balanç de l'any passat
Naturlandia tindrà un milió d'euros de dèficit del 2016
Les previsions del tancament del 2016 apunten que novament hi haurà un dèficit important
Naturlandia tindrà un milió d'euros de dèficit del 2016
Naturlandia tancarà l’exercici 2016 amb unes pèrdues superiors al milió d’euros, segons van explicar fonts properes al comú lauredià. Aquest balanç és molt lluny del que el cònsol, Josep Miquel Vila, havia apuntat a la reunió de poble celebrada a l’octubre a la parròquia. La previsió del cònsol era que els números vermells d’enguany superessin per poc els cent mil euros. Concretament 117.000. I en el pla que Vila va ensenyar a la reunió de poble, el 2016 era l’últim any on el parc comportava dèficit. A partir d’enguany, segons aquest projecte, Naturlandia començarà a guanyar diners i a poder, en un parell d’anys, començar a retornar deute.
El motiu de l’eclosió del dèficit, segons altres fonts comunals, es troba en el fet que l’equip de govern parroquial hauria decidit pagar de cop els prop d’1,7 milions d’euros que Naturlandia devia a la constructora Copsa. Aquest pagament es trobava pendent des de fa anys, i fins i tot havia format part d’una causa judicial per a la reclamació. El pacte preexistent per a l’abonament passava perquè es periodifiqués en diferents anys, però la majoria de Laurèdia en Comú va pactar que el deute quedés saldat durant l’exercici que s’acaba de cloure. Aquestes fonts comunals manifesten que durant el 2016 s’ha fet un important esforç de contenció de la despesa a Naturlandia, però encara s’està lluny de l’equilibri amb la voluntat d’anar amortitzant el deute.
Naturlandia havia costat a les arques comunals (sense el cost d’imputar els terrenys) 23,4 milions d’euros des de l’inici, el 2004, fins al tancament del 2015. Aquesta xifra s’hauria d’ampliar en un milió més amb el tancament de l’any passat. Aquest forat es deu a la barreja del dèficit que ha anat generant el parc cada any amb la inversió que ha hagut de fer el comú per anar bastint la instal·lació.
El nou dèficit de Naturlandia coincideix en el temps amb el pitjor moment per a la majoria de Laurèdia en Comú des que van guanyar les eleccions. Part de la majoria i l’oposició critiquen obertament la iniciativa del cònsol, sense consulta prèvia al consell d’administració del parc, de pactar amb el director Enric Ordóñez i amb KPMG la implementació d’un nou calendari pel parc on es tanca el 40% de dies de l’any i on totes les activitats de la cota 1.600 només s’obriran en caps de setmana, estiu i Setmana Santa. Aquesta forma d’actuar, sense tenir en compte l’opinió de la major part de consellers comunals, ha sentat força malament.
Els crítics no entenen com el cònsol fa tres mesos va dir als 300 assistents a la reunió de poble que el 2017 es guanyarien diners i que augmentarien molt els ingressos quan realment la recaptació baixarà de forma sensible (també les despeses). Veuen com un salt al buit de conseqüències imprevisibles el fet de tancar dos mesos sencers a l’any (maig i novembre) a banda de tenir tancats tots els dimarts i els dimecres. Un altre punt que aixeca dubtes és com pot afectar el fet que es pretengui cobrar als clients el mateix preu pel tiquet quan la major part d’activitats que fins ara entraven estaran tancades (totes les de la cota 1.600). Al mateix temps afegeixen la pèrdua de credibilitat d’un parc que al llarg de l’any molts turistes es trobaran tancat sense saber-ho.
ELS EMPLEATS TEMEN UNA VINTENA D'ACOMIADAMENTS
La setantena d’empleats de Naturlandia temen que amb el nou calendari arribi una reducció de plantilla d’una vintena de persones, segons van informar fonts properes al col·lectiu. Els treballadors no s’acaben de creure la manifestació recent del cònsol, Josep Miquel Vila, que garantia que no s’anava a acomiadar ningú. Els assalariats entenen que el tancament parcial del parc durant dos mesos a l’any i sense obrir els dimarts i els dimecres suposa una reducció important de les necessitats de plantilla. D’entrada perquè tindran dos mesos de festa a l’any i podran fer festa setmanal cada dimarts i dijous.
Les fonts properes als treballadors van indicar que se sospita que l’encarregat de fer el pla de reducció de plantilla serà el nou director d’operacions, un val·lisoletà. El nou responsable, recomanat per KPMG, ja ha estat presentat al parc, segons les mateixes fonts, i se li va fer una visita guiada. Per això tampoc entenen les paraules del cònsol dient que encara no estava clar qui seria el nou director d’operacions del parc. Els empleats del parc creuen que s’ha portat algú de fora perquè faci l’avaluació respecte a qui s’ha de rescindir el contracte. Veuen que no es farà de forma immediata perquè no es vinculi amb el canvi de calendari, però temen que quan hagin passat uns mesos arribaran els acomiadaments. Les mateixes fonts properes als treballadors no veuen gens clar el model de parc cap on es va. Els preocupa el manteniment de les instal·lacions de la cota 1.600 que estaran obertes només un centenar de dies a l’any. Desitgen que se’ls expliqui la motivació econòmica, especialment amb la reducció d’ingressos. Creuen que no s’agafaran temporals, excepte en algun punt d’altíssima freqüentació.