

L’altra gran modificació del pla contempla elevar el grau d’urbanització dels edificis que es podran construir al Clot d’Emprivat, un perímetre ple de parcs i aparcaments, uns espais verds privats d’ús públic que actualment ocupen 8.600 metres quadrats. Amb el nou POUP s’estableixen altures variables pels blocs de 8, 15 i 20 plantes, amb fondàries edificables de fins a 22 metres.

A més, es proposa un sòcol per als edificis d’un a tres plantes comercials i d’activitat econòmica, i s’alliberarà un 15% de sòl verd per a ús públic a nivell de carrer. “És una zona importantíssima per a la parròquia i és un gran pulmó, per tant es vol mirar de preservar aquest ús i la sostenibilitat, així es mantindrà la sensació de volum i aire lliure”, va declarar Calvet.

D’altra banda també va avançar que es connectarà l’aparcament comunal del Consell de la Terra, un equipament de 800 places, amb tot d’un seguit de parcel·les adjacents al pàrquing amb l’objectiu de crear una circulació alternativa soterrada.

Així mateix, va explicar que a través del pla d’urbanisme, buscarien potenciar el camí del riu perquè esdevingui un passeig. “És un eix vertebrador que uneix a la majoria d’espais públics, com el comú, Caldea o el Prat del Roure”, va comentar el cònsol menor.

Calvet va explicar que la modificació del pla responia a una necessitat d’adaptació al creixement de la parròquia. “Hem analitzat les dades des de l’any 2000 i hem vist que un augment demogràfic anual de l’1% és molt raonable. Per tant, és probable que el 2030 Escaldes tingui 4.000 habitants més”. I va continuar, “això et permet veure amb perspectiva quins equipaments necessitaràs i de quins recursos naturals disposaràs. Si tenim prou aigua o ens en faltarà, per exemple, i també podrem preveure actuacions que facin que el creixement sigui més concentrat o més expansiu”.

L’any 2000 es va aprovar la Llei General de Territori i Urbanisme, per la qual cosa els comuns van passar a tenir un instrument per a l’activitat comunal d’ordenació i planificació urbanística i de la seva gestió: el Poup, el pla d’ordenació i urbanisme parroquial. El pla va ser aprovat el 2007 i va entrar en vigor el 2008. Ara, nou anys després, la corporació aprova una revisió més profunda i acurada, que inclou 40 modificacions.

Els consellers de l’oposició van aprovar la reforma durant el consell de comú i van donar el seu suport al pla.

ENGOLASTERS DELIMITA ELS ESPAIS VERDS PER PRESERVAR-LOS

El pla d’ordenació i urbanisme d’Escaldes preveu modificacions a Engolasters. La zona mantindrà les condicions d’edificabilitat vigents, però patirà una divisió de les seves unitats d’actuació, és a dir dels seus entorns, per poder classificar les diferents tipologies que hi haurà. Es delimitaran espais naturals, per preservar-los de l’edificació, zones que corresponen als perímetres més naturals, boscosos i de topografia complexa. També s’identificaran un conjunt de corredors verds que connectaran les bordes edificades o els habitatges unifamiliars que es construeixin.

A més, es crearan diferents espais en els quals es concentrarà l’edificació, connectats pels corredors i per un vial perimetral. El plantejament derivat podrà definir l’execució en sectors més petits i es completarà amb carrers interiors que permetin l’accés a les noves construccions.

“Si s’edifiqués de cop, a Engolasters hi cabrien 4.000 o 5.000 persones. Deu vegades el poble d’Ordino i no tindríem la capacitat per subministrar tanta aigua, per això és important fer una planificació”, va expressar Calvet, que hi va afegir que “volem preservar al màxim la zona verda i concentrar tot el que es pugui l’edificació”.