Judici a la dona d'Higini Cierco pels missatges a Martí i Saboya

La Batllia ha convocat per al 2 de febrer una vista d’ordenança penal (sistema de judici ràpid per als delictes de menys de quatre anys de petició de presó) en què es jutjarà la dona d’Higini Cierco. La causa prové dels WhatsApp que Carmen Martínez va enviar a Toni Martí i a Gilbert Saboya (es reprodueixen al costat els que va rebre el cap de Govern) i que versen al voltant de les actuacions de l’executiu en el cas BPA. La Batllia ha considerat que els missatges tenen un vessant delictiu i se li imputen coaccions, xantatge, amenaces, injúria a les autoritat i tràfic d’influències. Aquesta és la qualificació de la Batllia, però no ha de ser la petició que faci la fiscalia. És possible, segons fonts properes al cas, que el ministeri públic acabi instant només dos o tres dels delictes mencionats.

La instrucció del cas ha determinat que hi va haver amenaces clares. El missatge més evident és el que s’envia a Gilbert Saboya en què s’explicita: “Ets un mentirós” i a continuació s’hi afegeix: “Però estàs a la LLISTA.” És a partir d’aquest missatge, perquè anteriorment n’havia rebut del mateix emissor Toni Martí, quan l’executiu es planteja portar-la a la fiscalia. El missatge presumptament amenaçador contra Saboya data del 24 d’agost del 2016, però Govern no porta l’afer al ministeri públic fins unes setmanes després. Suposadament Carmen Martínez també va enviar missatges al cap de Govern amb la voluntat de demanar que intercedís per posar fi a una situació que des de la família Cierco es considera injusta. Al mateix temps, en els missatges es reitera la innocència dels Cierco en tot l’afer BPA.

Acceptar o rebutjar

L’ordenança penal s’utilitza com a model per tancar casos referits a delictes menors, contravencions penals o delictes majors en què la pena a demanar sigui molt petita. Normalment es descarta demanar pena de presó, sinó que es refereix més a arrestos o multes. Un exemple del que la batlle pot decidir demanar en aquest cas concret podria ser una pena d’arrest domiciliari que només es faria efectiva si es vulnerés, per exemple, la prohibició de tornar a posar-se en contacte amb les persones a les quals suposadament s’ha amenaçat.

El funcionament és simple. La batlle comunica a l’acusada i a la fiscalia quins són els càrrecs que se li imputen i quina pena es demana per cadascun d’ells. En el cas de Carmen Martínez es tracta de cinc presumptes delictes diferents i per tant hi ha d’haver una petició per a cadascun. Amb la petició que faci la batlle han d’estar d’acord tant la fiscalia com l’acusada. En cas que hi hagi consens el cas es tanca en aquell mateix moment i no hi ha possibilitat de recurs. Si el ministeri públic o l’acusada no estan d’acord en la pena que demana la batlle l’ordenança penal se suspèn i la causa torna al camí ordinari de finalitzar la instrucció i acabar en un hipotètic judici.

EL TC AVALA LA VENDA DE L'ENTITAT

El Tribunal Constitucional no ha admès a tràmit el recurs d’empara d’Higini i Ramon Cierco Noguer, Ricard Climent Meca, Frederic Borràs Pàmies i Joan Pau Miquel Prats en què es considerava que tot el procés de subhasta i venda de BPA vulnerava els seus drets. El TC tampoc ha admès a tràmit la petició d’empara de 22 dels 25 processats del cas BPA amb relació a les queixes respecte que la batlle Mingorance no hauria començat a investigar les accions de la policia patriòtica espanyola amb relació a BPA. Es demanava després que Higini Cierco afirmés que havien patit coaccions per les dades dels Pujol.

LA MAJORIA DELS PROCESSATS DE BPA DEMANEN QUE LA BATLLE MINGORANCE SURTI DEL CAS

La majoria dels 25 processats pel cas BPA han tirat endavant una petició d’inhibició per a la batlle Canòlic Mingorance, entenent que no podia ser ella qui portés la instrucció del cas. El motiu fonamental es basa en el fet que a la Batllia hi havia un procediment antic amb relació a Rafael Pallardó, el testaferro del mafiós xinès Gao Ping. Cal recordar que aquesta primera causa del cas BPA està fonamentada en el suposat blanqueig de prop de 70 milions d’euros a través de Rafael Pallardó i que aquests diners es van enviar (molts dels quals en compensacions a Espanya) a familiars del mafiós que residien a la Xina. Pel fet que la Batllia ja estava investigant prèviament Pallardó els processats entenen que havia de ser el batlle que portava aquest cas qui havia de tenir prioritat per ser designat per fer-se càrrec del cas BPA. Aquesta línia argumental entén que com que Rafael Pallardó està involucrat en la causa, i el seu testimoni és una de les claus de tot el procés, hauria de ser el batlle que havia portat l’anterior afer qui fos designat en lloc de Mingorance. Cal recordar que Mingorance va obtenir la causa del cas BPA perquè és una de les dues batlles especialitzades en delictes relacionats amb blanqueig de capitals i corrupció. I la causa dels 25 processats té el blanqueig com a principal delicte.