Mor als 90 anys Carme Maestre, empresària i emprenedora

Maestre va estudiar a l’Estonnac de la Seu d’Urgell, a la Sagrada Família d’Andorra i va cursar el batxillerat al Sagrat Cor de Barcelona. Tot i que volia estudiar medicina com el seu pare, la família va decidir que tornés a la Seu d’Urgell, ja que aquells anys eren molt poques les dones que feien estudis superiors. A partir dels anys quaranta va treballar com a infermera i ajudant del a la consulta del seu pare. El 1955, però, la seva vida va fer un gir de 180 graus arran de la mort del pare. La mare va entrar en un estat de tristesa, situació que va comportar que Carme Maestre, com que era la germana gran, s’hagués de fer càrrec de tot el patrimoni de Casa Molines, que comptava amb sis bordes a Andorra, així com que hagués de tirar endavant una família que havia viscut dels ingressos del pare com a metge.

Diversificació de l’economia

Maestre va viure l’esclat econòmic d’Andorra, que va passar d’una economia ramadera i agrícola a una altra basada en els serveis. Com a empresària va ser una de les primeres a crear botigues de fusta a l’avinguda Carlemany, que van ser l’embrió de la principal artèria comercial del país. Així doncs, va diversificar l’economia de Casa Molines, que fins llavors havia estat centrada a la terra i l’explotació de les propietats. El 1958 va conèixer Joaquim Cardelús, amb qui es va casar i va tenir tres fills. Als anys setanta va ajudar el marit a la Clínica Meritxell. La gestió de la societat familiar Molines Patrimonis està en mans dels fills de Maestre.

“Era una gran emprenedora, una gran mare, una gran persona i una gran andorrana”, va manifestar al Diari Josep Claverol, qui va llogar durant quaranta anys la botiga de fusta de la casa Molines a la plaça Príncep Benlloch. Segons Claverol, president de la Fundació Valentí Claverol, Maestre “serà recordada per la seva generositat”.

Precisament, una de les entitats que va fundar és el Patronat de Dames de Meritxell, que gestiona la primera escola bressol que es va obrir al país, el 1978. Això va ser possible perquè Maestre va donar uns ter­renys tant al patronat com a la futura escola bressol. “Va ser un benefici per a tot el país, quan es va fer aquesta escola bressol a Andorra no n’hi havia cap ni de privada ni comunal”, va destacar Rosa da Silva, l’actual directora d’aquest centre educatiu. A més, va destacar que els terrenys amb els quals compta la guarderia “són privilegiats” perquè disposen d’un gran jardí perquè els nens juguin.

Pilar Díez, que va ser presidenta del Patronat de Dames de Meritxell, va definir Maestre com “una persona molt activa”. Díez, qui va conèixer de prop Maestre, va assegurar que “era una persona avançada a la seva època, clàssica i tradicional, però amb moltes inquietuds” que, entre d’altres, la van portar a fundar el patronat. A més, va assenyalar que sense la cessió dels seus ter­renys no es podria haver fundat mai la guarderia.

L’ex-cònsol major d’Andorra la Vella i exministra de Salut, Rosa Ferrer, coneixia a Maestre des que era petita i en guarda molts bons records. “Era una bona andorrana.” Sobre la seva visió empresarial, Ferrer va assenyalar que Maestre “tenia molt clar el que volia a la vida”, però també va tenir la sort “d’estar molt ben acompanyada” pel seu marit, Joaquim Cardelús.